AUOMEivissa. Sortida nº 35. Es Prat de ses Monges - Jesús.
Eivissa, març 2020
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 35
Es Prat de ses Monges - Jesús
Dimecres 11 de març 2020
Objectiu de l'activitat:
Acompanyats per un expert del GEN-GOB Eivissa, anirem a caminar pel Prat de ses Monges, un lloc molt deteriorat i greument amenaçat de destrucció per la pressió urbanística.
Prat de ses Monges.
Contrada situada entre la platja de Talamanca, la badia d’Eivissa i la vénda de ses Torres de la parròquia de Jesús; es reparteix entre els municipis d’Eivissa i una petita extensió que pertany al municipi de Santa Eulària des Riu. Segons informacions d’Antoni Costa Ramon, en el seu moment de plenitud ocupava una extensió de 307.000 m2, una extensió pràcticament igual a la del prat de Vila, encara que el nombre de feixes era inferior, ja que només se n’hi compten seixanta-una. La xarxa de sèquies té una longitud de 14,5 km. A final de l’any 2004 aquest territori es troba molt deteriorat i greument amenaçat de destrucció per la pressió urbanística, a pesar dels seus valors naturals i culturals (Feixes, ses ). Les feixes més properes a la platja de Talamanca així com les situades vora la ribera del port d’Eivissa eren les menys productives, quasi no es cultivaven i es deixaven per a pastures de les cabres i altres animals que alguns feixers tenien. Les més productives eren les més properes a Jesús, ja que la qualitat de la terra era millor i l’aigua que corria per les sèquies no patia la intrusió de l’aigua de mar. Rep el nom de prat de ses Monges perquè havia pertangut antigament al convent de les monges agustines de clausura de Sant Cristòfol i així consta en diversos documents. Així, en una nota registral de 1846 el prevere Francesc Rabell, administrador de les religioses agustines d’Eivissa, va vendre a Josep Ventura “un tros de terra inculta del prat de les Monges, conegut com la feixa número tres, per un valor de 501 reals i 33 morabatins de billó i manté una càrrega de 15 reals de billó anuals per al convent d’agustines d’aquesta ciutat”.
Església de la Mare de Déu de Jesús / Retaule de la Mare de Déu de Jesús.
Aixecada pels franciscans a finals del segle XV. Encara que actualmente es pot considerar com a integrada dins del nucli urbà de Jesús, en el seus orígens va servir per al culte de la gent de mar resident fora de les muralles de la ciutat d'Eivissa. Guarda el retaule al·lusiu a la nativitat de la Mare de Déu, obra d'Osona, joia de l'anomenat estil internacional de transició entre la pintura gòtica i renaixentista. Període: finals del segle XV.
Punt de trobada:
Anirem caminant.
Ens trobarem a les 10.00 hores a la Estació Marítima de les barques de Formentera.
Descripció general de la ruta:
Sortirem desde l'estació marítima direcció passeig maritim fins a la carretera de Talamanca. Acompanyats d'un expert del GEN-GOB Eivissa visitarem el Prat de ses Monges. Tenim previst arribar a Jesús aproximadament a les 13.30 hores.
Quan arribem a Jesús la ruta caminant s'haurà acabat.
Després dinarem al centre parroquial. Acabat el dinar farem una activitat cultural visitant l'església de Jesús.
Distancia caminant:
Uns cinc/sis quilòmetres.
Dificultat:
La ruta és de dificultat baixa. Camí tot pla.
Durada:
La caminada durarà aproximadament unes tres hores.
A les 17.00 hores ens recollirà el bus a Jesús per tornar a Vila.
Preu de la sortida:
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap. Dinar apart.
Dinar de grup:
13,30 / 14.00 hores. Pels que vulguin, tenim previst fer un dinar de grup. Dinarem al centre parroquial de l'església de Jesús.
Menú: ensalada, arròs de matances, bunyols, beure (vi, vi pagès, aigua i cervesa) i café caleta. Preu 25 euros per assistent.
Els que vulguin quedar-se a dinar, ho han de dir.
Observació:
Si alguna persona NO VOL venir a la caminada, però SI VOL venir al dinar, també ho ha de dir.
En aquest cas, a les 13.30 hores haurà d'estar a l'església de Jesús. La tornada a Vila podrà venir amb l'autobús.
Vaixella i coberts:
Tothom haurà de portar la SEUA PROPIA VAIXELLA plats i gots ("plato plano i plato hondo" i "vaso") I ELS SEUS PROPIS COBERTS cullera, ganivet i forquilla ("cuchara", "cuchillo" i "tenedor").
Important:
Heu de portar un plat pla (per l'ensalada) i un plat fondo (per l'arròs).
Segona part. Dia de la sortida.
Dia molt bo per fer la sortida. Sol i bon temps. Hem anat 29 companys/es. A darrera hora hem tingut moltes anul·lacions (nou en total). Vam caminar uns 8/9 quilòmetres.
Ens ha acompanyat en Marià Marí, del GEN-GOB Eivissa. Ell és un dels referents a l'ecologisme pitiús així com un expert en educació ambiental.
Per tant, primer de tot, agrair a Marià el seu temps, les explicacions que ens ha donat i les atencions que ha tingut amb tot el grup. Ha estat una sortida fantàstica. Molt instructiva i aclaridora.
Segona parada.
Parlar de ses feixes sense fer referència a Talamanca i les praderes de posidònia no ho podríem entendre. L'explicació del professor ha derivat a moltes preguntes dels assistents: els abocaments de brutícia de l'emissari submarí, els abocaments de la depuradora, el fondeig d'embarcacions a la badia, la falta d'interès de les institucions per preservar aquest lloc, etc.
Veritablement el panorama és desolador.
Tercera parada.
Per aprofundir més en el tema de la badia de Talamanca. Les praderes de posidònia i les dunes a la platja.
La presencia de les praderes de posidònia va ser determinant per a la formació de ses Feixes.
Una amiga sargantana també volia escoltar les explicacions del professor.
Camí de ses Feixes.
Personalment he de dir que caminar per aquest lloc i veure el seu estat actual de conservació em provoca una forta tristor. Com hem pogut arribar a aquesta situació de degradació?
Mirau bé aquest portal. Li queden pocs dies dret. Si ningú ho arregla, prompte serà historia.
Antigues casetes avui xaboles plenes d'ocupes i brutícia per tot arreu.
Quarta parada.
Temps per xerrar de:
- la vegetació de ses Feixes: joncs, canyissars, canyot, salsona, etc.
- la fauna de ses Feixes: capsigranys, boscarla de canyar, garsetes blanques, etc.
- de caragols d'aigua dolça, d'insectes, de papallones, d'aranyes, de granotes i calàpets.
Un portal que tampoc ha aguantat més. Va ser interessant veure els materials empleats en la seua construcció.
La visita al Prat de ses Monges s'acaba.
Si ningú posa remei aquest bé d'interès cultural ben aviat serà història. Naltros encara podem fer alguna cosa per evitar-ho! Les generacions futures, ja ho veurem.
Ases ("asnos").
Finalment hem d'agrair a Marià Marí el regal que ha fet a l'associació: el llibre "Vila i ses Feixes. Els caminis de l'aigua". Un llibre que s'afegeix a la biblioteca de l'AUOMEivissa.
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 35
Es Prat de ses Monges - Jesús
Dimecres 11 de març 2020
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat:
Acompanyats per un expert del GEN-GOB Eivissa, anirem a caminar pel Prat de ses Monges, un lloc molt deteriorat i greument amenaçat de destrucció per la pressió urbanística.
Prat de ses Monges.
Contrada situada entre la platja de Talamanca, la badia d’Eivissa i la vénda de ses Torres de la parròquia de Jesús; es reparteix entre els municipis d’Eivissa i una petita extensió que pertany al municipi de Santa Eulària des Riu. Segons informacions d’Antoni Costa Ramon, en el seu moment de plenitud ocupava una extensió de 307.000 m2, una extensió pràcticament igual a la del prat de Vila, encara que el nombre de feixes era inferior, ja que només se n’hi compten seixanta-una. La xarxa de sèquies té una longitud de 14,5 km. A final de l’any 2004 aquest territori es troba molt deteriorat i greument amenaçat de destrucció per la pressió urbanística, a pesar dels seus valors naturals i culturals (Feixes, ses ). Les feixes més properes a la platja de Talamanca així com les situades vora la ribera del port d’Eivissa eren les menys productives, quasi no es cultivaven i es deixaven per a pastures de les cabres i altres animals que alguns feixers tenien. Les més productives eren les més properes a Jesús, ja que la qualitat de la terra era millor i l’aigua que corria per les sèquies no patia la intrusió de l’aigua de mar. Rep el nom de prat de ses Monges perquè havia pertangut antigament al convent de les monges agustines de clausura de Sant Cristòfol i així consta en diversos documents. Així, en una nota registral de 1846 el prevere Francesc Rabell, administrador de les religioses agustines d’Eivissa, va vendre a Josep Ventura “un tros de terra inculta del prat de les Monges, conegut com la feixa número tres, per un valor de 501 reals i 33 morabatins de billó i manté una càrrega de 15 reals de billó anuals per al convent d’agustines d’aquesta ciutat”.
Església de la Mare de Déu de Jesús / Retaule de la Mare de Déu de Jesús.
Aixecada pels franciscans a finals del segle XV. Encara que actualmente es pot considerar com a integrada dins del nucli urbà de Jesús, en el seus orígens va servir per al culte de la gent de mar resident fora de les muralles de la ciutat d'Eivissa. Guarda el retaule al·lusiu a la nativitat de la Mare de Déu, obra d'Osona, joia de l'anomenat estil internacional de transició entre la pintura gòtica i renaixentista. Període: finals del segle XV.
Punt de trobada:
Anirem caminant.
Ens trobarem a les 10.00 hores a la Estació Marítima de les barques de Formentera.
Descripció general de la ruta:
Sortirem desde l'estació marítima direcció passeig maritim fins a la carretera de Talamanca. Acompanyats d'un expert del GEN-GOB Eivissa visitarem el Prat de ses Monges. Tenim previst arribar a Jesús aproximadament a les 13.30 hores.
Quan arribem a Jesús la ruta caminant s'haurà acabat.
Després dinarem al centre parroquial. Acabat el dinar farem una activitat cultural visitant l'església de Jesús.
Distancia caminant:
Uns cinc/sis quilòmetres.
Dificultat:
La ruta és de dificultat baixa. Camí tot pla.
Durada:
La caminada durarà aproximadament unes tres hores.
A les 17.00 hores ens recollirà el bus a Jesús per tornar a Vila.
Preu de la sortida:
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap. Dinar apart.
Dinar de grup:
13,30 / 14.00 hores. Pels que vulguin, tenim previst fer un dinar de grup. Dinarem al centre parroquial de l'església de Jesús.
Menú: ensalada, arròs de matances, bunyols, beure (vi, vi pagès, aigua i cervesa) i café caleta. Preu 25 euros per assistent.
Els que vulguin quedar-se a dinar, ho han de dir.
Observació:
Si alguna persona NO VOL venir a la caminada, però SI VOL venir al dinar, també ho ha de dir.
En aquest cas, a les 13.30 hores haurà d'estar a l'església de Jesús. La tornada a Vila podrà venir amb l'autobús.
Vaixella i coberts:
Tothom haurà de portar la SEUA PROPIA VAIXELLA plats i gots ("plato plano i plato hondo" i "vaso") I ELS SEUS PROPIS COBERTS cullera, ganivet i forquilla ("cuchara", "cuchillo" i "tenedor").
Important:
Heu de portar un plat pla (per l'ensalada) i un plat fondo (per l'arròs).
Segona part. Dia de la sortida.
Dia molt bo per fer la sortida. Sol i bon temps. Hem anat 29 companys/es. A darrera hora hem tingut moltes anul·lacions (nou en total). Vam caminar uns 8/9 quilòmetres.
Ens ha acompanyat en Marià Marí, del GEN-GOB Eivissa. Ell és un dels referents a l'ecologisme pitiús així com un expert en educació ambiental.
Per tant, primer de tot, agrair a Marià el seu temps, les explicacions que ens ha donat i les atencions que ha tingut amb tot el grup. Ha estat una sortida fantàstica. Molt instructiva i aclaridora.
Trobada a l'Estació Marítima de les barques de Formentera.
Primera parada.
Ses feixes del prat de Vila i del prat de ses Monges. Que eren? Quina era la seua importància? Perquè hem arribat a aquesta dramàtica situació?
Hem fet un petit repàs històric: el procès d'expansió del port de Vila, del passeig marítim, de la creació dels ports esportius, etc. Interessos econòmics i especulatius molt grossos ens han portat a la situació d'avui en dia. Una vergonya.
Segona parada.
Parlar de ses feixes sense fer referència a Talamanca i les praderes de posidònia no ho podríem entendre. L'explicació del professor ha derivat a moltes preguntes dels assistents: els abocaments de brutícia de l'emissari submarí, els abocaments de la depuradora, el fondeig d'embarcacions a la badia, la falta d'interès de les institucions per preservar aquest lloc, etc.
Veritablement el panorama és desolador.
Tercera parada.
Per aprofundir més en el tema de la badia de Talamanca. Les praderes de posidònia i les dunes a la platja.
La presencia de les praderes de posidònia va ser determinant per a la formació de ses Feixes.
Una amiga sargantana també volia escoltar les explicacions del professor.
Camí de ses Feixes.
Personalment he de dir que caminar per aquest lloc i veure el seu estat actual de conservació em provoca una forta tristor. Com hem pogut arribar a aquesta situació de degradació?
Mirau bé aquest portal. Li queden pocs dies dret. Si ningú ho arregla, prompte serà historia.
Antigues casetes avui xaboles plenes d'ocupes i brutícia per tot arreu.
Quarta parada.
Temps per xerrar de:
- la vegetació de ses Feixes: joncs, canyissars, canyot, salsona, etc.
- la fauna de ses Feixes: capsigranys, boscarla de canyar, garsetes blanques, etc.
- de caragols d'aigua dolça, d'insectes, de papallones, d'aranyes, de granotes i calàpets.
Un portal que tampoc ha aguantat més. Va ser interessant veure els materials empleats en la seua construcció.
La visita al Prat de ses Monges s'acaba.
Si ningú posa remei aquest bé d'interès cultural ben aviat serà història. Naltros encara podem fer alguna cosa per evitar-ho! Les generacions futures, ja ho veurem.
Seguim pel camí de s'Horta fins a Jesús.
Sempre dic el mateix: la naturalesa ens fa regals que no tenen preu.
Ases ("asnos").
Cavalls.
Com deia en Don Joan Marí Cardona:
Per a tothom és ben clar que la fesomia d'Eivissa i Formentera ha mudat molt els darrers anys, i aquest camvi ha set ben profitós en alguns aspectos, però en altre, com la conservació de la propia identitat i la imatge serena i plaent de la nostra terra, el canvi ha suposat un desastre irreparable, cosa que alguns es neguen a reconèixer.
D'aquí pocs anys, què quedarà del nostre passat que ens identifica?
Comentarios
Publicar un comentario