AUOMEivissa. Sortida nº 24. Puig d'en Valls - Cor de Jesús.
Eivissa, maig 2019
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 24
Dimecres 22 de maig 2019
Puig d'en Valls - Camí des Pedrisset - Cor de Jesús
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat.
Fer una caminada per Puig d'en Valls i coneixer entre d'altres llocs:
La llegenda del Cor de Jesús.
El nom de Montecristo és bastant recent, ja que el monument es va construir en 1947, de la mà de l'escultor valencià Antonio Sanjuán. No obstant això, el nom oficial del monument segons la Diòcesi d'Eivissa és el "Sagrat Cor de Jesús" o, simplement Cor de Jesús.
La muntanya, abans de la construcció del monument, era coneguda com a Puig de na Ribes. En l'actual ubicació d'aquesta capella, es trobava un molí, un pou i les cases d'alguns veïns. Durant la Guerra Civil, es van perseguir a molts membres del clergat i Antonio Cardona Riera, el Bisbe d'Eivissa d'aquell llavors, conegut com a Bisbe Frit, no va ser una excepció. Tenia raons de sobres per a fugir, ja que fins a 21 membres de l'església van ser assassinats en 1936.
En la seua fugida, l'eclesiàstic va recórrer a una estratègia de fugida insòlita i sorprenent: El Bisbe Frit va sortir de la Catedral d'Eivissa disfressat de payesa i es va dirigir a Puig d'a Valls. Després, va seguir fins a aconseguir el Puig de na Ribas, on va demanar ajuda als veïns de la zona. Aquests li van amagar durant molts dies, usant a vegades el pou per a ocultar-lo, fins que a la fi el Bisbe Frit va poder sortir del seu amagatall. En agraïment a les gents que el van ajudar durant la seva persecució, es va erigir el monument al Cor de Jesús.
Puig del Cor de Jesús.
Diu l'EEIF:
L’any 1947, el bisbe Antoni Cardona Riera, administrador apostòlic d’Eivissa, féu erigir una monumental imatge del Cor de Jesús damunt el puig de na Ribes , un pujol situat a la dreta de la carretera que uneix la ciutat d’Eivissa amb Sant Antoni, al mateix emplaçament que abans havia ocupat un vell molí de moldre anomenat successivament d’en Garroves i de na Ribes . D’aleshores ençà el puget en qüestió és anomenat puig del Cor de Jesús o simplement el Cor de Jesús, bé que en els últims anys ha prosperat el topònim aberrant Montecristo a causa del nom d’una urbanització feta a mitjan anys setanta, el qual caldria bandejar definitivament. Hi ha construïda una petita aglomeració de xalets i habitatges rurals que es troba al vessant del puig, a uns quatre quilòmetres de la ciutat d’Eivissa, en direcció a Sant Rafel. De fet, són dos els nuclis de població que es troben en el puig: el de dalt, mirant cap a migjorn, és la urbanització turística ja esmentada i té l’aspecte d’allò que se’n deia aldea turística; i el de baix, cap al nord i ponent, és una més de les moltes urbanitzacions residencials que han aparegut, de forma espontània, en el medi rural eivissenc, és a dir, composta d’habitatges unifamiliars amb un petit hort o jardí. La finca on es construí el monument i la primera urbanització es deia cas Corb de Dalt. Encara es pot veure, vora el monument, l’única casa pagesa que hi havia en el lloc, can Joan des Molí. El nucli de baix, construït principalment al llarg de la dècada dels vuitanta, ocupà terres de can Garroves, can Sala i can Llaudis. La divisió municipal també separa els dos nuclis: el de dalt es troba dins el terme de Santa Eulària des Riu , i vinculat al poble des Puig d’en Valls ; el de baix pertany al terme municipal de Sant Antoni de Portmany , parròquia de Sant Rafel de sa Creu . Els accessos principals són dos: l’un és per la carretera de Sant Antoni i la desviació, a l’alçada del km 3,300, que passa pel petit nucli de Cas Corb ; l’altre és pel camí Vell de Sant Mateu , que surt de la ciutat d’Eivissa i passa pel costat des Puig d’en Valls. La població també és diferent: a dalt hi predominen els habitatges estacionals pertanyents majoritàriament a estrangers. Fins i tot s’ha esvaït la tradició de celebrar missa a la capella dos cops a l’any, pel Cor de Jesús i el 12 d’octubre, dia en què es va posar la primera pedra del monument. A baix, en canvi, hi ha residents eivissencs, molts d’origen peninsular. Aquest és un nucli més viu, que disposa d’alguns tallers i també té una associació de vesins. I com gairebé a totes aquestes urbanitzacions, les mancances d’infraestructura hi són notables. I també, com és norma general, s’hi ha detectat un alentiment del creixement des de l’any 1990.
Camí des Pedrisset.
Tram històric que havia desaparegut per la vegetació i que la Plataforma per la Catalogació dels Camin Públic, que presideix la nostra companya n'Antònia Cirer, ha aconseguit recuperar.
Aquest camí unia el port amb Can Clavos i ja apareixia en les cròniques de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
El camí està flanquejat per murs de pedra de un i dos metres d'altura i es trova per sota del nivel de les finques que travessa, per la qual cosa també es converteix en torrent.
El camí és d'uns quatre metres d'amplària, només cabia un carro. Per això, trobarem un pedrís. Un banc de pedra on la gent esperaba el torn perquè passessin els carros, ja que calia esperar al fet que l'altre passés.
Punt de trobada.
Tots: a les 9 del matí al pàrquing de darrere l'Església de Puig d'en Valls.
Sortirem més d'hora per evitar les hores més fortes de sol.
Descripció general de la ruta:
Anirem des de l'Eglésia de Puig d'en Valls, al carrer des Torrent, al accés als agroturismes Xereca, can Arabí i can Jaume, per el camí des Pedrisset, al Puig del Cor de Jesús i tornada a Puig den Valls.
Distancia caminant
Uns 7/8 quilòmetres.
Dificultat:
Fácil. Camins plans. Pujada suau al puig del Cor de Jesús.
S'espera un dia de forta calor. Per tant, capells, gorres, roba lleugera i protector solar.
Durada:
Unes tres hores.
Al Cor de Jesús farem una petita parada per beure i menjar un poquet.
Fotos del dia de la preparació de la sortida.
Accés als agroturismes Xereca, can Arabí i can Jaume.
Camí des Pedrisset.
Segona part. Dia de la sortida.
Vàrem ser 22 assistents. No vam saber controlar bé la duració de la caminada i no vàrem poder anar a veure el molí fariner. Ens va faltar temps. Tot i això férem uns onze quilòmetres i caminarem unes quatre hores.
La sortida prevista era llarga. Per tant, primer de tot, un poc d'escalfament.
Primera parada per parlar de les feines de recuperació del camí i dels diferents tipus de parets de pedra seca.
Els animals de les finques provoquen algun esportell. Els camins i les parets no solament s'han de recuperar. També s'han de cuidar i mantenir.
Segona parada. Temps per explicar el sistema de reg de les finques i com se salvaven els desnivells del terreny per portar l'aigua d'un lloc a l'altre.
Feia molta calor. Hem descansat al pedrisset del camí. Ja sabeu, aquell banc de pedra on la gent esperava el torn perquè passessin els carros.
El cor de Jesús.
El nostre company Joan, ens ha contat moltes històries del Cor de Jesús i del seu pare, en Joan Costa "Coroner", que fou el mestre d'obres eivissenc encarregat de l'obra civil.
Hem de baixar i seguir fent camí.
Altres fotos dels companys:
S'han acabat les sortides de senderisme del curs 18/19. Per setembre/octubre, si el temps i l'autoritat ho permeten, hi tornarem!
Passau un bon estiu!
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 24
Dimecres 22 de maig 2019
Puig d'en Valls - Camí des Pedrisset - Cor de Jesús
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat.
Fer una caminada per Puig d'en Valls i coneixer entre d'altres llocs:
La llegenda del Cor de Jesús.
El nom de Montecristo és bastant recent, ja que el monument es va construir en 1947, de la mà de l'escultor valencià Antonio Sanjuán. No obstant això, el nom oficial del monument segons la Diòcesi d'Eivissa és el "Sagrat Cor de Jesús" o, simplement Cor de Jesús.
La muntanya, abans de la construcció del monument, era coneguda com a Puig de na Ribes. En l'actual ubicació d'aquesta capella, es trobava un molí, un pou i les cases d'alguns veïns. Durant la Guerra Civil, es van perseguir a molts membres del clergat i Antonio Cardona Riera, el Bisbe d'Eivissa d'aquell llavors, conegut com a Bisbe Frit, no va ser una excepció. Tenia raons de sobres per a fugir, ja que fins a 21 membres de l'església van ser assassinats en 1936.
En la seua fugida, l'eclesiàstic va recórrer a una estratègia de fugida insòlita i sorprenent: El Bisbe Frit va sortir de la Catedral d'Eivissa disfressat de payesa i es va dirigir a Puig d'a Valls. Després, va seguir fins a aconseguir el Puig de na Ribas, on va demanar ajuda als veïns de la zona. Aquests li van amagar durant molts dies, usant a vegades el pou per a ocultar-lo, fins que a la fi el Bisbe Frit va poder sortir del seu amagatall. En agraïment a les gents que el van ajudar durant la seva persecució, es va erigir el monument al Cor de Jesús.
Puig del Cor de Jesús.
Diu l'EEIF:
L’any 1947, el bisbe Antoni Cardona Riera, administrador apostòlic d’Eivissa, féu erigir una monumental imatge del Cor de Jesús damunt el puig de na Ribes , un pujol situat a la dreta de la carretera que uneix la ciutat d’Eivissa amb Sant Antoni, al mateix emplaçament que abans havia ocupat un vell molí de moldre anomenat successivament d’en Garroves i de na Ribes . D’aleshores ençà el puget en qüestió és anomenat puig del Cor de Jesús o simplement el Cor de Jesús, bé que en els últims anys ha prosperat el topònim aberrant Montecristo a causa del nom d’una urbanització feta a mitjan anys setanta, el qual caldria bandejar definitivament. Hi ha construïda una petita aglomeració de xalets i habitatges rurals que es troba al vessant del puig, a uns quatre quilòmetres de la ciutat d’Eivissa, en direcció a Sant Rafel. De fet, són dos els nuclis de població que es troben en el puig: el de dalt, mirant cap a migjorn, és la urbanització turística ja esmentada i té l’aspecte d’allò que se’n deia aldea turística; i el de baix, cap al nord i ponent, és una més de les moltes urbanitzacions residencials que han aparegut, de forma espontània, en el medi rural eivissenc, és a dir, composta d’habitatges unifamiliars amb un petit hort o jardí. La finca on es construí el monument i la primera urbanització es deia cas Corb de Dalt. Encara es pot veure, vora el monument, l’única casa pagesa que hi havia en el lloc, can Joan des Molí. El nucli de baix, construït principalment al llarg de la dècada dels vuitanta, ocupà terres de can Garroves, can Sala i can Llaudis. La divisió municipal també separa els dos nuclis: el de dalt es troba dins el terme de Santa Eulària des Riu , i vinculat al poble des Puig d’en Valls ; el de baix pertany al terme municipal de Sant Antoni de Portmany , parròquia de Sant Rafel de sa Creu . Els accessos principals són dos: l’un és per la carretera de Sant Antoni i la desviació, a l’alçada del km 3,300, que passa pel petit nucli de Cas Corb ; l’altre és pel camí Vell de Sant Mateu , que surt de la ciutat d’Eivissa i passa pel costat des Puig d’en Valls. La població també és diferent: a dalt hi predominen els habitatges estacionals pertanyents majoritàriament a estrangers. Fins i tot s’ha esvaït la tradició de celebrar missa a la capella dos cops a l’any, pel Cor de Jesús i el 12 d’octubre, dia en què es va posar la primera pedra del monument. A baix, en canvi, hi ha residents eivissencs, molts d’origen peninsular. Aquest és un nucli més viu, que disposa d’alguns tallers i també té una associació de vesins. I com gairebé a totes aquestes urbanitzacions, les mancances d’infraestructura hi són notables. I també, com és norma general, s’hi ha detectat un alentiment del creixement des de l’any 1990.
Camí des Pedrisset.
Tram històric que havia desaparegut per la vegetació i que la Plataforma per la Catalogació dels Camin Públic, que presideix la nostra companya n'Antònia Cirer, ha aconseguit recuperar.
Aquest camí unia el port amb Can Clavos i ja apareixia en les cròniques de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
El camí està flanquejat per murs de pedra de un i dos metres d'altura i es trova per sota del nivel de les finques que travessa, per la qual cosa també es converteix en torrent.
El camí és d'uns quatre metres d'amplària, només cabia un carro. Per això, trobarem un pedrís. Un banc de pedra on la gent esperaba el torn perquè passessin els carros, ja que calia esperar al fet que l'altre passés.
Punt de trobada.
Tots: a les 9 del matí al pàrquing de darrere l'Església de Puig d'en Valls.
Sortirem més d'hora per evitar les hores més fortes de sol.
Descripció general de la ruta:
Anirem des de l'Eglésia de Puig d'en Valls, al carrer des Torrent, al accés als agroturismes Xereca, can Arabí i can Jaume, per el camí des Pedrisset, al Puig del Cor de Jesús i tornada a Puig den Valls.
Dificultat:
Fácil. Camins plans. Pujada suau al puig del Cor de Jesús.
S'espera un dia de forta calor. Per tant, capells, gorres, roba lleugera i protector solar.
Durada:
Unes tres hores.
Al Cor de Jesús farem una petita parada per beure i menjar un poquet.
Fotos del dia de la preparació de la sortida.
Accés als agroturismes Xereca, can Arabí i can Jaume.
Camí des Pedrisset.
Fotos cedides per n'Antònia Mª Cirer a on podem veure l'estat del tram del camí des Pedrisset abans i durant les feines de recuperació.
Cor de Jesús.
Vàrem ser 22 assistents. No vam saber controlar bé la duració de la caminada i no vàrem poder anar a veure el molí fariner. Ens va faltar temps. Tot i això férem uns onze quilòmetres i caminarem unes quatre hores.
La sortida prevista era llarga. Per tant, primer de tot, un poc d'escalfament.
L'estiu s'apropa i el camp canvia de color.
Primera parada per parlar de les feines de recuperació del camí i dels diferents tipus de parets de pedra seca.
Parets de les finques.
Els animals de les finques provoquen algun esportell. Els camins i les parets no solament s'han de recuperar. També s'han de cuidar i mantenir.
Segona parada. Temps per explicar el sistema de reg de les finques i com se salvaven els desnivells del terreny per portar l'aigua d'un lloc a l'altre.
Feia molta calor. Hem descansat al pedrisset del camí. Ja sabeu, aquell banc de pedra on la gent esperava el torn perquè passessin els carros.
El cor de Jesús.
El nostre company Joan, ens ha contat moltes històries del Cor de Jesús i del seu pare, en Joan Costa "Coroner", que fou el mestre d'obres eivissenc encarregat de l'obra civil.
Hem de baixar i seguir fent camí.
Després de caminar uns onze quilòmetres, ens mereixíem un bon dinar. Una colla anàrem al Rte. Camí Vell. Com sempre, tot molt bo.
Na Maribel va tenir un detall amb tot el grup que ens pot canviar la vida ...! Gràcies.
 |
Altres fotos dels companys:
Passau un bon estiu!
Comentarios
Publicar un comentario