AUOMEivissa. Sortida nº 30. Pla de Morna.
Eivissa, 27 novembre 2019
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 30
Pla de Morna
Dimecres 27 de novembre 2019
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat:
Conèixer millor el pla de Morna. Diu l'EEIF:
Pla de Morna.
També anomenat pla de Morna i Atzaró, es tracta de l’ampli sector planer que s’estén al sud de la serra de sa Mala Costa (també anomenada de Morna, en algun tram), al nord del puig d’Atzaró i a l’oest del puig d’en Gat i el d’en Ferrer, al poble de Sant Carles de Peralta. Constitueix una prolongació cap a l’est del pla de Balàfia. En alguns sectors també rep altres noms, com ara plana d’en Miquelet (al sud-oest) o plana d’en Pep Marc (al sud-est). Està format pels cons de dejecció dels torrents que baixen, especialment, des de la serra de sa Mala Costa, que han reomplert aquest sector deprimit amb sòls al·luvials de bona qualitat, cosa que ha permès un intens aprofitament agrícola, al qual ha contribuït també la presència d’abundants fonts als vessants de puigs dels voltants. El travessa de nord a sud el torrent de Morna, que arriba a perdre la llera enmig de la plana, per reaparèixer més endavant cap al sud-est formant el torrent de s’Argentera. La carretera de Sant Llorenç a Sant Carles també travessa la vénda per enmig, ara d’oest a est, fent de divisòria entre les dues grans véndes: Morna, al nord, i Atzaró, al sud.
Vénda de Morna.
Una de les quatre grans véndes en què tradicionalment s’ha dividit el poble de Sant Carles de Peralta, al terme municipal de Santa Eulària des Riu. Ocupa el sector nord-occidental del poble, limitant al nord amb la vénda de s’Almànguena (del poble de Sant Vicent de sa Cala), a l’oest amb la des Figueral, al sud-est amb la de Peralta, al sud amb la d’Atzaró, a l’oest amb les des Codolar i Porrals (del poble de Sant Llorenç de Balàfia) i al nord-oest amb les de Cas Cavallers i Cas Ripolls (del poble de Sant Joan de Labritja). El seu territori, de devers 940 hectàrees d’extensió, comprèn dues parts ben diferenciades: la meitat meridional, planera, i la meitat septentrional, accidentada i amb importants elevacions. El pla de Morna i Atzaró se situa entre els 60 i els 100 metres d’altitud, allargat d’est a oest. La part alta de la vénda es correspon amb els estreps més importants de les serres que separen Sant Carles de Sant Joan i Sant Vicent, a l’extrem més oriental de la zona elevada des Amunts; aquesta zona, en conjunt, s’anomena serra de sa Mala Costa i s’inicia, a l’oest de la vénda, al puig de sa Savina (332 m d’altitud); al nord d’aquest puig se situa el punt més alt, anomenat es Fornàs o puig de sa Torreta (412 m); cap al nord-est d’aquest punt es troba tota una successió de punts elevats: puig d’en Lluquí (333 m), puig de sa Rota Blanca (323 m), puig Gros (399 m), sa Mola (362 m) i ses Tanquetes (375 m). Tots aquestos puigs constitueixen una veritable barrera orogràfica. Només s’obre entre ells una collada relativament accessible, es Forn des Saig , entre sa Mola i ses Tanquetes, a 243 m d’altitud, comunicant, tot i que precàriament, el pla de Morna amb la vall de la vénda de s’Almànguena, a Sant Vicent de sa Cala. Entre aquestos puigs apareixen diverses torrenteres, amb valls de pendent pronunciat. Les més destacades són les que s’uneixen i acaben formant el torrent de Morna i, un poc més cap a l’est, el torrent d’en Gibert, que baixa des Forn des Saig. Aquestes torrenteres, i d’altres menors, circulen de nord a sud, cap a la plana, i en arribar-hi van perdent força, l’aigua s’infiltra o circula superficialment i les lleres pràcticament desapareixen. Reneixen a la part més baixa de la plana, cap al sud-est, ja a la vénda d’Atzaró, i acaben alimentant el torrent de s’Argentera. Bona part de l’aigua s’infiltra, i així a l’interior dels puigs se n’arriben a acumular quantitats importants, que surten a la superfície per diverses fonts, la més important de les quals, la font de Morna, va arribar a alimentar, els anys vuitanta del s XX, una planta envasadora d’aigua que deixà de funcionar quan les fonts s’eixugaren per la sobreexplotació de l’aqüífer de la zona. La vegetació natural (els boscos de pins amb brolla mediterrània) ocupa totes les zones més elevades, a partir del punt en què els pendents es fan importants (entre els 100 i els 150 metres d’altitud), incloent totes les finques situades en punts elevats i que en algun moment havien estat treballades. La pinassa ocupa també algunes finques del pla que han estat abandonades. S’hi han produït incendis cíclicament, i així els anys seixanta es va cremar la zona des Fornàs (coneguda d’ençà com sa Crema) i els anys vuitanta totes les zones més elevades. Els sòls són al·luvials, profunds i de bona qualitat al pla, mentre que així com s’ascendeix es van fent més prims i va predominant cada vegada més el component calcari. El poblament ha estat tradicionalment, i continua sent, disseminat. Bona part de les cases pageses se situa al límit del pla amb les zones més elevades. Més amunt també n’hi havia algunes, que en bona part s’han anat abandonant (encara que algunes han estat recuperades més endavant), mentre que a la plana ha augmentat el nombre d’edificacions i s’ha produït una certa densificació, encara que moltes d’aquestes noves cases no van lligades a l’explotació de les finques agrícoles. No es disposa de xifres totals de població, però no sembla que hi hagi hagut grans canvis, ja que una certa emigració cap a altres zones de l’illa provocada pel fenomen turístic s’ha vist compensada per la immigració d’altra gent atreta per la possibilitat de viure en un ambient rural no massa allunyat. Un percentatge elevat de població és de nacionalitat estrangera, que són en molts casos els que han recuperat cases pageses que estaven deshabitades. Tret d’una petita botiga tradicional situada a peu de carretera, la resta d’activitats que es troben a la vénda són les incloses en el sector primari. En començar el s XXI bona part de les terres continuen treballant-se amb el sistema tradicional de cereals combinats amb arbres, especialment garrovers i ametllers. Però també es pot trobar algun hort pensat per a produccions més especialitzades a escala més gran, com ara camps de tarongers. La ramaderia hi té un paper molt residual i han desaparegut les tasques més relacionades amb el bosc, com l’elaboració de carbó o de calç. La carretera Sant Llorenç-Sant Carles, que en bona part és el límit meridional de la vénda, constitueix l’eix bàsic de comunicacions. En surten els diversos camins de terra que donen accés als diferents habitatges, formant una xarxa ben densa a la plana i no gaire a la muntanya, on s’han perdut diversos camins tradicionals. Tot el sòl de la vénda té la classificació de rústic i és protegit a la part alta, ja que forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès des Amunts d’Eivissa. Administrativament, les véndes no tenen reconeixement legal per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Els veïns de Sant Carles han elaborat un mapa en el qual divideixen aquesta vénda en dos, amb els curiosos noms de “Morna 1” i “Morna 2”.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 10,00 hores a la Avd. España, davant de Delta Discos.
Descripció general de la ruta:
Aquesta ruta és una de les més polides d'aquest curs pel que fa al paisatge d'interior d'Eivissa. Trobarem els tres colors d'Eivissa: el blau, a l'horitzó, el blanc de les cases típiques de l'illa i el verd dels camps i els boscos. Un espectacle.
Sortirem des de S'Hort den Josepet i pel Camí des Forn des Saig. Per camins de terra arribarem fins al trull de Can Toni i a Sa Font de Morna. Dinarem de senalló i farem una caminada pel Pla de Morna. El bus ens recollirà en l'encreuament de la carretera Sant Joan a Sant Carles amb Atzarò.
Distancia caminant:
8/9 quilòmetres.
Dificultat:
Activitat moderada (per la distancia). Camins plans amb pujades i baixades suaus,
Durada:
Unes quatre hores.
Heu de portar beure i un poc de menjar. Dinar de senalló.
A les 16,00 hores ens recollirà el bus per tornar a Vila.
Preu de la sortida:
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
Fotos de la preparació de la sortida:
Sortirem des de S'Hort den Josepet.
Arbocer.
L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Té fulles grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora, es presenten reunides en grups.
Els seus fruits, les arboces, són com una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.
Les arboces son comestibles i dolçes però no agradan a tothom. Es diu que si se'n menja massa pot emborratxar, ja que a dins conté una certa proporció d'etanol.
Amb les arboces es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà. També se'n pot fer melmelada o confitura.
Per als nous caminants que s'han incorporat aquest curs a l'associació, us he d'explicar com preparam les sortides.
Primer de tot, abans del dia real de sortida, feim una exploració del lloc i miram de trobar la millor ruta, els millors camins i llocs per descansar o dinar. Es tracta d'adaptar la ruta perquè la majoria de valtros pugueu venir-hi.
I finalment, una vegada hem anat, hem tornat, hem pujat o hem baixat, ens reunim i decidim la que per naltros és la millor ruta. És la ruta que farem de veritat amb tots valtros.
Figuera de pic.
Cultivada de fa temps pels seus fruits astringents i comestibles. Les fulles servien per guarir els colps. Les flors assecades per el mal de panxe.
Els tancons de les figueres de pic eren llocs per abocar els fems i s'usaven com a excusat de la casa pagesa.
Font de Morna a l'interior de la vall, peculiar font amb paret emblanquinada i un antic trull d'oli al costat (trull de Can Toni).
Segona part. Dia de la sortida.
Primer de tot: Una sortida fantàstica. Érem 58 assistents. Mai havíem estat tanta gent caminan. Moltes gràcies a tots/es pel vostre entusiasme i les vostres ganes de passar-ho bé.
Dels 58 assistents, 15 homens (25%) i 43 dones (75%). Hem llogat un autobús dels més grossos per anar fins al punt de sortida. Hem fet 8/9 quilòmetres. El grup dels més valents n'han fet 11/12.
La nostra nova companya, na Mª Nieves Tur Muley, antiga atleta, ens ha dirigit els escalfaments i estiraments abans de començar a caminar. Alguns no hi creuen, però és molt important fer aquests exercissis.
Hem començat a caminar. Estic segur que els camins i les pedres del lloc estaven espantats. Feia tempos que no veien tanta gent caminant per allí.
Per tots aquells que no llegeixen les explicacions prèvies a la sortida que publicam al blog, hem fet una parada per veure un arbocer. Tot i les advertències de la seua perillositat algunes companyes no han pogut aguantar-se i han menjat el seu fruit, les arboces.
Hem fet una parada, en silenci, davant d'una de les moltes cases pageses que hem trobat durant la caminada.
Durant alguns moments, el camí ens pareixia estret.
Una casa pagesa diferent. Parets de pedra i sense emblanquinar.
Unes oliveres centenàries.
Hem arribat a la Font de Morna i al trull d'oli. Una parada per beure un poc.
Hem seguit fent camí.
Alguns companys se sorprenien de les dreceres i carrerons pels quals hem passat. Em deien, com els trobau?. La resposta és ben clara: buscant! Caminant, anem endavant, tornam perquè el camí no ens agrada i en buscam un diferent i millor.
La caminada s'està acabant. Hem fet dos grups: els més valents han seguit caminant fins a Atzaro i els altres hem anat directament al punt de recollida del bus.
Fins a la propera! Ha estat l'última sortida de senderisme de l'any 2019. L'any vinent, seguirem fent més camí.
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 30
Pla de Morna
Dimecres 27 de novembre 2019
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat:
Conèixer millor el pla de Morna. Diu l'EEIF:
Pla de Morna.
També anomenat pla de Morna i Atzaró, es tracta de l’ampli sector planer que s’estén al sud de la serra de sa Mala Costa (també anomenada de Morna, en algun tram), al nord del puig d’Atzaró i a l’oest del puig d’en Gat i el d’en Ferrer, al poble de Sant Carles de Peralta. Constitueix una prolongació cap a l’est del pla de Balàfia. En alguns sectors també rep altres noms, com ara plana d’en Miquelet (al sud-oest) o plana d’en Pep Marc (al sud-est). Està format pels cons de dejecció dels torrents que baixen, especialment, des de la serra de sa Mala Costa, que han reomplert aquest sector deprimit amb sòls al·luvials de bona qualitat, cosa que ha permès un intens aprofitament agrícola, al qual ha contribuït també la presència d’abundants fonts als vessants de puigs dels voltants. El travessa de nord a sud el torrent de Morna, que arriba a perdre la llera enmig de la plana, per reaparèixer més endavant cap al sud-est formant el torrent de s’Argentera. La carretera de Sant Llorenç a Sant Carles també travessa la vénda per enmig, ara d’oest a est, fent de divisòria entre les dues grans véndes: Morna, al nord, i Atzaró, al sud.
Vénda de Morna.
Una de les quatre grans véndes en què tradicionalment s’ha dividit el poble de Sant Carles de Peralta, al terme municipal de Santa Eulària des Riu. Ocupa el sector nord-occidental del poble, limitant al nord amb la vénda de s’Almànguena (del poble de Sant Vicent de sa Cala), a l’oest amb la des Figueral, al sud-est amb la de Peralta, al sud amb la d’Atzaró, a l’oest amb les des Codolar i Porrals (del poble de Sant Llorenç de Balàfia) i al nord-oest amb les de Cas Cavallers i Cas Ripolls (del poble de Sant Joan de Labritja). El seu territori, de devers 940 hectàrees d’extensió, comprèn dues parts ben diferenciades: la meitat meridional, planera, i la meitat septentrional, accidentada i amb importants elevacions. El pla de Morna i Atzaró se situa entre els 60 i els 100 metres d’altitud, allargat d’est a oest. La part alta de la vénda es correspon amb els estreps més importants de les serres que separen Sant Carles de Sant Joan i Sant Vicent, a l’extrem més oriental de la zona elevada des Amunts; aquesta zona, en conjunt, s’anomena serra de sa Mala Costa i s’inicia, a l’oest de la vénda, al puig de sa Savina (332 m d’altitud); al nord d’aquest puig se situa el punt més alt, anomenat es Fornàs o puig de sa Torreta (412 m); cap al nord-est d’aquest punt es troba tota una successió de punts elevats: puig d’en Lluquí (333 m), puig de sa Rota Blanca (323 m), puig Gros (399 m), sa Mola (362 m) i ses Tanquetes (375 m). Tots aquestos puigs constitueixen una veritable barrera orogràfica. Només s’obre entre ells una collada relativament accessible, es Forn des Saig , entre sa Mola i ses Tanquetes, a 243 m d’altitud, comunicant, tot i que precàriament, el pla de Morna amb la vall de la vénda de s’Almànguena, a Sant Vicent de sa Cala. Entre aquestos puigs apareixen diverses torrenteres, amb valls de pendent pronunciat. Les més destacades són les que s’uneixen i acaben formant el torrent de Morna i, un poc més cap a l’est, el torrent d’en Gibert, que baixa des Forn des Saig. Aquestes torrenteres, i d’altres menors, circulen de nord a sud, cap a la plana, i en arribar-hi van perdent força, l’aigua s’infiltra o circula superficialment i les lleres pràcticament desapareixen. Reneixen a la part més baixa de la plana, cap al sud-est, ja a la vénda d’Atzaró, i acaben alimentant el torrent de s’Argentera. Bona part de l’aigua s’infiltra, i així a l’interior dels puigs se n’arriben a acumular quantitats importants, que surten a la superfície per diverses fonts, la més important de les quals, la font de Morna, va arribar a alimentar, els anys vuitanta del s XX, una planta envasadora d’aigua que deixà de funcionar quan les fonts s’eixugaren per la sobreexplotació de l’aqüífer de la zona. La vegetació natural (els boscos de pins amb brolla mediterrània) ocupa totes les zones més elevades, a partir del punt en què els pendents es fan importants (entre els 100 i els 150 metres d’altitud), incloent totes les finques situades en punts elevats i que en algun moment havien estat treballades. La pinassa ocupa també algunes finques del pla que han estat abandonades. S’hi han produït incendis cíclicament, i així els anys seixanta es va cremar la zona des Fornàs (coneguda d’ençà com sa Crema) i els anys vuitanta totes les zones més elevades. Els sòls són al·luvials, profunds i de bona qualitat al pla, mentre que així com s’ascendeix es van fent més prims i va predominant cada vegada més el component calcari. El poblament ha estat tradicionalment, i continua sent, disseminat. Bona part de les cases pageses se situa al límit del pla amb les zones més elevades. Més amunt també n’hi havia algunes, que en bona part s’han anat abandonant (encara que algunes han estat recuperades més endavant), mentre que a la plana ha augmentat el nombre d’edificacions i s’ha produït una certa densificació, encara que moltes d’aquestes noves cases no van lligades a l’explotació de les finques agrícoles. No es disposa de xifres totals de població, però no sembla que hi hagi hagut grans canvis, ja que una certa emigració cap a altres zones de l’illa provocada pel fenomen turístic s’ha vist compensada per la immigració d’altra gent atreta per la possibilitat de viure en un ambient rural no massa allunyat. Un percentatge elevat de població és de nacionalitat estrangera, que són en molts casos els que han recuperat cases pageses que estaven deshabitades. Tret d’una petita botiga tradicional situada a peu de carretera, la resta d’activitats que es troben a la vénda són les incloses en el sector primari. En començar el s XXI bona part de les terres continuen treballant-se amb el sistema tradicional de cereals combinats amb arbres, especialment garrovers i ametllers. Però també es pot trobar algun hort pensat per a produccions més especialitzades a escala més gran, com ara camps de tarongers. La ramaderia hi té un paper molt residual i han desaparegut les tasques més relacionades amb el bosc, com l’elaboració de carbó o de calç. La carretera Sant Llorenç-Sant Carles, que en bona part és el límit meridional de la vénda, constitueix l’eix bàsic de comunicacions. En surten els diversos camins de terra que donen accés als diferents habitatges, formant una xarxa ben densa a la plana i no gaire a la muntanya, on s’han perdut diversos camins tradicionals. Tot el sòl de la vénda té la classificació de rústic i és protegit a la part alta, ja que forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès des Amunts d’Eivissa. Administrativament, les véndes no tenen reconeixement legal per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Els veïns de Sant Carles han elaborat un mapa en el qual divideixen aquesta vénda en dos, amb els curiosos noms de “Morna 1” i “Morna 2”.
Punt de trobada:
Anirem amb bus.
Ens trobarem a les 10,00 hores a la Avd. España, davant de Delta Discos.
Descripció general de la ruta:
Aquesta ruta és una de les més polides d'aquest curs pel que fa al paisatge d'interior d'Eivissa. Trobarem els tres colors d'Eivissa: el blau, a l'horitzó, el blanc de les cases típiques de l'illa i el verd dels camps i els boscos. Un espectacle.
Sortirem des de S'Hort den Josepet i pel Camí des Forn des Saig. Per camins de terra arribarem fins al trull de Can Toni i a Sa Font de Morna. Dinarem de senalló i farem una caminada pel Pla de Morna. El bus ens recollirà en l'encreuament de la carretera Sant Joan a Sant Carles amb Atzarò.
Distancia caminant:
8/9 quilòmetres.
Dificultat:
Activitat moderada (per la distancia). Camins plans amb pujades i baixades suaus,
Durada:
Unes quatre hores.
Heu de portar beure i un poc de menjar. Dinar de senalló.
A les 16,00 hores ens recollirà el bus per tornar a Vila.
Preu de la sortida:
Tots els assistents a la sortida haurem de pagar 5 euros per cap.
Fotos de la preparació de la sortida:
Sortirem des de S'Hort den Josepet.
Arbocer.
L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Té fulles grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora, es presenten reunides en grups.
Els seus fruits, les arboces, són com una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.
Les arboces son comestibles i dolçes però no agradan a tothom. Es diu que si se'n menja massa pot emborratxar, ja que a dins conté una certa proporció d'etanol.
Amb les arboces es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà. També se'n pot fer melmelada o confitura.
Per als nous caminants que s'han incorporat aquest curs a l'associació, us he d'explicar com preparam les sortides.
Primer de tot, abans del dia real de sortida, feim una exploració del lloc i miram de trobar la millor ruta, els millors camins i llocs per descansar o dinar. Es tracta d'adaptar la ruta perquè la majoria de valtros pugueu venir-hi.
I finalment, una vegada hem anat, hem tornat, hem pujat o hem baixat, ens reunim i decidim la que per naltros és la millor ruta. És la ruta que farem de veritat amb tots valtros.
Figuera de pic.
Cultivada de fa temps pels seus fruits astringents i comestibles. Les fulles servien per guarir els colps. Les flors assecades per el mal de panxe.
Els tancons de les figueres de pic eren llocs per abocar els fems i s'usaven com a excusat de la casa pagesa.
Font de Morna a l'interior de la vall, peculiar font amb paret emblanquinada i un antic trull d'oli al costat (trull de Can Toni).
Punt de recollida del bus. Aquí s'acabarà la caminada.
Segona part. Dia de la sortida.
Primer de tot: Una sortida fantàstica. Érem 58 assistents. Mai havíem estat tanta gent caminan. Moltes gràcies a tots/es pel vostre entusiasme i les vostres ganes de passar-ho bé.
Dels 58 assistents, 15 homens (25%) i 43 dones (75%). Hem llogat un autobús dels més grossos per anar fins al punt de sortida. Hem fet 8/9 quilòmetres. El grup dels més valents n'han fet 11/12.
La nostra nova companya, na Mª Nieves Tur Muley, antiga atleta, ens ha dirigit els escalfaments i estiraments abans de començar a caminar. Alguns no hi creuen, però és molt important fer aquests exercissis.
Hem començat a caminar. Estic segur que els camins i les pedres del lloc estaven espantats. Feia tempos que no veien tanta gent caminant per allí.
Per tots aquells que no llegeixen les explicacions prèvies a la sortida que publicam al blog, hem fet una parada per veure un arbocer. Tot i les advertències de la seua perillositat algunes companyes no han pogut aguantar-se i han menjat el seu fruit, les arboces.
Hem fet una parada, en silenci, davant d'una de les moltes cases pageses que hem trobat durant la caminada.
Durant alguns moments, el camí ens pareixia estret.
Una casa pagesa diferent. Parets de pedra i sense emblanquinar.
 |
Hem arribat a la Font de Morna i al trull d'oli. Una parada per beure un poc.
Hem seguit fent camí.
Alguns companys se sorprenien de les dreceres i carrerons pels quals hem passat. Em deien, com els trobau?. La resposta és ben clara: buscant! Caminant, anem endavant, tornam perquè el camí no ens agrada i en buscam un diferent i millor.
La caminada s'està acabant. Hem fet dos grups: els més valents han seguit caminant fins a Atzaro i els altres hem anat directament al punt de recollida del bus.
Fins a la propera! Ha estat l'última sortida de senderisme de l'any 2019. L'any vinent, seguirem fent més camí.
Comentarios
Publicar un comentario