AUOMEivissa. Senderisme nº 71. Taller de geologia. Pou des Lleó.
Eivissa, març de 2023
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 71. Taller de geologia.
Pou des Lleó
Dimecres 26 d'abril de 2023
Primera part. Preparació de sa sortida.
Darrera sortida de senderisme pel que fa a aquest curs 22/23. Ses activitats previstes pels mesos vinents seran més poques i també més lleugeres.
Objectiu de s'activitat:
Volem fer un taller de geologia i arqueologia.
D'una banda, veurem una part del litoral illenc potser una mica peculiar, com són ses roques subvolcàniques, ses roques més antigues de la geologia eivissenca, així com el suposat port fenici tallat a sa roca.
D'altra banda, coneixerem un jaciment arqueològic típic del litoral, el closquer de múrex, una petxina marina de la qual s'extreia l'apreciat tint de la porpra.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 8.45 hores a sa parada d'autobús de s'Avgd. España, davant Delta Discos.
Parada de s'autobús a Ca na Negreta per recollir més assistents.
Per favor, puntualitat.
Descripció general de sa ruta:
Especialment per aquesta sortida hem contactat amb el prestigiós arqueòleg alemany Marcus Heinrich. Ell estirà al capdavant de tota sa sortida i ens explicarà detalladament s'història d'aquest lloc.
Recorregut:
Pou des Lleó > Caló Roig > Canal den Martí > Pou des Lleó > Punta den Valls > Pou des Lleó.
No tenim previst anar fins a sa torre den Campanitx. Pensam que no hi haurà temps per anar-hi.
Distancia caminant:
La sortida durarà aproximadament unes quatre hores.
Aquesta foto ja és història. Recordau es pou? Es Pou des Lleó. Idò ja no existeix. Es va caure ja fa uns dos anys per sa forta erosió marina.
Heu de venir!
Segona part. Dia de sa sortida.
Una sortida fantàstica per despedir ses activitats (pel que fa al senderisme) d'aquest curs 22/23. Un fantàstic professor, un lloc fantàstic poc conegut pels assistents i una fantàstica colla de caminants. Una despedida rodona.
Novament, un dia fantàstic per caminar. Sol, bon temps i temperatura molt agradable. S'estiu ja intenta treure el nas!
Vam anar a sa sortida 39 assistents. Caminarem uns quatre quilòmetres i vam tardar unes tres hores a fer s'activitat.
Un agraïment molt especial a Marcus Heinrich per acompanyar-nos durant sa sortida. Vam disfrutar de ses seues explicacions. Realment, tots els assistents vam aprendre a estimar més sa nostra illa, a estimar més Es Pou des Lleó i voltants. En Marcus ens ho ha fet veure d'una manera diferent!
Breu resum de sa sortida:
Amb puntualitat alemanya, vam començar sa sortida al Canal d'en Martí.
Vam començar s'activitat al Caló Roig. A sa nostra vista Es Figueral, s'illot de Tagomago o el far de sa Punta Grossa.
Es caló Roig. No fa falta endevinar d'on van treure el nom.
Ens vam desplaçar fins a Sa Punta des Llaüts, molt a prop del Pou des Lleó. En sa mateixa punta on se situen ses casetes de pescadors, existeix un enclavament molt enigmàtic. Un altre dels molts misteris que amaga Eivissa.
Allí, ses roques de sa costa estan rebaixades per l'erosió de forma natural a banda i banda d'un canal, que a
més sembla traçat amb tiralínies. Meravelles de sa natura! Els veïns del lloc, des de no se sap
quant, coneixen aquest lloc com el "port fenici". Sa seua
teoria és que fa segles, ses barques accedien al canal, atracaven i,
gràcies a sa roca retallada a banda i banda, podien carregar i
descarregar mercaderies amb summa facilitat. És possible que aquest port
tingui relació amb sa indústria de tint porpra que existia als voltants
(És Canal d'en Martí), producte valuosíssim que s'elaborava amb
caragols de mar.
Diu s'EEIF.
Pou des Lleó.
Zona situada al SE del poble de Sant Carles de Peralta, que és l’extensió del pla de Morna i d’Atzaró cap a aquella àrea litoral; l’extrem d’aquesta plana situat més al S rep el nom de plana d’en Curt. Pel que fa a la franja costanera, és una costa d’esglaó, retallada, d’uns pocs metres d’altitud, que forma alguns calonets com es caló Roig, es Canal o la platgeta des Pou des Lleó, vora la qual es troba aquest pou, que havia quedat a la vora de la mar, a uns 2 m d'altitud, i que un temporal, el gener de 2020, va destruir. Antigament es coneixia com pou d’en Lleó, fent referència, tal vegada, al propietari, de llinatge o motiu Lleó, documentat a Eivissa des de 1555. En aquest pou se celebraven ballades el dia de Sant Ciriac (8 d’agost).
Tornarem al Canal d'en Martí. Allí, en Marcus ens explicà sa importància de sa porpra i ses seues aplicacions.
Restes molt malt conservats d'un forn de porpra.
Foto de grup.
Canvi de direcció. Caminarem direcció al far de Campanitx.
Companys: Estàvem caminant sobre roques i pedres que tenen més de 240.000.000 anys! 240 millions d'anys!!
Sal de cocó.
Vam poder disfrutar de sa contemplació dels diferents tipus de roques. Algunes semblaven "pells de zebres".
Meravelles de sa naturalesa: Allí enmig de ses roques, algunes flors aconsegueixen créixer.
Enmig d'aquest medi tan inhòspit, algunes plantes aconsegueixen viure. Miracles.
Sa reïna de pi és una secreció viscosa insoluble amb l'aigua de múltiples aplicacions.Sa civilització egípcia ja la coneixia i utilitzava. A partir del segle XIX s'instaurà una tècnica consistent en practicar unes osques a s'escorxa, que no fossin massa profundes per evitar sa mort de l'arbre, sa secreció es recollia dins unes cassoletes de test. La seva recol·lecció arribà a ocupar a moltes persones, fins que la reïna (o resina) fou substituïda per materials sintètics produïts a partir del petroli.
De sa reïna de pi, se’n feia quitrà i pega en uns forns
especials, els forns de pega molt abundants per sa nostra illa. Aquest quitrà servia,
principalment, per enquitranar ses espardenyes.
S’escorxa del tronc, anomenada carrasca, servia per tenyir ormeigs de pesca en uns llocs especials anomenats tenyidors.
Per acabar, unes imatges d'unes parres i d'uns tanys de raïm que comencen a créixer. Si tenim salut, a s'època de sa verema, a finals d'estiu, hi tornarem. Continuarem caminant i coneguen sa nostra terra.
Altres fotos dels companys:
Gràcies a Serafin Grivé, Antonio Marí, Amèlia Torres, Tolin Guasch i a Pepe Roselló per compartir ses fotos que van fer.
Bon estiu a tothom. Fins a sa propera.
Comentarios
Publicar un comentario