AUOMEivissa. Cultural nº 54. Feixes de Jesús

Eivissa, setembre 2025

AUOMEivissa

Sortida cultural nº 54. Feixes de Jesús - Camí de l'Horta.

Dimecres 8 d'octubre de 2025

Primera part. Preparació de sa sortida.

Responsables de s'activitat:

Pep Serra.

Objectiu de l'activitat:

Acompanyats per una experta del GEN-GOB Eivissa, n'Anaïs, anirem a caminar pel Prat de ses Monges, un lloc molt deteriorat i greument amenaçat de destrucció per la pressió urbanística.

Volem:

- Donar a conèixer la importància de les zones humides, així com el coneixement dels processos naturals de depuració i gestió de l'aigua.

- Comprendre els processos geomorfològics que caracteritzen la badia d'Eivissa i Talamanca i que van permetre desemvolupar una obra d'enginyeria agrícola durant els segles X - XII.

- Fomentar l'observació de la natura i els seus processos.

- Incentivar la cura i respecte als elements naturals de la ciutat.

Punt de trobada:

Ens trobarem a les 10.00 hores als banc que hi ha entre s'Hostal Talamanca i el Bar Flotante.

Per favor, puntualitat.

Descripció general de s'activitat:

Visitarem Ses Feixes per conèixer les característiques de les zones humides. Observarem els animals i plantes que les conformen. També farem un recorregut històric passant per totes les civilitzacions que han disfrutat d'aquest espai tan especial.

Distancia caminant:

Caminada d'uns 4 - 5 quilòmetres.

Dificultat:

Fàcil. Apta per a tothom.

Durada:

La sortida durarà aproximadament unes 2 hores.

Preu de la sortida:

Sortida gratuïta per a tots els assistents.

Protecció i seguretat:

Es recomana portar a sa sortida:

- Equipament especial personal (calçat, capell, etc). Molt important un calçat que subjecti bé els peus.

Segona part. Dia de sa sortida.

Ahir, cinquanta membres d’AUOM Eivissa vam caminar pel Prat de ses Monges guiats per n’Anaïs, experta del GEN-GOB. S’objectiu: conèixer, comprendre, observar i estimar aquest espai humit tan proper i tan maltractat.

Però allò que vam trobar va ser un retrat devastador: dunes desaparegudes, canals convertits en clavegueres, pudors i plagues, i una infraestructura natural transformada en record. Sí, encara hi hivernen aus. Però ni elles poden amagar sa tristor del paisatge.

Sa pitjor escena? Excavadores treballant en ple espai natural, abocant ciment com si el futur no importés. Un despropòsit ecològic que demostra que, malgrat el coneixement i els discursos, continuem destruint allò que ens dona vida.

El Prat podria ser un refugi verd al costat de la ciutat. En lloc d’això, cada dia s’enfonsa més en sa degradació i s’abandonament disfressat de “millora”.

Sa sortida d’ahir no va ser només una excursió. Va ser una lliçó amarga sobre el que som capaços de fer... i del que som incapaços d’aprendre.

Algunes fotos de sa sortida:

Però no podem acabar aquesta publicació d'una forma tan negativa. Us deixam unes fotos d'en Serafín Grivé (ell va matinar de veritat). No tot està perdut. Encara ens queden coses polides per disfrutar.

Fins aviat.