AUOMEivissa. Sortida nº 33. Sant Francesc de s'Estany-Sa Caleta.
Eivissa, febrer 2020
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 33
Sant Francesc de s'Estany- Sa Caleta
Dimecres 12 de febrer de 2020
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat:
Conèixer millor Sa Caleta, Es Bol Nou i els estanys des Codolar
Veurem, entre d'altres llocs:
Torre de can Toni Rei.
Torre predial de defensa situada a la vénda de Can Llaudis del poble de Sant Francesc de s’Estany, de l’antic quartó de ses Salines. Apareix documentada per primera vegada al s. XVIII, encara que degué ser construïda a la segona meitat del s. XVI o primera del XVII. Es troba situada al S de les pistes de l’aeroport des Codolar i integrada amb l’antiga casa rural del mateix nom, que a la darreria del s. XX fou ampliada, reformada i dividida en diversos habitatges. És una torre de grans dimensions i de forma gairebé cilíndrica. Els murs són bastits amb paredat de carreuó, pedra calcària compacta, dita pedra blava, de carreuons lleugerament cairejats, aparellats en filades, provinents de la propera platja des Codolar, cosa que la diferencia de moltes altres, fetes amb pedra morta. Té dues plantes amb una única cambra, amb cobriment de volta apuntada, amb la peculiaritat que la superior sobresurt del nivell de la plataforma, formant un andador o camí de ronda perimetral, protegit per un parapet de maçoneria, que ha sofert diverses intervencions, l’última a la dècada dels anys cinquanta del s. XX, amb blocs massissos de formigó. La porta original en arc de mig punt, accessible des de l’interior de la casa, es troba a la planta baixa; el passadís d’accés era en recolze, però fou modificat enderrocant el matxó frontal per facilitar-hi l’accés. Una altra porta, practicada a mitjan s. XX, s’obre a l’exterior. A l’esquerra de l’entrada apareix, condemnada, la trapa d’accés a la planta superior; és utilitzada com a habitatge i presenta un bon estat de conservació.
Conta una llegenda que les diferències de factura del parapet es deuen a la maledicció del seu constructor, un esclau moro que pactà amb els seus senyors bastir la torre a canvi de la seua llibertat; va ser assassinat per ells abans de poder-la enllestir, per això no va complir el seu compromís, i així no es va acabar la torre de forma correcta, ja que cada volta que intentaven completar-la, el coronament del mur remollava.
Fou un llamp el que causà la caiguda de part de l’ampit, que es va haver de reformar amb els blocs de formigó que la coronen. El 1949 fou declarada bé d’interès cultural.
Sa Caleta.
1. Cala del sud de l’illa d’Eivissa situada a devers 600 m a l’ESE de la platja des Codolar , al municipi de Sant Josep de sa Talaia . Sa Caleta ha estat històricament un refugi important per a petites embarcacions, i al seu fons hi ha els avaradors de sa Caleta. Just al SE de la cala hi ha el pla de sa Caleta, a més de 10 m d’altura. En aquest pla hi ha un important jaciment arqueològic.
2. L’establiment fenici de sa Caleta és segurament la descoberta més espectacular esdevenguda a les illes Pitiüses en el decurs dels últims vint anys d’investigació. La seua aportació científica és de primer ordre en la mesura que s’erigeix en el màxim —i tal volta l’únic— exponent d’anàlisi per a la fase més arcaica de la colonització fenícia d’Eivissa.
Es Bol Nou.
Raconada costanera de vores espadades i rogenques, amb una petita platja que s’obre al sud entre la punta des Jondal i el pla o la mola de sa Caleta , al municipi de Sant Josep de sa Talaia , parròquia de Sant Francesc de s’Estany .
Es canons de sa Caleta.
Part meridional del pla de sa Caleta , a la costa del municipi de Sant Josep de sa Talaia . Fa el nom perquè en aquest pla, que fins no fa gaires anys havia estat de propietat militar, encara hi ha les restes de les instal·lacions de les bateries antiaèries usades durant la Guerra Civil espanyola.
La batería antiaèria tenia com a finalitat la defensa marítima i aèria de la ciutat d’Eivissa, entre les quals cal esmentar es Corb Marí, Cas Serres de Dalt, es Soto, s’illa Grossa, el cap Martinet, etcètera. Les seues restes materials són el testimoni palpable d’una història ja passada, que amb les exigències del seu propi temps, no feia altra que reproduir els sistemes de protecció de la ciutat des de temps immemorial. Sistemes, tots ells, històricament irrepetibles i que mereixen la seua protecció i conservació per tal de perpetuar el record i transmetre’l a les generacions futures.
La bateria antiaèria de sa Caleta va ser projectada l’any 1940 dins l’anomenat “Pla 1940” o “Pla Kindelan”, pla de fortificació de costes en el marc internacional de la Segona Guerra Mundial.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 10.00 hores a la Avd. España, davant de Delta Discos.
Descripció general de la ruta:
L'autobús ens deixarà a Sant Francesc de s'Estany. Anirem fins a Es Codolar, vorejant l'aeroport i veurem la torre de can Toni Rei i els estanys des Codolar. A sa Caleta veurem el port i les bateries antiaèries. Vindrà personal del Consell d'Eivissa per fernos una xerrada explicativa del lloc. Seguirem per es Bol Nou.
Al final de la caminada haurà una sorpresa. Una dolça sorpresa.
Des de les 13.00 fins a les 14.00 hores, tenim previst fer una visita al poblat fenici de sa Caleta acompanyats d'una experta del Consell Insular que ens donarà una xerrada del lloc i la seua història.
Distancia caminant:
6/7 quilòmetres.
Dificultat:
Activitat moderada (pels còdols que trobarem a Es Codolar). Camins plans.
Durada:
Unes quatre hores.
Heu de portar beure i un poc de menjar. Dinar de senalló.
A les 15,30 / 16,00 hores ens recollirà el bus per tornar a Vila.
Preu de la sortida:
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
Fotos del dia de la preparació de la sortida.
Voltants de sa Caleta.
Port de sa Caleta.
Estanys des Codolar.
Hem anat a la sortida 41 assistents. Van caminar uns 10 quilòmetres. Un dia fantàstic per caminar. Per culpa de les darreres pluges el camí inicialment previst estava tot ple de fang i "xarcus". Per això hem començat a caminar des de Sant Francesc de s'Estany.
Jonc.
Grup de plantes herbàcies d’aspecte semblant, que tenen fulles llargues més o menys rígides i erectes que neixen en forma de roseta basal. Les tiges, i sovent les fulles, tenen una medul·la blanca o són buides per dins. Les flors, molt poc vistoses, estan agrupades en glomèruls laxos. Viuen en terrenys humits d’aigua dolça o d’aigües salobres. A les Pitiüses n’hi ha sis espècies, de les quals la meitat són també presents a Formentera. Els joncs que viuen en terrenys salobres, freqüentment a zones properes a la costa són: Juncus acutus acutus, Juncus maritimus i Juncus subulatus; els dos primers són bastant freqüents tant a Eivissa com a Formentera, el tercer és més rar i només s’ha trobat a Eivissa. Tots tres són plantes grans (0,5-1,5 m de diàmetre), perennes, rizomatoses i de fulles cilíndriques acabades amb una punta espinosa molt punxosa. Les tiges, també cilíndriques, porten grups de flors verd marronoses. Els joncs que neixen en els llocs on s’acumula temporalment l’aigua dolça són: Juncus bufonius insulanus, Juncus articulatus i Juncus subnodulosus. El primer d’ells és l’únic jonc d’aigua dolça present a Formentera i és una petita planta anual d’un palm d’alçada. Juncus articulatus és potser el més comú dels tres, es tracta d’una herba baixa, perenne i de fulles cilíndriques d’aparença segmentada, que es troba a les basses naturals d’alguns torrents d’Eivissa. [JDE] CULT POP Amb jonc de pua es feien nanses per pescar. Hi havia qui en collia i el venia als pescadors a tant el miler (manat de mil joncs). També s’emprava per fer teles d’erers i garbells. A les zones on abunda aquest jonc, s’estenia per assecar-hi figues damunt. Amb joncs tallats a bocins i enfilats de través, se’n feien cortines. El jonc d’aigua dolça s’usava sec, en petits festers, per socarrar les orelles del porc el dia de les matances.
Ja comencem. Fang i "xarcus".
Torre de can Toni Rei.
Parada per fer una xerrada. Coses nostres: llegendes, moros, esperits.
Totes les coses polides són efímeres. El dia de la preparació de la ruta els ametllers estaven en plena floració. Ara, les flors van desapareixent.
Hem arribat a Es Codolar.
Poblat fenici de Sa Caleta.
Tal com vàrem dir durant la visita, volem donar les gràcies al Consell d'Eivissa, i molt particularment a na Lina Sansano per les facilitats que ens ha donat per poder visitar el poblat i per facilitar-nos que personal expert en donàs una xerrada del lloc i la seua història.
També gràcies a na Belen, tècnica del Consell, per la xerrada que ens va fer.
Hem aprofitat per fer una parada per menjar i beure un poc.
Un agraïment molt gros, però molt, molt, molt gros a na Margarita "Guardabosc". Tot i no poder venir a la caminada, ens va preparar uns rubiols per tot el grup. Simplement boníssims.
I conec a un llaminer ("goloso") que se'n va menjar més d'un.
Es Bol Nou.
Alguns dels caminants no pogueren acabar la sortida sense prendre cafè. Altres sense prendre el sol.
Seguim amb ses minves de febrer.
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 33
Sant Francesc de s'Estany- Sa Caleta
Dimecres 12 de febrer de 2020
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat:
Conèixer millor Sa Caleta, Es Bol Nou i els estanys des Codolar
Veurem, entre d'altres llocs:
Torre de can Toni Rei.
Torre predial de defensa situada a la vénda de Can Llaudis del poble de Sant Francesc de s’Estany, de l’antic quartó de ses Salines. Apareix documentada per primera vegada al s. XVIII, encara que degué ser construïda a la segona meitat del s. XVI o primera del XVII. Es troba situada al S de les pistes de l’aeroport des Codolar i integrada amb l’antiga casa rural del mateix nom, que a la darreria del s. XX fou ampliada, reformada i dividida en diversos habitatges. És una torre de grans dimensions i de forma gairebé cilíndrica. Els murs són bastits amb paredat de carreuó, pedra calcària compacta, dita pedra blava, de carreuons lleugerament cairejats, aparellats en filades, provinents de la propera platja des Codolar, cosa que la diferencia de moltes altres, fetes amb pedra morta. Té dues plantes amb una única cambra, amb cobriment de volta apuntada, amb la peculiaritat que la superior sobresurt del nivell de la plataforma, formant un andador o camí de ronda perimetral, protegit per un parapet de maçoneria, que ha sofert diverses intervencions, l’última a la dècada dels anys cinquanta del s. XX, amb blocs massissos de formigó. La porta original en arc de mig punt, accessible des de l’interior de la casa, es troba a la planta baixa; el passadís d’accés era en recolze, però fou modificat enderrocant el matxó frontal per facilitar-hi l’accés. Una altra porta, practicada a mitjan s. XX, s’obre a l’exterior. A l’esquerra de l’entrada apareix, condemnada, la trapa d’accés a la planta superior; és utilitzada com a habitatge i presenta un bon estat de conservació.
Conta una llegenda que les diferències de factura del parapet es deuen a la maledicció del seu constructor, un esclau moro que pactà amb els seus senyors bastir la torre a canvi de la seua llibertat; va ser assassinat per ells abans de poder-la enllestir, per això no va complir el seu compromís, i així no es va acabar la torre de forma correcta, ja que cada volta que intentaven completar-la, el coronament del mur remollava.
Fou un llamp el que causà la caiguda de part de l’ampit, que es va haver de reformar amb els blocs de formigó que la coronen. El 1949 fou declarada bé d’interès cultural.
Sa Caleta.
1. Cala del sud de l’illa d’Eivissa situada a devers 600 m a l’ESE de la platja des Codolar , al municipi de Sant Josep de sa Talaia . Sa Caleta ha estat històricament un refugi important per a petites embarcacions, i al seu fons hi ha els avaradors de sa Caleta. Just al SE de la cala hi ha el pla de sa Caleta, a més de 10 m d’altura. En aquest pla hi ha un important jaciment arqueològic.
2. L’establiment fenici de sa Caleta és segurament la descoberta més espectacular esdevenguda a les illes Pitiüses en el decurs dels últims vint anys d’investigació. La seua aportació científica és de primer ordre en la mesura que s’erigeix en el màxim —i tal volta l’únic— exponent d’anàlisi per a la fase més arcaica de la colonització fenícia d’Eivissa.
Es Bol Nou.
Raconada costanera de vores espadades i rogenques, amb una petita platja que s’obre al sud entre la punta des Jondal i el pla o la mola de sa Caleta , al municipi de Sant Josep de sa Talaia , parròquia de Sant Francesc de s’Estany .
Estanys des Codolar.
Estany de major superfície de ses Salines d’Eivissa. És a ponent des Roig , a llevant de l’estany des Còdols , i s’estén entre el massís del cap Falcó , que queda al sud, i l’aeroport, al nord. Consta-va de vint-i-sis divisions i la meitat de llevant encara les conserva, però la part de ponent quasi s’ha conver-tit en un sol estany. De fet, els estanys 1 i 2 en formen un de sol, i els 7, 8, 13, 14, 15, 16, 21, 22, 23 i 24 s’han convertit en una llacuna, bé que l’empresa salinera vol recuperar-ne les divisions per guanyar superfície de concentració.
Es canons de sa Caleta.
Part meridional del pla de sa Caleta , a la costa del municipi de Sant Josep de sa Talaia . Fa el nom perquè en aquest pla, que fins no fa gaires anys havia estat de propietat militar, encara hi ha les restes de les instal·lacions de les bateries antiaèries usades durant la Guerra Civil espanyola.
La batería antiaèria tenia com a finalitat la defensa marítima i aèria de la ciutat d’Eivissa, entre les quals cal esmentar es Corb Marí, Cas Serres de Dalt, es Soto, s’illa Grossa, el cap Martinet, etcètera. Les seues restes materials són el testimoni palpable d’una història ja passada, que amb les exigències del seu propi temps, no feia altra que reproduir els sistemes de protecció de la ciutat des de temps immemorial. Sistemes, tots ells, històricament irrepetibles i que mereixen la seua protecció i conservació per tal de perpetuar el record i transmetre’l a les generacions futures.
La bateria antiaèria de sa Caleta va ser projectada l’any 1940 dins l’anomenat “Pla 1940” o “Pla Kindelan”, pla de fortificació de costes en el marc internacional de la Segona Guerra Mundial.
La bateria de sa Caleta mai no va entrar en acció i un cop finalitzat el conflicte mundial va passar a segon pla i la seua dotació humana, a partir dels anys 50, es va reduir a mínims, assolint més aviat funcions de manteniment de les instal·lacions. Fou definitivament abandonada per l’exèrcit l’any 1962 i se’n retiraren les peces d’artilleria.
El Consell Insular d’Eivissa, paral·lelament a la declaració de BIC, ha tramitat un projecte per rehabilitar els edificis i convertir-los en el centre d’interpretació del jaciment sa Caleta.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 10.00 hores a la Avd. España, davant de Delta Discos.
Descripció general de la ruta:
L'autobús ens deixarà a Sant Francesc de s'Estany. Anirem fins a Es Codolar, vorejant l'aeroport i veurem la torre de can Toni Rei i els estanys des Codolar. A sa Caleta veurem el port i les bateries antiaèries. Vindrà personal del Consell d'Eivissa per fernos una xerrada explicativa del lloc. Seguirem per es Bol Nou.
Al final de la caminada haurà una sorpresa. Una dolça sorpresa.
Des de les 13.00 fins a les 14.00 hores, tenim previst fer una visita al poblat fenici de sa Caleta acompanyats d'una experta del Consell Insular que ens donarà una xerrada del lloc i la seua història.
Distancia caminant:
6/7 quilòmetres.
Dificultat:
Activitat moderada (pels còdols que trobarem a Es Codolar). Camins plans.
Durada:
Unes quatre hores.
Heu de portar beure i un poc de menjar. Dinar de senalló.
A les 15,30 / 16,00 hores ens recollirà el bus per tornar a Vila.
Preu de la sortida:
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
Fotos del dia de la preparació de la sortida.
Voltants de sa Caleta.
Port de sa Caleta.
 |
Es Bol Nou.
Estanys des Codolar.
Segona part. Dia de la sortida.
Hem anat a la sortida 41 assistents. Van caminar uns 10 quilòmetres. Un dia fantàstic per caminar. Per culpa de les darreres pluges el camí inicialment previst estava tot ple de fang i "xarcus". Per això hem començat a caminar des de Sant Francesc de s'Estany.
Jonc.
Grup de plantes herbàcies d’aspecte semblant, que tenen fulles llargues més o menys rígides i erectes que neixen en forma de roseta basal. Les tiges, i sovent les fulles, tenen una medul·la blanca o són buides per dins. Les flors, molt poc vistoses, estan agrupades en glomèruls laxos. Viuen en terrenys humits d’aigua dolça o d’aigües salobres. A les Pitiüses n’hi ha sis espècies, de les quals la meitat són també presents a Formentera. Els joncs que viuen en terrenys salobres, freqüentment a zones properes a la costa són: Juncus acutus acutus, Juncus maritimus i Juncus subulatus; els dos primers són bastant freqüents tant a Eivissa com a Formentera, el tercer és més rar i només s’ha trobat a Eivissa. Tots tres són plantes grans (0,5-1,5 m de diàmetre), perennes, rizomatoses i de fulles cilíndriques acabades amb una punta espinosa molt punxosa. Les tiges, també cilíndriques, porten grups de flors verd marronoses. Els joncs que neixen en els llocs on s’acumula temporalment l’aigua dolça són: Juncus bufonius insulanus, Juncus articulatus i Juncus subnodulosus. El primer d’ells és l’únic jonc d’aigua dolça present a Formentera i és una petita planta anual d’un palm d’alçada. Juncus articulatus és potser el més comú dels tres, es tracta d’una herba baixa, perenne i de fulles cilíndriques d’aparença segmentada, que es troba a les basses naturals d’alguns torrents d’Eivissa. [JDE] CULT POP Amb jonc de pua es feien nanses per pescar. Hi havia qui en collia i el venia als pescadors a tant el miler (manat de mil joncs). També s’emprava per fer teles d’erers i garbells. A les zones on abunda aquest jonc, s’estenia per assecar-hi figues damunt. Amb joncs tallats a bocins i enfilats de través, se’n feien cortines. El jonc d’aigua dolça s’usava sec, en petits festers, per socarrar les orelles del porc el dia de les matances.
Terres de Can Rich. Vinyes molt cuidades.
Ja comencem. Fang i "xarcus".
Torre de can Toni Rei.
Parada per fer una xerrada. Coses nostres: llegendes, moros, esperits.
Totes les coses polides són efímeres. El dia de la preparació de la ruta els ametllers estaven en plena floració. Ara, les flors van desapareixent.
Hem arribat a Es Codolar.
Esparreguera.
Arbust decumbent, fortament punxós, de la familia de les liliàcies , subfamília asparagòidies, d’aproximadament mig metre d’alçada, però que de vegades pot arribar al metre. Les tiges, de color verd grisenc, presenten espines molt fortes (cladodis) a tot el llarg i s’arquegen fins a estendre’s per terra. Les fulles, petites i en forma d’esquama, només són presents en els brots tendres, anomenats espàrrecs, ja que cauen en créixer les tiges. Presenta flors unisexuals molt petites violàcies i fruits carnosos negres, també petits. És una planta de distribució mediterrània meridional, molt abundant tant a Eivissa com a Formentera. Viu en terrenys pobres i secs, preferentment en llocs rocosos i, com que tolera molt bé la salinitat, creix també a la costa, als illots i prop de les salines. Els espàrrecs, comestibles i molt apreciats, són les tiges joves que cada any treu l’esparreguera, preferentment entre mitjan hivern i principi de primavera. S’acostuma menjar-los cuinats (sovent a la planxa, bullits o en truita) ja que crus amarguegen. Van molt buscats i es venen en botigues i mercats, encara que els espàrrecs més comercials provenen de cultius d’una altra espècie (Asparagus officinalis).
Sa Caleta.
Poblat fenici de Sa Caleta.
Tal com vàrem dir durant la visita, volem donar les gràcies al Consell d'Eivissa, i molt particularment a na Lina Sansano per les facilitats que ens ha donat per poder visitar el poblat i per facilitar-nos que personal expert en donàs una xerrada del lloc i la seua història.
També gràcies a na Belen, tècnica del Consell, per la xerrada que ens va fer.
Es canons de sa Caleta.
El que moltes vegades deim: una llàstima el seu estat de conservació.
Hem aprofitat per fer una parada per menjar i beure un poc.
I conec a un llaminer ("goloso") que se'n va menjar més d'un.
Es Bol Nou.
Alguns dels caminants no pogueren acabar la sortida sense prendre cafè. Altres sense prendre el sol.
Seguim amb ses minves de febrer.
Fins a la propera!
Comentarios
Publicar un comentario