AUOMEivissa. Sortida senderisme nº 48. Sant Mateu - Cala Eubarca.
Eivissa, novembre de 2021
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 48. Sant Mateu - Cala Eubarca (des de dalt)
Dimecres 1 de desembre de 2021
Primera part. Preparació de sa sortida.
Objectiu de l'activitat:
A
sa sortida prevista pel proper dimecres 1 de desembre anirem a caminar
per Sant Mateu.
Durant l'escrit sempre faré referència a Cala EUBARCA. Així sempre he sentit anomenar-la als vells del lloc. Ara els que manen en temes de sa llengua volen que diguem Cala d'ALBARCA. No ho tinc gaire clar.
Veurem entre altres llocs:
(Textos copiats de s'EEIF)
Cala d'Albarca.
És tota la badia
compresa entre els caps de Rubió, a l’est, i d’Albarca, a l’oest, oberta
al nord i de vores espadades, situada a la costa de la parròquia de
Sant Mateu d’Albarca, al municipi de Sant Antoni de Portmany. És un dels
punts de més interès paisatgístic, botànic i ornitològic de la comarca
des Amunts.
Pla d'Albarca.
Àrea plana de l’illa
d’Eivissa, situada en el sector centre-occidental del conjunt des
Amunts, conformant la part central del poble de Sant Mateu, al terme
municipal de Sant Antoni de Portmany.
Paisatgísticament,
contrasta molt amb les ondulacions i els relleus més intrincats del seu
voltant, com també passa amb els veïns plans de Sant Gelabert i de
Corona. La seua altura mitjana sobre el nivell de la mar és d’uns 170
metres. De forma quasibé circular, té una extensió d’uns 2 km2.
Tècnicament,
es tracta d’un poljé, és a dir, una àrea plana formada per l’erosió de
les roques calcàries, habitual allà on es donen fenòmens càrstics, fins a
donar lloc a una fondalada on s’hi dipositen les argiles rogenques que
resten després de la descalcificació de les calcàries. Aquestes argiles
donen lloc a un tipus de sòl (la terra rossa) molt productiu
agrícolament, cosa que ha estat ben aprofitada pels habitants de la
zona, que han conreat aquestes terres intensament. Avui hi predominen
els arbres típics del secà eivissenc (ametllers, garrovers, oliveres,
etc.) combinats amb els cereals i alternats amb importants àrees de
vinya.
El poblament no s’ha situat tradicionalment en el mateix
pla, sinó en els seus voltants. Així s’aprofita millor la terra i també
s’evita el perill que suposa el fet que el pla sigui una àrea
endorreica, on les aigües només desapareixen per infiltració, i, per
tant, alguns anys la zona més fonda pot romandre inundada durant algun
temps, donada la poca capacitat d’absorció de les argiles.
La major part del pla s’inclou a la vénda d’Albarca tret del seu sector més oriental, que pertany a la de Cas Turs, i de la vorera occidental, que entra dins els límits de la de sa Noguera
Cap d'Albarca.
Nom amb què hom designa tot el promontori rocós, alt i escarpat, que hi ha a ponent de la cala d’Albarca. També és conegut amb el nom de cap des Mosson o des Mossons, i fins i tot, més localment, cap Mosson o cap d’en Mosson. Antigament rebia el nom de cap de sa mola d’Albarca, i el segle XV solia trobar-se el nom complet de la mola de Corona i Albarca.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 9.15 hores a sa parada de l'Avd. Espanya, davant Delta Discos. Per favor, puntualitat.
Anirem per un camí i veurem Cala Eubarca des de dalt (no baixarem a la mar).
Tenim previst
arribar
a Vila
aproximadament a les 13.30 hores.
La dificultat de sa ruta és baixa. Camí gairebé tot pla i de terra. Trobarem petits trams de camí d'asfalt i algunes petites pujades/baixades poc pronunciades.
La sortida durarà aproximadament unes tres hores.
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
- També heu de respectar i cumplir ses normes aprovades per la Junta Directiva de l'AUOMEivissa per a la realització d'activitats a l'aire lliure.
Fotos fetes es dia de sa preparació de sa sortida:
Heu de venir! Ho passareu bé.
Segona part. Dia de sa sortida.
Un dia fantàstic per caminar. Sol i bon temps. Després d'unes setmanes
de malt temps i moltes pluges tothom tenia ganes de sortir.
Mots d'assistents a sa caminada: 36. També alguns de nous. Benvinguts Juana Cruz, Antònia Moya i Juana Marí.
Férem uns 10/11 quilòmetres i vam tardar quasi quatre hores.
M'agradaria fer uns comentaris sobre el desenvolupament de sa caminada. Simplement amb l'ànim de millorar-les.
Com tots sabeu vam arribar tard (eren les 13.45 hores) a s'hora prevista que l'autobús ens havia de recollir i haguérem d'esperar fins a les 15.00 hores per tornar a Vila.
En
general sa sortida va discórrer de forma lenta, degut principalment que
érem molts d'assistents, alguns nous, i que l'espectacular paisatge era
molt adequat per fer fotos i recrear-se sa vista. Hi hagué moltes
parades per fer fotos, per menjar i beure o per descansar.
Ho tindrem
en compte per a futures sortides. Tal vegada sortirem de Vila un poquet
més tard i demanarem que l'autobús ens passi a buscar a les 15.00
hores. Així no haurem d'anar tan ràpids.
Un aspecte més que hem de millorar és que en tot moment hem de procurar anar junts. A l'acabament de sa caminada alguns assistents ja havien arribat al poble de Sant Mateu i altres encare no havien començat a caminar pel pla. Ni uns tan lents ni altres tan ràpids. Hem de millorar aquest tema. Sortim a caminar junts i així hem de procurar fer-ho durant tot el temps.
Repeteix, aquests comentaris no són cap crítica a ningú. Simplement, us
ho vull comentar perquè sempre després de ses sortides els organitzadors
ens reunim per comentar-les i millorar-les si és possible.
Teniu per segur que comentarem tots aquests punts i sa propera sortida procurarem fer-la millor.
Gràcies a tothom.
Bé. Dit tot això anem a fer un petit resum de sa sortida.
L'autobús ens deixà davant s'església de Sant Mateu.
Vam començar a caminar direcció a Cala Eubarca a través del pla de Sant Mateu. Sa tardor li donà uns colors especials.
Per veure millor ses vistes de Cala Eubarca, vam fer una volta no prevista inicialment. L'impacte del paisatge fou brutal. Feia un dia fantàstic i ses vistes eren espectaculars.
L'impressionant Cap d'Eubarca ens va acompanyar durant quasi tota sa primera part del camí.
S'amic Paco sempre rodejat de dones. No sé com s'ho fa!
Per un camí vorejant sa costa des de dalt vam arribar al punt de descans. Un pi ben majestuós. Temps per beure i menjar un poc.
Després de descansar un poc el camí tornà un poc complicat. Ses darreres pluges l'havien fet malbé. Moltes pedres i perill de relliscades.
Arribarem al punt més alt de sa muntanya. Unes vistes meravelloses.
Des d'aquí iniciarem el camí de tornada.
Com ja estam acostumats, pel camí vam trobar un poc de tot.
Serps.
Pebrassos.
Figueres de pic infectades de cotxinilla.
Cases pageses perdudes enmig del bosc.
Una caminada llarga i molt polida. Haurem de tornar-hi aviat. Com us he comentat abans, a l'acabament de sa caminada haguérem d'esperar s'autobús quasi una hora. Temps per fer un refresc i comentar ses incidències.
Per acabar, un consell per a tothom. S'any està quasi a punt d'acabar i s'atraca sa festivitat dels Reis. Revisau com teniu es sabater i demanau als Reis de colors unes bones sabates per anar a caminar pel bosc i sa muntanya. D'aquelles que subjectin bé els peus i els turmells. Ens esperen molts de camins per descobrir i moltes pedres per fonyar.
Fins a sa propera!
Comentarios
Publicar un comentario