AUOMEivissa. Sortida senderisme nº 57. Pous i fonts de Santa Gertrudis (1).
Eivissa, abril de 2022
AUOMEivissa
Caminades guiades pel municipi de Santa Eulària
Sortida senderisme nº 57. Pous i fonts de Santa Gertrudis (1)
Dimecres 25 de maig de 2022
Primera part. Preparació de sa sortida.
Objectiu de l'activitat:
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu hem preparat unes caminades pel municipi. Les denominarem "Caminades guiades pel municipi de Santa Eulària". De la mà d'experts volem conèixer millor llocs i històries del municipi.
El mes de gener vam fer la primera sortida des d'Atzaró fins a Santa Eulària. 44 assistents.
El mes de febrer vam fer sa sortida des de Santa Eulària fins a es Canar per la costa. 41 assistents.
El mes de març vam anar a conèixer un poc més el poble de Santa Eulària. 45 assistents.
El mes d'abril vam anar a conèixer ses mines de S'Argentera acompanyats per l'arqueòleg Marcus Heinrich. 50 assistents.
Aquest mes de maig volem anar a conèixer millor Santa Gertrudis. Ho dividirem en dues sortides: una el 25 de maig (part nord i nord est del poble) i s'altre el dimecres 1 de juny (part sud, sa Fontassa) si el temps i sa calor ens deixen.
Especialment per aquesta sortida i gràcies als contactes de sa regidora de cultura de l'Ajuntament de Santa Eulària na Marisol Ferrer, hem contactat amb el mestre jubilat i escriptor d'uns quants llibres sobre el patrimoni hídric d'Eivissa, en Pep Joan Marí (Pep Xomeu), gran coneixedor d'aquest municipi. Ell estirà al capdavant de tota sa sortida i ens explicarà detalladament s'història de Santa Gertrudis en un recorregut pels seus principals pous i fonts.
Ruta nº 1.
Volem fer una caminada pels pous i fonts de Santa Gertrudis i conèixer millor la part nort i nort est del poble.
(Textos copiats de s'EEIF).
- Pou de s'Esquenyecà.
- Font d'en Tanqueta. Font situada a la vénda de Parada, del poble de Santa Gertrudis de Fruitera; és a ponent de la carretera que du a Sant Miquel de Balansat, un quilòmetre abans de la partió amb el municipi de Sant Joan de Labritja.
- Font de Cotella. Font ben conservada, del poble deSanta Gertrudis de Fruitera, municipi de Santa Eulària des Riu, situada a la vorera de migjorn, a menys de 50 m, del torrent que també es diu de Cotella, que en realitat és un dels ramals que després formen el riu de Santa Eulària, i a 500 m a llevant de la serra des Forn Nou. S’hi celebraven ballades el dia de Sant Cristòfol.
Segons el Memoriale divisionis l’alqueria de Cotella se situava al districte de Benizamid.
La
font de Cotella dóna origen a un sistema hidràulic d’origen andalusí,
l’àrea de residència del qual se situava a uns 700 metres de la font, al
cim d’un pujol de mitjana alçada a la part de ponent del riu de Santa
Eulària, on actualment es troba la casa de can Llucià de Cotella. Tant a
la part posterior d’aquesta casa com al llarg del pendent del pujol
s’hi ha trobat un nombre important de fragments de ceràmica islàmica.
Des d’aquí un camí davalla, pràcticament en línia recta, fins a la font.
En un capbreu
d’acaball del s XIV en què es consignen les possessions de l’arquebisbe
de Tarragona a Eivissa, s’esmenta el rafal de Cotella entre els sis
que, segons aquest document formen part de l’alqueria Galona,
identificada com Beniçalona, situada també en el quartó de Balansat.
En
un capbreu posterior (1433) s’assignen a aquesta alqueria tres rafals
però sense dir-ne els noms. El perímetre irrigat amb aigua d’aquesta
font se situa al marge de ponent del riu, essent aquest el límit
d’expansió màxima del sistema per la part oriental. Actualment es troba
en desús, be que encara són perfectament visibles la sèquia mare, les
sèquies de derivació i els murs de les diferents parcel·les que el
composen després de la seua darrera modificació, efectuada fa uns
cinquanta anys. Aquesta consistí a anivellar el terreny fent-ne una de
les diverses parcel·les que hi havia. En aquesta reforma, però, no es
modificà el perímetre de l’àrea irrigada que es troba delimitat per
tanques de pedra seca; el molí de vent de treure aigua que hi havia a
uns 200 m de la font fou substituït llavors per una perforada i
s’engrandí el seu safareig.
Abans del molí l’aigua s’extreia amb
una sènia només separada de la font per un camí. La construcció
d’aquesta sènia significà la modificació més important del sistema,
augmentant l’àrea irrigada per sobre de la seua línia original de
rigidesa, o d’extensió màxima, i mudant la funció d’alguns dels elements
que en formaven part.
El sistema islàmic el formaven diverses
parcel·les regades des de la sèquia mare la qual, partint en forma de
galeria, abastia dos safareigs que acumulaven l’aigua i la repartien
mitjançant sèquies de derivació.
Les cinc parcel·les i un tram
de la penúltima terrassa que es troben per sobre de la línia de rigidesa
determinada per aquesta sèquia mare i els dos safareigs són el resultat
de l’ampliació efectuada a la darreria del s XVIII amb la construcció
de la sènia. Amb aquesta ampliació el sistema assolí una extensió de 2,9
ha.
La font en si és una captació protegida per una capelleta
de pedra i argamassa i té tres esglaons per arribar a l’aigua. A la
paret sud de l’interior de la font hi ha el forat que dóna sortida a la
galeria; a la banda contrària una troneta permet omplir des de dins una
pica per abeurar bestiar que hi ha a l’exterior. La galeria subterrània
que parteix de la font fa 3 m en direcció E, travessa el camí que du als
horts i continua a cel obert —amb 40 cm d’ample i 70 de fons—,
eixamplant-se al cap d’11 m fins a formar el primer safareig que és de
forma triangular, fet de pedra i referit amb ciment hidràulic.
La
sèquia mare surt d’ell per l’altre cap, travessa la primera terrassa
del sistema original i desemboca en el segon safareig. En construir-se
la sènia, una de les sèquies que surten del seu safareig va fer-se
passar per damunt de la sèquia de la font fins al final del primer
safareig, de manera que les aigües de la font i de la sènia s’ajuntaven i
anaven a parar al segon safareig.
El major cabal acumulat en
aquest permetè ampliar el sistema original. Aquesta ampliació es percep
en el parcel·lari actual gràcies al recorregut d’anada i tornada que fa
la sèquia de derivació de la segona terrassa, a mà esquerra, del segon
safareig i de la morfologia de les terrasses en aquest punt que
distorsionen el recorregut rectilini que fins aquest punt tenia la
sèquia mare.
Després del segon safareig, per tant, la línia de
rigidesa del sistema original constinuava recta fins al final del
perímetre irrigat, delimitat per una tanca de pedra seca. Així, el
perímetre original islàmic tenia una extensió d’1,4 ha.
- Pou de ca naTruia.
- Font d'en Pintat. Font situada a la vénda de Cas Ramons, de la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera, terme municipal de Santa Eulària des Riu. És situada en el llit d’un torrent que constitueix l’origen del riu de Santa Eulària, en béns de la casa de ca na Marqueta, molt prop de la partió amb el municipi de Sant Joan de Labritja. Es tracta d’una petita font emprada només pels habitants de la casa a la qual pertany. La capella que cobreix la captació és de grans dimensions, amb coberta de dos vessants i amb obertura frontal en arc ansa-paner. És construïda de maçoneria comuna, amb carreuons als cantons, i presenta els paraments referits i emblanquinats. A començament del s. XXI ja és de difícil localització i accés, ja que es troba totalment coberta de braser. Darrere la font, al mig dels camps de cultiu, hi ha una instal·lació de safareig amb sénia.- Pou d'en Sopes.
- Font de cas Ramons. Font de
Santa Gertrudis de Fruitera, a la vénda de Cas Ramons, situada davant
de la casa pagesa de cas Ramons, que dóna nom a la vénda, a la vora del
camí que va en direcció a Sant Miquel i a Sant Mateu, molt prop de la
partió amb el municipi de Sant Joan. Presenta característiques
arquitectòniques molt singulars i s'havia emprat per al consum humà, per
abeurar el bestiar i per regar l'hort de la casa.
La captació
d'aigua, situada molt prop de la superfície, està tancada dins d'una
cambra de planta quadrada amb coberta de volta en racó de claustre de
forma gairebé piramidal, d'excel·lents factura i estat de conservació el
2008. S'accedeix a aquesta cambra mitjançant una escala recta i a
través d'una porta rematada amb llinda de fusta, que condueix a un àmbit
interior entrespolat, en un costat del qual hi ha una arqueta a
l'interior de la qual brolla l'aigua.
D'aquesta arqueta parteix
un conducte subterrani, a principi del s XXI condemnat, que duia l'aigua
al safareig regulador, situat en un nivell inferior. Aquest safareig,
que és de planta trapezial i bastant fondo, s'omplia els darrers anys
que estigué en ús amb l'aigua extreta d'un altre naixement situat a poca
distància de la font. El 2008 aquest safareig ha deixat d'usar-se, ja
que per optimitzar l'ús d'un bé tan escàs com és l'aigua hi ha
instal·lada una xarxa de reg per degoteig. A la placeta de la font, vora
la paret que la separa dels camps de cultiu, hi ha una gran pica de
pedra viva picada de planta circular.
- Font de sa Pedra. Font situada a la vénda de Cas Ramons, del poble de Santa Gertrudis de Fruitera; és a la vora del torrent de s’Escanyacà, després riu de Santa Eulària. Fou visitada expressament el 1867 per l’arxiduc Lluís Salvador en una excursió des de Sant Antoni. Sembla que aquesta font, totalment eixuta l’any 2006, donà nom a l’extensa comarca dels voltants. El torrent que hi endega les seues aigües rep el nom de torrent de sa Font de sa Pedra.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 9.15 hores a sa parada de l'Avd. Espanya, davant Delta Discos. Per favor, puntualitat.
A les 10.00 hores començarem s'activitat des sa primera rotonda passat el poble direcció a Sant Miquel.
Heu de portar alguna cosa per menjar i beure. Pararem per descansar i reparar forces.
Sa dificultat de sa ruta és fàcil. Camíns plans, de terra i pedres. Alguns trams del camí per asfalt. Per arribar a alguns llocs caminarem per camps i feixes plenes d'herba. Cap problema. Som un grup experimentat.
La sortida durarà aproximadament unes tres hores.
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
També heu de respectar i cumplir ses normes aprovades per la Junta Directiva de l'AUOMEivissa per a la realització d'activitats a l'aire lliure:
- Mascareta obligada durant els trajectes en autobús.
Heu de venir! Ho passareu bé.
Segona part. Dia de sa sortida.
Dia d'un temps molt inestable: Un cel amb núvols que amenaçaven pluges
durant tot el matí i una temperatura més baixa d'altres dies passats.
Tot i això, poguérem sortir a fer s'activitat prevista.
Vam anar-hi 27 assistents. Vam caminar uns vuit quilòmetres i tardarem tres hores.
Un agraïment especial a Pep Xomeu per fer-nos de guia, per les seues explicacions i per la seua paciència amb tots naltros. Fou una caminada molt bona.
Aquesta era sa ruta inicialment prevista. Finalment, fou massa llarga i pel temps disponible.
Es Pou d'en Ribes el deixarem per una propera ruta. Vam visitar es pou de s'Escanyacà, sa font d'en Tanqueta, sa font de Cotella, es pou de ca na Truia, sa font d'en Pintat i es pou d'en Sopes. No poguérem, per falta de temps, anar a veure sa font de cas Ramons i sa font de Pedra.
Breu resumen de s'activitat:
* Pou i seni de s'Esquenyecà.
* Font d'en Tanqueta.
Vinyes de Can Maymo.
* Font de Cotella.
* Pou de ca naTruia.
* Font d'en Pintat.
És situada en el llit d’un torrent que constitueix l’origen del riu de Santa Eulària, en béns de sa casa de ca na Marqueta, molt prop de sa partió amb el municipi de Sant Joan de Labritja.
Objectiu aconseguit! Hem arribat al naixement del riu de Santa Eulària! Un lloc especial pels eivissencs!
Pou d'en Sopes.
El rellotge i s'autobús no perdonen. Havíem de tornar fins a sa carretera. Sa font de cas Ramons i sa font de Pedra hauràn d'esperar una propera sortida.
Per acabar, un nou agraïment a Pep Xomeu per l'obsequi que ens va fer: dos dels seus últims llibres i una dedicació especial per a s'AUOMEivissa. Sa nostra biblioteca continua creixent.
Altres fotos dels companys:
Fins a sa propera!
Comentarios
Publicar un comentario