AUOMEivissa. Senderisme nº 114. Sant Miquel

Eivissa, abril 2026

AUOMEivissa

Sortida senderisme nº 114. Sant Miquel - Santa Gertrudis.

Dimecres 29 d'abril 2026

Primera part. Preparació de sa sortida.

El Consell d'Eivissa ens ha donat una subvenció per ajudar a pagar les despeses de desplaçament d'aquesta sortida.

Responsables de s'activitat:

Pep Serra i Paco Corda.

Punt de trobada:

Ens trobarem a les 8.45 hores a s'Avg. España (davant Delta Discos) pel control d'assitència.

Parada autocar a Cafès Ibiza i a Santa Gertrudis.

Per favor, puntualitat.

Descripció general de sa ruta:

Última sortida de senderisme del curs 25/26. Durant maig i juny tenim previst fer dues activitats al mes però de caràcter més fàcil (sortides al sol post, berenades, etc.). En funció del temps meteorològic anirem programant i informant.

Sa ruta entre Sant Miquel de Balansat i Santa Gertrudis de Fruitera és una caminada d’uns 7 - 8 km per camins interiors, majoritàriament de baixada.

El recorregut travessa el camp eivissenc més autèntic, amb terra vermella, garrovers i ametllers, i una llum intensa que defineix el paisatge. Pel camí, destaquen punts com:

- el Riu de Santa Eulària.

- el Pi Ver de Can Besoró.

- Sa font de Cas Ramons.

- Sa font de Cotella.

És una ruta tranquil·la i plena d’essència rural que acaba al poble de Santa Gertrudis.

Distancia caminant:

Caminada d'uns 7 - 8 quilòmetres.

Dificultat:

Dificultat: Fàcil.

Durada:

Sa sortida durarà aproximadament unes dues hores i mitja.

Preu de la sortida:

Sortida gratuïta per a tots els assistents.

Ses despeses per transport, assegurances, etc. van a càrrec dels pressupostos de l'associació.

Menjar i beure:

Portau aigua i menjar de ca vostra. Durant el camí temin previst fer una parada per recuperar forces.

Protecció i seguretat:

Es recomana portar a sa sortida:

- Equipament especial personal (calçat, capell, etc). Molt important un calçat que subjecti bé els peus.

- Si en teniu, portau pals de nordic walking. Siran de molta ajuda.

Algunes fotos dels llocs que veurem:

Heu de venir!

Segona part. Dia de sa sortida.

Ahir vàrem disfrutar d’una caminada que, acabarà quedant dins sa memòria de tots com una de ses més especials del curs.

Sa sortida, prevista entre Sant Miquel i Santa Gertrudis, reuní finalment 56 participants, tot i 4 anul·lacions d’última hora. Amb un recorregut d’uns set quilòmetres i una durada aproximada de dues hores i mitja, començàrem amb bon ritme des de Sant Miquel en direcció al majestuós pi ver de Can Besorò, un arbre imponent que necessita tres persones agafades de sa mà per envoltar la seua soca, i que molts consideren el més gros d’Eivissa.

El camí ens dugué per una successió de camps ben cuidats: terres sembrades d’arbres d’advocats, patates i ferratge, així com vinyes, oliveres i garrovers. Tot llaurat i net, un autèntic plaer per a la vista que convidava a caminar sense presses.

Arribàrem a sa font de Cas Ramons, on l’amo, molt amablement, havia deixat sa porta oberta perquè hi poguéssim accedir. Una font ben conservada, amb aigua, i una pica de pedra a s’entrada pensada per abeurar els animals, testimoni viu d’un passat encara present.

Continuàrem el recorregut amb el riu de Santa Eulària sempre molt a prop. Abans d’arribar a sa font de Cotella, ja poguérem comprovar amb alegria que el riu encara du aigua, un fet que per si sol ja valia sa caminada.

A partir d’aquí, sa sortida prengué un caire especial gràcies a Toni Llucià, veí de Cotella, que ens oferí una explicació generosa i apassionada sobre els safareigs, la sénia, ses canalitzacions i sa font. Escoltar persones arrelades al territori sempre és un privilegi: ningú com elles per transmetre s’ànima dels llocs.

Però encara ens guardava una sorpresa. En Toni ens guià per un camí poc conegut fins a un tram del riu on s’aigua corria neta i clara per la superfície. Un lloc senzill i al mateix temps extraordinari, que ens deixà meravellats i orgullosos de poder afirmar que el riu de Santa Eulària és viu.

Costa explicar com sa dedicació desinteressada d’una persona pot transformar una sortida qualsevol en una experiència memorable. Només podem expressar un profund agraïment a Toni Llucià pel temps compartit i per tot el que ens va ensenyar. Segurament els camins ens tornaran a ajuntar. Queda pendent visitar el naixement exacte del riu; esperem que ses pluges ens ho permetin ben aviat.

En definitiva, una excursió que semblava normal i que ha acabat essent una de ses millors del curs, que ara donam per tancat. Ens esperen mesos d’estiu per descansar i recarregar energies abans de reprendre noves caminades.

Algunes fotos de sa sortida: