AUOMEivissa. Activitat cultural nº 13. Església de Sant Antoni (II).

Eivissa, gener 2020

                        AUOMEivissa

                      ACTIVITAT CULTURAL Nº 13

                              ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PORTMANY (II)

                                             DIMECRES, 15 DE GENER 2020

Primera part. Preparació de l'activitat:

L'església de Sant Antoni és, després de la Catedral, la segona més antiga de l'illa. Va ser concebuda com a lloc de culte i sòlida fortalesa enfront de les invasions barbaresques. El primer temple va ser autoritzat per l'arquebisbat de Tarragona en 1305, erigit durant el segle XIV i reformat en el XVI. La torre, de planta poligonal i amb merlets (almenas) en algun dels seus costats, es va aixecar en el segle XVII.

Quan els corsaris apareixien en l'horitzó, els vigíes feien senyals de foc i fum o sonaven un corn de forma característica. Llavors, corrien a refugiar-se a l'església. Per això el temple no té finestres. Les portes eren de ferro, perquè no es poguessin cremar, i una gruixuda biga de savina les bloquejava per dins. En el recinte existia també un pou d'aigua potable per si el tancament es prolongava durant dies. Si els enemics s'acostaven al temple, els vilatans els ruixaven amb oli bullint des del campanar.

Està documentat que en 1847 la torre encara disposava de dos canons que apuntaven cap a Sa Conillera. Es van utilitzar per última vegada en 1818 per a intentar enfonsar dos vaixells de contrabandistes gibraltarenys.

L'església compta a més amb una part exterior coberta, el porxo, i un ampli pati on els habitants del municipi es comptaven les últimes novetats a la sortida del culte, tradició que encara avui es manté en totes les parròquies. En el seu interior podrem contemplar els retaules de Sant Roque i de la Verge del Rosari, així com una talla de Sant Vicent Ferrer del segle XVII.

Objectiu de l'activitat:

L'església de Sant Antoni de Portmany impressiona per la grandiositat del seu aspecte de fortalesa i la bella torre quadrangular que el caracteritza. El pati descobert i el porxo enllosat li acaben de donar aquesta imatge.

De la mà del Dr. Marià Torres, catedràtic de Llengua i Literatura Catalana, coneixerem un poc millor la història d'aquest temple.

Punt de trobada:

Tots: A les 11,00 h. del matí, al porxo de l´'Església de Sant Antoni de Portmany.

Cada assistent haurà de pujar fins a Sant Antoni amb els seus propis medis.

Preguem màxima puntualitat. El professor molt amablement acceptà acompanyar-nos durant la visita aprofitant el seu temps lliure entre classe i classe i hem de ser molt estrictes amb l'horari. L'activitat començarà a les 11,15 hores.

Descripció general de la sortida:

El curs passat vàrem fer una primera visita a l'església. Aprofitarem per visitar el temple, per pujar al terrat, veure els canons i per conèixer un poc la seua història.

Durant aquesta segona visita tenim previst conèixer més profundament la història del temple a través dels seus arxius i llibres.

Distancia caminant:

Poca. Des de la parada del bus fins a l'església.

Dificultat:

Activitat adequada per tots els components de la AUOMEivissa.

Durada:

Durada de l'activitat cultural: unes dues hores. De 11,15 fins a les 13,15 hores.

Dinar de grup:

13,30 hores. Pels que vulguin, tenim previst fer un dinar de menú a un restaurant. Oportunament informarem del lloc i preu.

Els que vulguin quedar-se a dinar, ho han de dir.

Segona part. Dia de la sortida.

Un dia esplèndid per fer l'activitat. Sol i bon temps. A la visita a l'església hem anat 53 assistentes, 11 hòmens (20%) i 42 dones (80%).

Primer de tot, hem de donar les gràcies al professor Marià Torres per la magnífica classe que ens va fer i per totes les atencions que té amb la nostra associació.

Algun text d'aquest blog l'he trobat a un llibre seu que ens va regalar durant la visita de l'any passat:
"Guia de l'Església de Portmany".

Durant la classe sortiren costums molt nostres i que alguns dels assistents desconeixien. Mirau:

Fuita.
Acció referida a un al·lot i una al·lota als quals es privava de continuar el festeig, no volien obeir l’autoritat paterna i decidien fugir . Cal esmentar que normalment mai no fugia la parella sense cap acompanyant, ja que aquest fet hagués representat trencar l’honor de l’al·lota i, per tant, de la seua família. Així algun familiar o persona de confiança vigilava aquest aspecte. S’emportaven l’al·lota a casa d’algun familiar o del mateix pretenent i allí dormia amb la mare o germana d’ell. És curiós assenyalar que en un context caracteritzat per una dominant autoritat paterna, aquest fet servia per coaccionar i fer canviar la decisió dels pares i estava socialment aprovat, a més de considerar-se com un acte de valentia no absent de romanticisme tenir el coratge d’escollir la parella per amor, en contra de la voluntat paterna i provocant un conflicte familiar. Com a recurs socialment vàlid i acceptat, era sovent aprofitat en altres contextos pels propis pares, que de vegades i davant filles indecises i capritxoses, les feien fugir amb el pretendent que ells triaven, fent així acabar el festeig en grup i tancant la possibilitat que l’al·lot que ells triaven no refredàs avorrit per un festeig massa llarg o que la filla acabàs decantant-se per algú que no fos del seu gust. O també era emprat en casos en els quals es temia que els envalentonats fadrins barallassin entre ells, moguts per gelosies i enveges.

Encerrada.
Manifestació pública mig de festa i mig de befa que es feia a un matrimoni que s’havia celebrat, un dels quals era viudo. Consisitia en una concentració d’un grup de persones prèviament citades a un lloc i hora concrets, per dirigir-se cap a la casa dels nou casats, preparats amb tota classe d’estris per fer remor, com són olles, esquelles, pots i llaunes, corns, crits i ucs i males paraules; es feia una escridassada als voltants de la casa que s’allargava hores i a vegades es repetia durant més dies; solia acabar bé quan el matrimoni accedia a convidar els congregats i altres vegades era la guàrdia civil l’encarregada de dispersar la concentració. L’organització de les encerrades moltes vegades partia d’un familiar dels casats.

Empallada.
Acte o manifestació pública de befa cap a una al·lota que havia ofès un dels joves pretendents que anaven a la casa festejar. També solia fer-se empallada per al cas d’un home públic que havia ofès el poble. Fer empallada o donar empallada consistia a fer una capolada de figuera de pic i, mesclada amb palla, esbarrejar-la al llarg del camí de missa, des de la casa de l’afectat fins a l’església, per tal que tothom tengués coneixença de qui havia ocasionat algun greuge, ofensa o una mala passada, en el festeig o en altre cas; era freqüent que l’empallada anàs acompanyada d’alguna cançó o glosa que denunciava o informava del que havia passat.

Rodar la terra.
Antiga festa eivissenca que s´acostumava a celebrar a l´estiu i que solia ser el compliment d´una promesa que feien famílies pageses de visitar les quatre esglésies dels quartons i la del pla de Vila —les úniques que hi havia en aquell moment a més de la parroquial de Santa Maria— amb la finalitat de resar-hi uns parenostres a cada una. Aquesta promesa feia que haguessin de pernoctar davall els arbres propers a les esglésies i que passassin les nits cantant i ballant i fent gatzara de tota mena. Així el 1726 en la visita que efectuà a Eivissa l´arquebisbe de Tarragona Manuel de Samaniego manà enèrgicament als vicaris que tancassin les portes dels temples als rodadors de la terra amb la finalitat de suprimir aquest costum. Fa un temps, es donava aquest nom al costum de visitar les esglésies dels voltants, en especial la Setmana Santa, durant l´exposició del Santíssim a les cases santes.

L'església de Portmany conserva un valuós arxiu bibliogràfic i documental. Entre els llibres guardats podem esmentar un "Sermonari" de sant Vicent Ferrer publicat a Lió l'any 1505, un "Rituale romanum" publicat a Venècia l'any 1651, interessants llibres d'agricultura del segle XVIII, "Sermons" de Pere Salses del segle XVIII, "Tractat d'aritmètica"de Corachan del sege XVIII, un dels primers exemplars del "Diccionario de la lengua Española" de la Real Academia de 1780, entre altres.

Per altra banda es guarden tots els llibres sagramentals des del segle XVIII fins avui, així com els llibres de fàbrica, els llibres de les antigues confraries del Roser, de santa Agnès, dels sants Metges, sant Roc, així com el manusscrit de la "Passió" de Lluc Cardona de 1763, únic text de l'antic teatre religiós de les Pitiüses.

L'estat de conservació d'alguns llibres és millorable.

Uns dels moments més importants de la classe: hem tingut a les nostres mans llibres molt, molt antics. Ha estat emocionants. I tot això, gràcies al nostre professor Marià Torres. No tothom té accés a aquests llibres.

Detall del diccionari: "Aquí te cojo, aquí te mato".

Santa Agnès.
Talla del segle XVIII.

Conta la llegenda que quan estaven fent l'església de la santa vora la capella, a cas Ramons, els picapedrers cada matí pujaven la imatge de la santa i les ferramentes a l'obra, però l'endemà cada matí la santa tornava a aparèixer a l'antiga església, perquè volia que la seua iglésia principal fos aquesta de sant Antoni.
La veritat historia però és que l'església de cas Ramons havia de ser per a la futura parroquia del cororners, però com que la nova església de Sant Josep ja estava molt avançada, la de cas Ramons es va abandonar.
La confraria de santa Agnès és la més antiga de l'església de Portmany. El llibre de la confraria recull información des del 1650. A la segona meitat d'aquest segle es va acabar una capella que estava a l'entrada de la cova, a la qual el dia de sant Bartomeu es feia festa i també hi havia ballada.