AUOMEivissa. Senderisme nº 72. Torres de defensa d'Atzaró.
Eivissa, setembre de 2023
AUOMEivissa
Caminades guiades pel municipi de Santa Eulària
Sortida senderisme nº 72. Torres de defensa d'Atzaró.
Dimecres 25 d'octubre de 2023
Primera part. Preparació de sa sortida.
Objectiu de l'activitat:
Volem fer una caminada per Atzaró i conèixer millor ses seues torres de defensa.
Ja sabeu: Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu hem preparat unes caminades pel municipi. Les denominam "Caminades guiades pel municipi de Santa Eulària". De la mà d'experts volem conèixer millor llocs i històries del municipi.
Especialment per aquesta sortida i gràcies als contactes de sa regidora de cultura de l'Ajuntament de Santa Eulària na Marisol Ferrer, s'ha contactat amb Vicent Palermet, gran coneixedor d'aquest municipi. Ell estirà al capdavant de sa sortida i ens explicarà detalladament s'història de ses torres de defensa d'Atzaró.Volem veure:
(Textos copiats de l'EEIF)
Torre de can Jaumet.
Torre de refugi pertanyent a l’antic quartó de Santa Eulària o del Rei, situada a la vénda d’Atzaró, parròquia de Sant Carles de Peralta. Segons Joan Marí Cardona, es tracta de la mateixa que el 1747 apareix documentada als Llibres d’Entreveniments amb el nom de torre de Canavall. Es conserva integrada al casament de can Jaumet, rehabilitat com a habitatge de temporada, formant-ne part a efectes funcionals. A grans trets té unes característiques semblants a les de la majoria de construccions del seu tipus. Presenta forma lleugerament troncocònica, amb els murs bastits amb l’habitual fàbrica de maçoneria aparellada en espiga, elevats sobre un sòcol de maçoneria comuna aparellada per filades, com és l’habitual en les torres rurals d’arreu d’Eivissa. Conserva les dues plantes. A la inferior roman l’antiga volta, mentre que a la superior aquesta fou substituïda, ja el segle XX, per una coberta plana amb forjat de fusta, per la qual cosa l’alçada original de la torre fou reduïda devers dos metres. L’estat de conservació general és relativament bo, si bé els darrers anys del s XX, amb les obres d’ampliació de l’habitatge que s’han dut a terme, va ser objecte de nous afegits.
Torre de can Rieró.
Torre
de defensa rural de l'antic quartó de Santa Eulària, pertanyent a la
parròquia de Sant Carles de Peralta, a la vénda d'Atzaró. Apareix
documentada per primera vegada el 1771, amb el nom de torre d'Atzaró. És
situada en el conjunt del casament de can Rieró, amb accés pel pati
frontal.
És de forma cilíndrica amb el sòcol lleugerament
atalussat. El 2008 conserva les dues plantes, accessibles per sengles
portes, de les quals la superior en arc rebaixat amb dovelles de
maçoneria presenta tipologia de porta fortificada, amb les pollegueres i
els forats de la barra amb què es reforçava la pesada fulla que
permetia tancar-la.
A l'interior de la planta baixa crida
l'atenció un dibuix fet amb almànguena pintat sobre el referit del
parament, que sembla representar una embarcació. A la mateixa paret hi
ha també alguns grafits incisos. El paviment de la planta baixa és
d'empedrat, fet amb petits còdols lligats amb morter de calç.
A
l'interior de la cambra superior, el paviment i gran part del material
de reblert dels carcanyols de la volta han desaparegut i s'hi pot
apreciar clarament el seu extradós i la fàbrica de la trapa de
comunicació entre ambdues plantes.
El 25 de febrer de 2011 fou declarada Bé d'Interès Cultural pel Consell Insular d'Eivissa.
Torre de Montserrat.
Torre de refugi de l’antic quartó del Rei o de Santa Eulària, situada a Sant Carles de Peralta, a la vénda d’Atzaró. Apareix documentada amb aquest nom a partir de 1767. Està ubicada a terrenys de la finca de can Montserrat, davant de les ruïnes de la casa de can Jordi. Té forma cilíndrica, amb el sòcol en talús. Com és habitual en aquest tipus d’edificacions, està dotada de dues plantes cobertes de cúpula apuntada. La porta d’accés es troba a la planta baixa i presenta un estret corredor en ziga-zaga que travessa el mur, característic d’aquest tipus d’edificis. Aquesta entrada apareix modificada, ja que el pilar que conformava aquest passadís de traçat trencat es va enderrocar quan la torre va perdre el valor defensiu, per tal de facilitar-hi l’accés. El que més crida l’atenció d’aquesta torre des de l’exterior és l’acurada execució de l’aparell d’espiga dels seus murs, si bé originalment estava referida com la resta d’edificacions d’aquest tipus, ja que l’aparell d’espiga tenia una funció estrictament constructiva, allunyada de qualsevol possible plantejament estètic.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 8.45 hores a sa parada de l'Avd. Espanya, davant Delta Discos, pel control d'assistència i cobrament de sa sortida. Per favor, puntualitat: partirem de Vila a les 9.00 hores.
El bus pararà a ca na Negreta per recollir més assistents. Aproximadament a les 9.10 - 9.15 hores.
Aquesta ruta és una de les més polides d'aquest curs pel que fa al paisatge d'interior d'Eivissa. Trobarem els tres colors d'Eivissa: es blau, a l'horitzó, es blanc de ses cases típiques de s'illa i el verd dels camps i els boscos. Un espectacle.
10.00 hores > Sortida des de sa botiga de Can Cristòfol, a sa carretera d'Atzaró > Torre de Montserrat > Torre de can Rieró > Parada a sa font d'Atzaró per menjar i beure un poc > Torre de can Jaumet > 13.00 hores > Punt final de sa sortida: Cas Campaner.
Uns 7 - 8 quilòmetres. Camins de terra i pedres.
La sortida durarà aproximadament unes tres/quatre hores.
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
Important:
Inscripció limitada a ses primeres 55 persones inscrites per estricte ordre.
Heu de venir!!!
Hem d'agrair a Vicent Palermet totes ses atencions i paciència amb el nostre grup i també agrair-li ses explicacions que ens donà durant sa caminada. Vam aconseguir dos objectius molt importants per naltros: van conèixer racons i llocs d'Atzaró desconeguts per a sa majoria dels assistents i també aprenguérem moltes coses noves. És un gust aprendre dels que saben.
Comentarios
Publicar un comentario