AUOMEivissa. Senderisme nº 68. Formentera: Cala Saona - Can Marroig.
Eivissa, març de 2023.
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 68. Formentera
Cala Saona - Can Marroig
Dimecres 5 d'abril de 2023
Objectiu de l'activitat:
Recorre part de la costa nord-oest de Formentera i veure, d'entre altres llocs:Torre de La Gavina.
Nom que
rep la més occidental de les torres costaneres de vigilància de l’illa
de Formentera, situada a 14 metres sobre el nivell de la mar en una
punta del mateix nom, entre cala Saona i la punta de sa Pedrera, a la
vénda de Porto-Salè.
Fou aixecada, juntament amb les tres torres
restants de l’illa, entrada la segona meitat del segle XVIII, essent el
1763 la data més aproximada de la seua finalització.
L’execució
de les obres, que seguia les pautes establertes per Joan Ballester,
enginyer en cap del Regne de Mallorca entre 1740 i 1756, per a la resta
de construccions defensives d’aquestes característiques, va correspondre
a l’enginyer Garcia Martínez, que introduí petites variacions a les
propostes de Ballester. Es tracta d’una edificació d’estructura
troncocònica de nou metres d’alçada, amb dues plantes i una plataforma
superior protegida per un parapet seguit. Com a la resta de torres de
l’illa, la porta d’entrada es troba a mitja altura, per on s’accedeix a
la primera planta, comunicada, amb escales semiencastades al mur, amb la
planta baixa i amb la plataforma superior. Les dues cambres són de
sostre voltat i la plataforma era coronada per una garita no conservada.
Com la resta de les torres d’aquest període, és feta de
maçoneria de pedra calcària i morter de calç, amb sis nervis de carreus
de marès repartits uniformement pel seu perímetre.
Fou sotmesa a una restauració entre els anys 2007 i 2008, amb projecte de l'arquitecte Marià Castelló Martínez.
No
comptà amb artilleria ni amb torrers permanents fins a la creació
d’aquest cos, l’any 1852. Des del seu emplaçament es controlava la
navegació en l’àrea de ponent i l’accés as Freus, s’Espalmador i el port
de la Savina.
Fou declarada Bé d'Interès Cultural el 1949.
Sa Pedrera.
Zona de l’extrem de mestral de Formentera, a ponent de l’estany des
Peix. Rep el seu nom a causa de la gran quantitat de pedreres de marès
que es troben distribuïdes al llarg de la costa. L’extrem septentrional
és la punta de sa Pedrera, denominació documentada ja en els mapes de
Jerónimo Cánobes
(1711) i en documents d’establiments de l’any 1721, petita península
que s’eleva 16 metres sobre el nivell del mar i que tanca per mestral la
badia coneguda com el caló de s’Oli, protegint de les ponentades els
embarcadors del seu vessant de llevant. Al seu vessant de ponent es
troba la punta des Terrats o des Desterrats i el caló des Moro o des
Mort. S’hi troba també el racó de sa Pedrera, anomenat també sa Cova.
Com a camí de sa Pedrera es coneix la via que uneix sa Pedrera i la
resta de Portossalè amb el nucli de Sant Francesc, coneguda també com el
camí de Baix de Portossalè.
Can Marroig.
Finca situada a l’extrem
nord-occidental de l’illa de Formentera, delimitada en el costat de la
mar per la punta de la Gavina i la punta de sa Pedrera, i en el costat
de terra per la finca de ca s’Hereu. La seua extensió aproximada és de
146 hectàrees, i està configurada per terres de conreu, principalment de
secà, bosc de pins i savines i una important franja litoral de tipus
rocós.
La primera referència de l’existència d’aquesta finca es troba en un document de la Real Cabrevación de Ibiza y Formentera
l’any 1797, en què el Seminari d’Eivissa reconeix haver rebut en
donació reial una finca de característiques similars a la de can Marroig
l’any 1794, i que va publicar l’historiador Joan Marí Cardona en la
publicació Formentera (Illes Pitiüses III) de 1983. Més tard
amb la desamortització de Madoz de 1855, la finca deixà de ser propietat
de l’Església per passar a mans privades, inscrivint-se aleshores en el
Registre de la Propietat l’any 1870 a favor d’Agustí Fuster Cortès, amb
el nom de can Martí, denominació que pren de les cases —els primers
anys del segle XXI ja ruïnes— que s’hi ubiquen.
Aquesta
adquisició la realitzà conjuntament amb la finca de can Mossènyer,
situada a la zona occidental de l’estany Pudent, que durant molts anys
s’anaren transmetent de forma conjunta.
Aquestes dues finques foren comprades l’any 1874 per l’empresari i polític mallorquí Antoni Marroig i Boned,
qui un any abans ja havia adquirit els estanys de la part nord-oest de
l’estany Pudent, que prengueren el nom de les salines d’en Marroig, on
construí el molí des Carregador o molí d’en Marroig.
Fou en
aquell període, a final del s XIX, quan s’inicià la construcció de la
casa senyorial, de tipologia tradicional mallorquina, que presidia la
finca, amb l’objectiu d’impulsar una important explotació agrícola
basada principalment en la producció de vi.
En morir Antoni
Marroig, el seu fill Pere Marroig i Palou heretà la finca, en continuà
l’explotació i hi establí la seua residència. L’any 1906 morí Pere
Marroig i la propietat passà al seu fill Antoni Marroig i Esteva, que
deixà de viure a Formentera, i la gestió quedà en mans de la seua mare.
L’any 1933, per iniciativa de Llorenç Bosch Campins,
persona vinculada a la família Marroig, es creà a la casa l’Hotel IFA
(Inglaterra-Francia-Alemania), que pretenia complementar l’activitat
agrària existent a la finca. Aquest hotel perdurà fins a 1936, moment en
què esclatà la Guerra Civil.
La propietat de la finca es
mantengué per part de la família Marroig fins a l’any 1940, quan va ser
adquirida, també conjuntament amb la finca de can Mossènyer, per
l’eivissenc Josep Costa Torres, “Pep Fèlix”. La dècada dels seixanta la
propietat passà a mans de Torre Gavina SA, societat vinculada al mateix
Pep Fèlix, però que poc després acabà sent comprada pel grup Matutes,
que paral·lelament adquirí la propietat de l’estany des Peix mitjançant
la societat Formentera, SA.
A partir d’aquell moment la finca
s’endinsà en una dinàmica urbanística especulativa que es concretà l’any
1984 quan el grup Matutes anuncià la construcció d’una ciutat de
vacances que se situaria a can Marroig i un refugi de navegants a
l’estany des Peix, amb una inversió de 975 milions de pessetes. Aquell
projecte aixecà el rebuig del poble de Formentera i can Marroig
esdevengué un referent d’oposició a un model de creixement urbanístic
desmesurat. Per oposar-se a la urbanització de la finca es creà la Coordinadora d'Entitats Cíviques de Formentera, que aglutinà totes les entitats socials, empresarials i culturals de l’illa.
Davant
les dificultats sorgides per executar el projecte, aquestes propietats
foren venudes a Renta Inmobiliaria, SA, vinculada a l’italià Giancarlo
Parretti, el qual realitzà un segon intent de construir-hi un
macrocomplex turístic, amb una inversió de 30.000 milions de pessetes.
L’oposició popular continuà sent ferma i va fer avortar el pla
urbanitzador.
El procés culminà l’any 1998 amb la compra de la
finca per part del Govern Balear, la qual cosa posà punt i final a
aquesta convulsa etapa. L’adquisició es realitzà mitjançat el projecte
Life de la Unió Europea per a protecció del virot (Puffinus mauretanicus). L’any 2003 es construí en un dels annexos de la casa el Centre d’Interpretació del Virot.
Al
llarg de tots aquestos anys la finca ha mantengut una activitat
productiva molt diversa. Des de final del segle XVIII, quan les
explotacions principals eren l’activitat ramadera i forestal (pins i
savines), l’activitat agrària va anar agafant importància, propiciada
per les àmplies zones desemboscades, sobretot després de la compra
d’Antoni Marroig i Boned, que fou qui impulsà una explotació
vitivinícola de grans dimensions en el context de Formentera, amb la
producció destinada a l’exportació. Aquesta orientació en l’explotació
va fer necessària la construcció d’un gran celler que se situà en el
soterrani de la casa principal. L’activitat agrícola es diversificà amb
altres cultius com cereals, horta, figueres, etc.
També s’ha de
destacar l’activitat extractiva de pedra de marès que es produí a final
del segle XIX i primera meitat del segle XX, en la zona de costa de la
finca, denominada punta de sa Pedrera. Aquest marès s’emprà en la
construcció a Formentera i a Eivissa, en aquest cas, embarcant-se i
transportant-se en llaüts.
Els anys setanta del segle XX,
coincidint amb el canvi de model econòmic que va tenir lloc a les
Pitiüses, es produí un abandonament progressiu de l’activitat agrària,
acompanyat del deteriorament de les edificacions existents.
D’entre
les construccions de la finca, en destaca la casa senyorial, que se
situa en la part septentrional de la finca, però mantenint una certa
distància respecte a la costa. La casa, de tipologia mallorquina, es
compon de planta semisoterrani, planta baixa i pis. S’organitza en dos
cossos, un de principal en planta baixa i pis destinat a habitatge,
orientat a llevant, i un altre disposat perpendicularment a ell en el
costat de migjorn i endarrerit respecte al pla de façana principal,
consistent en planta semisoterrani, on s’ubica el celler, cobert amb una
gran volta rebaixada de pedra de marès, i planta baixa destinada també a
habitatge.
Aquesta casa es construí en dues fases, una primera
en què es va fer un habitatge en planta baixa i el celler, que presenta
murs gruixuts de paredat tradicional i, pocs anys més tard, es va
construir la segona planta, de tancaments més esvelts realitzats amb
paredat de blocs de marès. Aquesta ampliació de la casa obeïa a la
necessitat de coexistir-hi dues famílies, la dels senyors i la dels
majorals. Les cobertes són totes a dues aigües realitzades amb teula; la
del cos principal amb teula plana i l’altra de tipus àrab.
En
la part posterior de la casa, tancant per un mur a tramuntana i ponent,
es creà un pati interior o clastra, presidit pel coll d’un aljub al
centre. L’entrada a aquest pati es realitza a través d’un portal coronat
amb un arc adovellat rebaixat o de cinc punts, poc freqüent en
l’arquitectura pitiüsa.
L’edificació està envoltada d’altres
construccions destinades a corrals, entre les quals cal destacar
l’antiga casa de bestiar gran, coneguda amb el nom de sa Vaqueria.
Per
al cultiu de reguiu la finca fou dotada d’infraestructures
hidràuliques: un molí amb una imponent torre, construït pel primer
Marroig i que disposa d’un gran safareig, una sènia, un molí més petit
—aquest de construcció posterior— i pous i canals de reg per conduir
l’aigua a alguns dels camps.
Tota la finca també presenta les
característiques parets i marges de pedra que configuren el paisatge
formenterer i que delimiten tant la propietat com els diversos camps i
tancats.
Punt de trobada:
Sortida:
Anirem a La Savina amb barco de Trasmapi > després, amb autocar fins a Cala Saona.
Ens trobarem a les 07.45 hores a s'Estació Marítima de Formentera.
Per favor, puntualitat. Sa barca surt a les 08.15 hores i no espera a ningú.
Tornada:
Des de Can Marroig fins a la Savina anirem amb autocar.
Tornada des de La Savina a Vila: 17.00 hores. Barco de Trasmapi.
Important:
S'autobús té una capacitat màxima per a 55 assistents + 1 guia.
Descripció general de sa ruta:
Ens guiarà n'Andreu Ferrer, Jutge de Pau a Formentera i un bon amic de sa nostra associació. Molts ja el coneixeu. Una vegada més, sirà un plaer compartir camí amb ell i escoltar totes ses coses que ens vagi comptant durant sa caminada.
Arribaren amb s'autocar a cala Saona, una badia natural envoltada de penya-segats baixos. El contrast de ses roques rogenques amb el blau turquesa del mar és sorprenent. Si tenim un dia clar, segurament podrem veure sa Península.
Començarem vorejant tota sa costa fins sa torre de Sa Gavina, construïda entre el 1762 i 1763. És una de les cinc torres de vigilància que hi ha a s'illa, part del sistema defensiu, des d'on es donava sa veu d'alarma, en forma de foc o senyal de fum, en cas d'atac des del mar
La sortida durarà aproximadament unes nou/deu hores.
Primer de tot: un agraïment especial a n'Andreu Ferrer. Pel seu temps, per totes ses explicacions que ens donà durant sa caminada i per totes ses atencions que sempre té amb sa nostra associació.
Ells responen: Pa amb ceba.
Sa mare: Ai, ai, ai ... Que només viviu de goles.
Comentarios
Publicar un comentario