Consell d'Eivissa nº 2. Visita Museu Etnogràfic d'Eivissa.

Eivissa, 28 d'abril de 2023

ACTIVITATS PATRIMONIALS UOM EIVISSA 2023. CONSELL D'EIVISSA.

Visita Museu Etnogràfic d'Eivissa.

Dimecres 3 de maig de 2023.

Promogut per s'associació d'alumnes AUOMEivissa i organitzat pel departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa, els alumnes de sa UOM d'Eivissa vam anar a visitar es Museu Etnogràfic d'Eivissa.

Vam fer sa segona activitat prevista del programa denominat "Activitats patrimonials UOM Eivissa 2023", organitzat pel Consell Insular d'Eivissa.

A les 10.00 hores sortirem amb autobús direcció a Santa Eulària. Parada a ca na Negreta per recollir més assistents.
Acabarem s'activitat a les 13.00 hores.

Vam participar de s'activitat 31 alumnes de sa UOM d'Eivissa.

Què vam fer?

Vam anar al Museu Etongràfic d'Eivissa, per veure ses tres noves mostres monogràfiques del 2023.

Ses exposicions d’enguany són:

* Marines, bodegons i pageses d’Antoni Prats Calbet, es Coc

Es presenta una selecció d’obres cedides per la família de Prats Calbet i d’altres procedents del Fons d’Art del Consell Insular.

Antoni Prats Calbet, pintor autodidacte, tot i que part dels seus coneixements artístics foren adquirits assistint a classes amb Narcís Puget Viñas i Vicente Rincón, que influïren notablement en les seues primeres creacions.

Investigador incansable de les tècniques pictòriques del cromatisme, però també dels detalls de la temàtica que plasmava. Sempre exigent i compromès amb la seua obra. Va treballar i perfeccionar les tècniques de l’aquarel·la i de l’oli. Les seues pintures solen girar entorn de tres grans temes: la mar, els bodegons i les escenes costumistes.

Persona polifacètica destacà també com a escriptor, col·laborador de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, on era membre indispensable de l'àrea de nàutica. Col·laborador de Creu Roja de la Mar. També com a esportista aficionat a les arts marcials i, especialment, per la seua labor infatigable en favor de la integració social de persones amb discapacitat.

* El Ca Eivissenc.

És una exposició plantejada i dirigida especialment a un públic familiar i infantil. Es dona a conèixer el Ca Eivissenc a partir d’imatges de la il·lustradora Marta Ortega i a partir d’un breu documental editat per la mateixa Ortega, emprant algunes imatges originals del vídeo El Ca Eivissenc, dirigit per Josep M. Bassols el 1999, i que forma part de la col·lecció El Llegat de les Pitiüses, de l'Arxiu d'Imatge i So del Consell Insular d'Eivissa.

El ca eivissenc és probablement el més conegut dels animals autòctons de l’illa. Es tracta d’una raça antiga tot i que les teories sobre el seu origen i la seua introducció es basen en suposicions sense evidències reals.

Es coneix també en castellà com a podenco ibicenco i des d’Eivissa s’ha estès per altres regions espanyoles i per nombrosos països.

De caràcter dòcil, no és agressiu, es caracteritza per ser molt autònom i per adaptar-se bé al seu entorn, sense perjudicar a altres animals domèstics.

És un ca de caça. Apreciat i utilitzat a la pagesia per a la caça del conill, aplicant un sistema primitiu, basat en l’estratègia i molt singular, en el qual en nombroses ocasions capturen la pressa i la porten viva al seu amo.

* Espardenyes i sabatilles, l’ofici d’espardenyer a Eivissa.

Es presenta una mostra diversa d’espardenyes i sabatilles que formen part del fons museogràfic; una col·lecció d’eines, plantilles i formes per fer sabatilles, cedides per la família de s’Amesat; una endreçada d’espardenyer de Catalina de Can Andreu Catalineta s’Espardenyera cedida per la seua fillola, Maria Ramón i unes espardenyes antigues prestades per l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera de l'Ajuntament d'Eivissa.

A diferència de Malloraca i Menorca, a les Pitiüses no es va arribar a crear mai la manufactura ni la indústria del calçat (sabates), s’usaven les espardenyes. Al camp feien espardenyes totes d’espart, d’espart i pitra i, també, algunes amb coberta de tela. Moltes famílies feien les seues pròpies espardenyes, però també hi havia qui s’hi dedicava d’ofici.

I a Vila els espardenyers, a les seues botigues, feien espardenyes i sabatilles amb la coberta de lona. Per fer les soles, a més de l’espart, també empraven cànem i jute. I amb les cobertes de tela feien diferents models tant per a home com per a dona. Amb aquesta mostra ens endinsarem en la coneixença d’aquest ofici.

Breu resum de s'activitat:

Ens van rebre na Susana Cardona i na Pepa Ribas. Un agraïment especial per elles. Per ses seues explicacions, per la seua paciència amb els components del grup i per fer-nos passar un matí molt instructiu i molt agradable.

Per poder aprofitar millor sa visita ens dividirem en dos grups.

Visitarem s'exposició dels espardenyers.

No vam poder evitar-ho. Anar al museu Etnogràfic d'Eivissa i no sortir a sa terrassa per disfrutar de ses vistes de Santa Eulària és un pecat.

Visitarem s'exposició de marines, bodegons i pageses d'Antoni Prats Calbet, es Coc. Com podeu veure per ses fotos vam disfrutar. Tampoc vam poder evitar-ho: férem algunes fotos de ses pintures. Vam fotografiar amb flaix (sence permís) alguns detalls. Ses pintures són molt polides.

Entrarem a l'espai dedicat a sa cuina de la casa. Allí vam recordar eines i vocabulari ja quasi oblidat.

Ho recordau? Un cossi.

Diu l'EEIF:

Cossi. Element destinat a contenir la roba de la bugada. Consisteix en un recipient de test de grans dimensions i forma troncocònica invertida amb un forat al sòl que en permet la buidada. Generalment es troba encastat en un racó de la paret de la cuina, prop dels fornells. La bugada de cossi és una operació que tradicionalment es realitzava una vegada a l’any, i es reservava a la roba de drap, que en ser molt gruixada resultava massa pesada per rentar-la a mà. El procediment per fer la bugada era el següent: primerament es tapava el forat d’evacuació i es posava dins el cossi la roba, els llençols i els sacs de drap que es volien rentar. A continuació s’omplia el dipòsit amb lleixiu de cendra, i es deixava estovar una nit. Quan la roba era ben amarada, mitjançant un canó de canya, es buidava el lleixiu del cossi dins la caldera, d’on, en estar ben calent, es tornava a tirar per damunt la roba amb l’ajut d’un passador de carabassa. Així es repetia l’operació tantes vegades com fos necessari fins que la roba quedava ben neta.

Diu l'EEIF:

Usos de la carabassa assecada:

a) com a passador d’aigua calenta des de la caldera al gibrell on es fan nets els ventres de la matança.

b) Per recollir els eixams d’abelles s’agafa una carabassa allargada, se li escapça la part més ampla, s’unta l’interior amb mel i llimó, i quan l’eixam ha entrat dins la carabassa atret per la forta olor, és col·locat en una casera d’abelles. Aquesta carabassa rep el nom de carabassa abellera. Sobre aquest ús que li donen els apicultors, ja hi ha indicis al llibre dels Costums de Tortosa, del s XIII.

c) A Formentera hi ha qui l’aprofita per guardar-hi sal o espècies.

Diu l'EEIF.

Fornell. Fogó fet a terra amb tres pedres posades verticalment sobre les quals es posaven les olles; les cases pageses solien tenir fornells dins la cuina i altres a l’exterior.

Paraules per investigar:

- Aspat?. Un llibrell aspat. Igualment, un llibrell trencat i reforçat amb filferros.

Quan es trencava un plat o un llibrell, no se'n comprava un altre. S'ajuntaven els trossos i se'ls feia un petit forat per on se'ls unia amb una aspa. Un filferro en forma de grapa gran que passava just pel forat. S'unia tan bé, que l'aigua no passava. Llavors, es deia que el plat o el llibrell reparat estava "aspat".

- Esvedrucada?. Una olla de test esvedrucada. Trencada i reforçada amb filferros. No he trobat informació d'aquesta paraula.

Ja tenim feina.

Vam visitar la sala del trull d'oli i repassat tot el procés d'elaboració de l'oli.

Ho recordau? El procés d'elaboració de l'oli es coneix popularment com "trullada". La primera fase consistia en la mòlta de les olives dins la "mota" amb l'ajuda d'un animal de preu que feia moure el "rotló". Una vegada triturades les olives, la pasta resultant es posava dins els "cofins", uns recipients d'espart que s'apilaven uns damunt els altres, llavors es començava la "premsada" amb l'ajuda de la "jàssena". Durant el premsat, el líquid de les olives s'escorria per un canalet fins a arribar a la "fona i l'infern", dos recipients enterrats i comunicats entre si, en els quals se separava l'oli del brou per decantació. L'oli surava dins la "fona", mentre que el líquid residual sortia per "l'infern".

Per acabar, visitarem l'exposició del ca eivissenc. Molt interessant.

Foto de grup. Vam disfrutar de sa visita!

El fotògraf fotografiat.

Estàvem al museu Etnogràfic d'Eivissa, a Can Ros, al Puig de Missa .... No podíem deixar Santa Eulària sense visitar l'església i tot el seu meravellós entorn.