AUOMEivissa. Sortida senderisme nº 60. Santa Eulària - Sa Creu den Ribes.
Eivissa, octubre de 2022
AUOMEivissa
Caminades guiades pel municipi de Santa Eulària
Sortida senderisme nº 60. Santa Eulària - Capella sa Creu d'en Ribes.
Dimecres 26 d'Octubre de 2022
Primera part. Preparació de sa sortida.
Després de sa bona acceptació de ses activitats programades durant el curs passat amb sa col·laboració de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu hem preparat més caminades pel municipi. Com sabeu les denominam "Caminades guiades pel municipi de Santa Eulària". De la mà d'experts de l'Ajuntament volem conèixer millor llocs i històries del municipi.
Per aquest curs volem anar:
Octubre/22: Santa Eulària - Capella sa Creu d'en Ribes.
Novembre/22:
- Cala Llonga (Cap des Llibrell - Ses Torretes). Amb Carmen Mezquida, del MAEF.
- Es Canar - Cala Nova - Cala Llenya.
- Cala Llonga - Cala Olivera.
Gener/23: Sa Cova des Regals - Torre de ca n'Espatleta - Jesús.
Febrer/23: Cala Mastella - Sant Carles de Peralta. Ametlles en flor.
Març/23: Pous i fonts de Sant Carles de Peralta. Amb Pep Xomeu.
Abril/23: Pou des Lleó - Torre de Campanitx. Amb l'arqueòleg Marcus Heinrich.
Maig/23: Puig den Valls - Molí Fariner - Montecristo.
Octubre/23: Siesta - Cala Blanca - Cala Llonga.
Novembre/23: Santa Gertrudis - Pont d'en Taltavuit - Es Terç Gros.
Ens guiarà na Rika Humphreys (Walk and Talk). Ella és l'encarregada contractada per l'Ajuntament de Santa Eulària per fer-nos de guia durant totes ses sortides.
Objectiu de l'activitat:
Conèixer el misteriós origen de Sa Creu d'en Ribes.
Situat al costat del poble de Santa Eulària des Riu, molt a prop del conjunt històric de Puig de Missa, es dreça el Puig d'en Ribes, una muntanya de 221 metres d'alçada
des del cim de la qual es pot disfrutar d'una vista espectacular a la
badia, el mar i l'interior de l'illa. Al cim, al qual s'accedeix per una
sendera angosta i estreta que va pel mig del bosc, s'hi troba l'ermita
del mateix nom. Es tracta d'una capelleta de planta rectangular
construïda el 1958 per Pedro Juan, Pedro Puet, tal com recorda una petita llosa de ceràmica que hi ha a l'interior.
Aquesta capelleta és una de les més antigues de l'illa i l'única que té dues estàncies,
un petit vestíbul i un oratori, malgrat les seves reduïdes dimensions
(tan sols 5,54 metres de llargada i 4,30 metres d'amplada). Cada any,
coincidint amb les festes del primer diumenge de maig, els fidels
celebren una romeria fins al cim de la muntanya per visitar la capella i
complir totes les tradicions que envolten aquest petit temple de
devoció popular.
I és que l'enigmàtic origen de l'ermita
confereix a aquest espai un aire de misteri que envolupa el visitant ja
des de l'inici de l'ascens cap al cim.
Diu la llegenda que l'amo del
bosc estava talant pins per fer llenya per a l'hivern quan, en un dels
descansos, se li va apropar un homenet misteriós que es va oferir a
ajudar-lo a canvi del seu rosari. El llenyataire, conscient de la feina
que encara li quedava, va acceptar el tracte i l'home va començar a
talar pins sense parar fins que va acabar tota la feina en ben poc
temps. Quan es va apropar al llenyataire per rebre el seu botí, aquest
va observar amb horror que, per sota de la roba eixia una cua punxeguda
que va confirmar els seus temors: era el mateix diable. Quan
se'n va adonar, el llenyataire va començarà a córrer desesperadament
muntanya amunt, fugint de la persecució d'aquell ésser i, en arribar al
cim, just al lloc on hi ha l'ermita, el diable va desaparèixer, i és per
això que el llenyataire va decidir construir el temple, en agraïment
per haver-se salvat.
Una altra de les curiositats que envolupen
la història de l'ermita són les set voltes que el visitant ha de fer al
seu voltant quan arriba al cim i abans d'entrar al temple, per tal
d'evitar disputes i problemes amb la família i els amics. Un cop
acomplert el ritual, es pot visitar l'interior de la petita ermita, que
apareix plena d'objectes, veles i records personals, o bé disfrutar d'un
merescut descans a l'ombra dels pins que envolten el petit temple.
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 9.30 hores a sa parada de l'Avd. Espanya, davant Delta Discos. Per favor, puntualitat.
Important:
S'autobús té una capacitat màxima per a 55 assistents.
La dificultat de sa ruta és moderada.
La sortida durarà aproximadament unes tres hores.
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
- També heu de respectar i cumplir ses normes aprovades per la Junta Directiva de l'AUOMEivissa per a la realització d'activitats a l'aire lliure:
- Mascareta obligada durant els trajectes en autobús.
Heu de venir!!
Segona part. Dia de sa sortida.
Dia molt calorós i amb una humitat a s'ambient molt elevada. Vam anar a sa sortida 45 assistents. Caminarem uns set quilòmetres i tardarem unes quatre hores.
Durant sa pujada fins a sa capella ens equivocarem de camí. Vam tornar enrere i seguirem pel camí correcte.
El
camí de baixada, no previst inicialment, fou per un caminet molt estret
i molt perillós. Durant alguns trams fins i tot tinguérem molta por per
sa integritat física de molts dels assistents.
Era un camí no apte per gent com naltros i no entenem el motiu que va portar a sa nostra guia a triar aquest camí de tornada.
Sa direcció de s'associació ja ha pres ses mides pertinents perquè aquest cas no torni a repetir-se mai més.
Finalment, s'ha de dir que tothom va poder baixar sense que ningú prenguis mal.
Més gent nova al grup (no m'agradaria oblidar-me de ningú): Isabel Buenavista, Rafaela Mateo, Margarita Molina, Armando Tur, Clara Ramos, Antonia Riera, Juan Jose Serra, Dolores Serra i Amable Palacios. Benvinguts! Benvingudes! Vau estrenar-vos bé. Fou una sortida "complicada". Desitjam que disfruteu de ses sortides i de sa companya.
Fotos i breu resum de sa sortida:
Sortirem des de ses instal·lacions esportives de Santa Eulària. Camí amunt i en fila índia.
Sa guia s'equivocà de camí de pujada i van tornar enrere per pujar pel camí correcte.
Arribada a sa Capella sa Creu d'en Ribes. Obligat donar-li set voltes. Tothom (menys uns quants descreguts) vam complir amb sa tradició.
Del camí de baixada, no vull parlar-ne més. Fou perillós i no adequat per gent com naltros.
Aquestes imatges baixant de sa muntanya no s'han de repetir mai més.
Altes fotos dels companys:
Gràcies a tothom. Especialment a na Nieves i en Jose Luis pel seu esforç, constancia i superació a totes i cadascuna de ses sortides. Sou un exemple per a tot el grup.
Demanar disculpes a tots els assistents pel camí de tornada. No estava previst. A vegades ses sortides no surten com voldriem. Però, hem de seguir. Hem d´intentar fer-ho millor a sa propera!


Comentarios
Publicar un comentario