AUOMEivissa. Senderisme nº 63. Es Rafal Trobat.
Eivissa, gener de 2023
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 63. Es Rafal Trobat.
Dimecres 1 de febrer de 2023
Primera part. Preparació de sa sortida.
Objectiu de l'activitat:
Activitat preparada conjuntament amb s'Alianza por el Agua.
Objectiu General
• Difondre les accions dutes a terme en el procés d'autogestió en Vall de Rafal Trobat
i realitzar una ruta de senderisme.
Objectius Específics
• Conèixer sobre la gestió forestal de la vall i el Projecte d'optimització de recurs hídric
i recàrrega d'aqüífers.
• Visibilitzar sa problemàtica de sequera hídrica que afrontem a Eivissa i donar a conèixer ses
accions en les quals es treballa des de l'Aliança per l'Aigua, per a millorar la gestió hídrica.
• Visitar l'exposició permanent del Projecte de recuperació de l'ecotip de l'abella
autòctona eivissenca.
Ens guiarà Vicent Marí Serra, Palermet. Ell és s'encarregat contractat per l'Alianza por el Agua per fer-nos de guia durant sa sortida.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 9.00 hores a sa parada de l'Avd. Espanya, davant Delta Discos. Per favor, puntualitat.
Important:
S'autobús té capacitat màxima per a 55 assistents.
- Ubicació del lloc i descripció de les activitats que es fan.
Només una estreta canalada, entre el puig de Can Parreta i el de Cas Damians (coneguda com ses Coves Fosques), serveix de pas per obrir aquesta vall cap al pla de ses Salines i per sortir-ne les aigües, canalitzades pel torrent des Rafal Trobat. Entre totes aquestes àrees elevades se situen diverses valls, com la de Can Cama i Can Pere Marí, la de sa Rajola i, ben diferenciada entre la serra de ses Fontanelles i la serra Grossa, la del torrent de Cas Galops.
Hi havia més d'una vintena de cases pageses els habitants de les quals treballaven intensament els vessants d'aquestos puigs fins pràcticament al seu cimerol. Amb l'arribada del turisme algunes s'abandonaren i gairebé han desaparegut, encara que també se n'hi han fet de noves.
L'aigua s'obtenia de diverses fonts que es repartien especialment per les capçaleres de les torrenteres, com ara ses Fontanelles i, sobretot, la font de sa Pega, que regava una bona àrea d'horts. També hi havia pous tradicionals com els de can Cama. Durant el s XX s'obriren pous per explotar l'important aqüífer de la zona, i així els pous de ses Eres passaren a subministrar bona part del cabal de la xarxa de distribució del municipi de Sant Josep de sa Talaia. El 2008 els habitants de la zona estan agrupats en una associació de vesins.
La vall de Rafal Trobat autogestiona el seu territori des del 2008, a través de l'Associació de
Veïns de Rafal Trobat (AAVV Rafal Trobat). Mitjançant aquesta AAVV, s'ha aconseguit implementar un model sostenible de gestió ambiental, la qual cosa ha establert les bases de la protecció dels seus
recursos naturals, aconseguint amb això les següents accions:
• Optimització del recurs hídric i recàrrega d'aqüífers. Mitjançant la recol·lecció d'aigua
d'escolament (pluvial) i la visibilització de la sobreexplotació de l'aqüífer de Sa Serra
Grossa, fins a declarar-lo sobreexplotat i amb això deixar d'utilitzar aquest aqüífer com a
font de proveïment per a la seva recuperació.
• Gestió Forestal per a la prevenció d'incendis i conservació de la massa vegetal
pròpies del bosc mediterrani (mitjançant la incorporació, gestió i manteniment
de dipòsits contra incendis).
• Recuperació de l'ecotip de l'abella autòctona eivissenca, per a la seva propagació en 50
punts diferents de la vall.
• Creació d'un vedat de caça gestionat pels veïns.
• Recuperació i reivindicació d'elements patrimonials tradicionals (antigues cases
pageses, i elements de captació d'aigua).
És una ruta de senderisme circular d'aproximadament uns 8 quilòmetres, on
aprofundirem en els temes descrits en l'apartat anterior. El temps estimat d'execució
de la ruta són 4 hores.
• 10.00 hores. Arribada a la bassa de recuperació d'aigua d'escolament i al dipòsit
contra incendis i primera xerrada.
• 10.30 hores. Arribada a Can Collet una antiga casa pagesa rehabilitada pels veïns on
podrem apreciar la mostra permanent del projecte "Recuperació de l'ecotip de l'abella
Eivissenca"
• 11.00 hores. Inici de sa ruta de senderisme
• 12.00 hores. Parada per a apreciar ses vistes a Ses Salines, Formentera i Sant Antoni
(Aprofitarem per a menjar el bocata i beure un poc).
• 12.30 hores. Iniciarem el descens.
• 13.30 hores. Arribada al punt d'inici.
La sortida durarà aproximadament unes quatre hores.
Tots els assistents a sa sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
- També heu de respectar i cumplir ses normes aprovades per la Junta Directiva de l'AUOMEivissa per a la realització d'activitats a l'aire lliure.
- Mascareta obligada durant els trajectes en autobús.
Algunes fotos del lloc:
Heu de venir!
Segona part. Dia de sa sortida.
Vam anar a sa sortida 44 assistents. Vam caminar uns deu quilòmetres (sa
visita a sa font de Pega, uns dos quilòmetres anar i tornar, inicialment no estava
prevista) i vam tardar unes quatre hores a fer tot el recorregut.
A primera hora del matí feia molt de fred. Després va sortir el sol i tinguérem un dia espectacular.
A primeríssima hora del matí ses alarmes sonaren al mòbil: En Vicent Palermet, es nostre guia, estava fotut i no podia venir a sa sortida prevista. Davant això vam activar el plan B: ens va guiar el nostre xofer preferit en Miquel de Can Carabasso de Sant Jordi. Ara que ja s'ha jubilat té ganes de sortir a caminar amb el nostre grup. Vam canviar sa ruta inicialment prevista i vam anar per uns camins força coneguts per ell. Vam fer una caminada molt polida. Gràcies, Miquel. Estam segurs que recordaràs aquest dia durant temps: per primera vegada, després de sa teua jubilació, anaves assegut al lloc del guia i no manejant el volant de s'autocar.
També hem de donar ses gràcies a na Marina i a Joan, membres de s'Alianza por el Agua, per les seues explicacions tècniques durant sa caminada i també per fer possible que moltes barreres s'obrissin especialment per a naltros.
Breu resum de sa sortida.
S'autocar ens va deixar un poc abans de s'entrada a sa pedrera de Can Xomeu. Feia fred i vam començar a caminar ràpidament.
Durant sa caminada trobarem cartells com aquest per molts de llocs. Malauradament, sempre hi ha gent que no respecta sa propietat privada.
Dintre ses diverses iniciatives que han portat endavant els propietaris d'Es Rafal Trobat, vam poder veure els dipòsits d'aigua, instal·lats en les seues finques a canvi que ells, quan hi hagi un incendi, deixin entrar als helicòpters i als mitjans d'extinció. El compromís és que el dipòsit sempre ha d'estar ple per si hi ha un incendi.
Primera parada a Can Collet.
Antiga casa pagesa rehabilitada pels veïns on vam apreciar la mostra permanent del projecte "Recuperació de l'ecotip de l'abella Eivissenca".
Na Marina ens va fer una explicació de:
• La gestió forestal de la vall i el projecte d'optimització de recurs hídrics i recàrrega d'aqüífers.
• Sa problemàtica de sequera hídrica que afrontem a Eivissa i de ses accions en les quals es treballa des de l'Aliança per l'Aigua, per a millorar la gestió hídrica.
• Del projecte de recuperació de l'ecotip de l'abella autòctona eivissenca.
Seguirem camí amunt. S'ha de dir que durant tota sa caminada vam trobar diversos forns de calç, gairebé tots en malt estat de conservació.
Vam disfrutar d'unes vistes espectaculars a sa platja d'en Bossa, ses Salines i fins i tot a Formentera.
Temps per fer una parada per beure i menjar un poc.
Ens vam desviar de sa ruta prevista inicialment per veure sa font de Pega. Està a uns dos quilòmetres (anar i tornar) del camí. Però era imperdonable no anar-hi.
Vam començar el camí de baixada. S'espectacle que sa naturalesa ens oferia era impressionant.
Un forn de calç més.
Un altre més.
Gràcies a na Marina i a Joan per obrir-nos ses barreres. Els companys que van arribar primer no ho tenien molt clar. I si havíen de tornar enrere?
Vam arribar al punt d'inici de sa visita a Es Rafal Trobat. Sa caminada s'estava acabant. Tornarem a s'autocar a s'horari previst.
Altres fotos dels companys:
Per acabar ... un poc de cultura d'Eivissa. A Can Collet vàreu veure això? Sabeu que és i la seua utilitat?
Diu s'EEIF:
Cossi.
Element destinat a contenir la roba de la bugada. Consisteix en un recipient de test de grans dimensions i forma troncocònica invertida amb un forat al sòl que en permet la buidada. Generalment es troba encastat en un racó de la paret de la cuina, prop dels fornells. La bugada de cossi és una operació que tradicionalment es realitzava una vegada a l’any, i es reservava a la roba de drap, que en ser molt gruixada resultava massa pesada per rentar-la a mà. El procediment per fer la bugada era el següent: primerament es tapava el forat d’evacuació i es posava dins el cossi la roba, els llençols i els sacs de drap que es volien rentar. A continuació s’omplia el dipòsit amb lleixiu de cendra, i es deixava estovar una nit. Quan la roba era ben amarada, mitjançant un canó de canya, es buidava el lleixiu del cossi dins la caldera, d’on, en estar ben calent, es tornava a tirar per damunt la roba amb l’ajut d’un passador de carabassa. Així es repetia l’operació tantes vegades com fos necessari fins que la roba quedava ben neta.
Fins a sa propera!
Comentarios
Publicar un comentario