AUOMEivissa. Cap de setmana a Formentera.

Eivissa, 6 de maig de 2019

Cap de setmana a Formentera.
3 al 5 de Maig 2019.



Divendres 3 de maig.

19.00 hores. Sortida d'Eivissa amb el ferry de Balearia. Grup de 33 assistents i vuit cotxes particulars.

Problemes per treure les targetes per pujar a l'embarcació. Mirau, tenim al grup a  na
Maria
Maria Rosa Carmen
Maria Josefa
Maria Antònia
Maria del Mar
Maria del Carmen
Maria Isabel
Maria Teresa
Maria de las Nieves
Maria Blanca

El sistema de comprovació automàtic de resident, no ho entenia.

Allotjament al Hotel Insotel Formentera Playa. Règim: habitació i mitja pensió (esmortzar i sopar amb begudes incloses).

A l'hotel, soparem tots junts.


Dissabte 4 de maig.

6.30 hores. Anarem fins a La Mola per veure la sortida del sol.

Vàrem tornar a l'hotel per esmortzar.

10.00 hores. Caminada per la Mola acompanyats del profesor Santiago Colomar. Vam fer un 6/7 quilòmetres.  Vàrem veure l'Església de Nostra Senyora del Pilar, s'Aljub des Poble, Sa Talaiassa (punt més alt de La Mola), sa torre de Sa Talaiassa  i baixarem pel camí dels soldats i pel camí de Sa Pujada.

Dinarem al restaurant Can Rafalet, Es Caló. Amanida verda, musclos i frita de calamar a la bruta. Sorbet, beure i cafè. Un dinar perfecte: bon menjar, bona beguda, bona companya i bones vistes. Que més volíem?

Tornarem a l'hotel per descansar. A la tarda, anàrem fins a la Savina per veure S'Estany Pudent i Sa Sequi. Temps per passejar i disfrutar del paisatge.
La tornada a l'hotel per Es Pujols, caòtic pels canvis de circulació que han fet al lloc. Saltarem la visita al jaciment de Ca Na Costa i les Salines den Marroig.

A l'hotel soparem tots junts.


Diumenge 5 de maig.

8.00 hores. Esmortzarem tots junts. Vam deixar les habitaciones de l'hotel.

9.30 hores. Visita al Museu Etnològic de Formentera. Una atenció que ha tingut la consellera de cultura del Consell de Formentera amb el nostre grup.

10.30 hores. Caminada d'uns nou quilòmetres. En Salvador Blai ens fa de guía. Vam anar a Sant Francecs Xavier, Molins de Sa Miranda, Porto Salè, torre de La Gavina, Sa Pedrera i Can Marroig.

Dinarem al restaurant Florit, a s'Estany des Peix. Un atrac! Un engany! Havia contractat un bon dinar per acomiadar amb bon gust aquesta sortida per Formentera i ens varen fallar. Ensalada de peix sec escassa. Parrillada de peix massa pobre. Molta gent quasi no va menjar. No hi havia suficient quantitat. El beure i postres, correctes.

Aquesta bandeja era per cinc.



Pagarem el preu pactat i fugirem d'allí. No hi tornarem més! Quina barra!

Després del dinar, temps per anar amb els cotxes fins al Far de Cap de Barbaria i Sa Cova Foradada. Uns quants vàrem anar a Cala Saona per veure el lloc i també per veure el camí que va fins a Porto Salè. Una futura ruta pels caminants.

19.00 hores. Tots al port amb els cotxes. Embarcament i tornada a Eivissa amb Balearia.

20.00 Sortida de l'embarcació.

I s'ha acabat!


Fotos i una petita història de la sortida.

Sortida del sol a La Mola.





 





Parada al Rte. Es Mirador, La Mola.




 
Església de Nostra Senyora del Pilar.




Trobada amb Santi Colomar i primeres explicacions.





S'Aljub del Poble.






Camí de Sa Talaiassa.


Punt geodèsic a Sa Talaiassa.





Torreó de Sa Talaiassa.





Camí dels soldats.


Camí de Sa Pujada.

















Cova de sa mà peluda.
 



Llegenda de sa cova de Sa Mà Peluda.

Tot va començar el dia en què un pastor, buscant resguardar-se de l'aiguat que estava caient, es va ficar en una cova, allà per les pinedes que des de Es Caló pugen cap a la Mola. Era de nit, gairebé, i, tantejant per l'interior del forat, el pastor va recollir branques i fullaraca amb les quals va prendre una fogata per a escalfar-se.

Allí dins, almenys, no es mullava. El vent gelat no li arribava i el foc, a poc a poc, anava eixugant les seues robes xopes. Tot el seu benestar va canviar, no obstant això, quan es va donar la volta per a assecar-se l'esquena. El pastor es va posar en peus d'un bot, mirant cap a dins amb els ulls desorbitats. A l'oscil·lant claredat del foc, una gegantesca mà, peluda i bruta de taques de sang resseca, semblava voler atrapar-li, avançant des del fons de la cova.

Oblidant-se del fred, del vent i de la pluja, el pastor va sortir corrent muntanya a baix, i no va parar fins a arribar a la seua casa, on, recuperada la parla, va comptar la seua particular visió del succés.
Des de llavors, ningú s'atrevia entrar a la cova.

L'únic que estava en el secret de tot allò era un pescador d'Es Caló a qui algú havia contat la història de la misteriosa mà.

Va ser anys enrere, en un d'aquells desembarcaments de pirates que amb tanta freqüència se succeïen a Formentera. Els illencs van repel·lir als moros a garrotades, pedrades i algun que un altre tir, fins a obligar-los a reembarcar.

Un d'ells, no obstant això, malferit i ranquejant, no va poder arribar a la nau i es va amagar en aquella cova. Se suposava que alguna cabra morta degué servir-li d'aliment, ja que la pell de l'animal, ensangonada i penjada d'una corda, la van trobar un dia a l'interior de la gruta. Era, talment, una mà enorme i coberta de pèl.

Els moros eren incorregibles o havia de ser molta la seua necessitat, posat que, sabent el poc que podien portar-se de l'illa i com les gastaven els illencs, insistien encara en noves escaramusses.

En una d'elles per poc atrapen al pescador d'Es Caló, que només va tenir temps d'agafar el seu corn marí i sortir corrent, muntanya a dalt, seguit per la xusma de moros, fins a arribar a la cova.

Va calar foc a uns matolls, va lligar una corda a la pell de cabra i la va penjar enfront de l'entrada. Mentrestant, des de dins, bufava el corn a ple pulmó i, tirant de la corda, imprimia a la monstruosa «mà» uns estranys moviments.

La cova havia de semblar l'avantsala de l'infern. Almenys això degueren pensar els pirates que no esperaven trobar-se amb aquella visió, ni amb el foc ni amb el so del corn, semblant al crit de cent condemnats al foc etern.

El final dels moros, en les llegendes, és sempre el mateix: arrencar a córrer i reembarcar-se, els que no queien en mans dels seus pertorbats perseguidors. En aquesta ocasió, va ocórrer igual.

El pescador els mirava córrer, mort de riure. Quan, a la fi, els va perdre de vista, no va tenir ni que molestar-se a desmuntar la seua decoració. El foc s'havia encarregat d'això i de la pell de cabra, de la famosa má peluda, no quedaven més que les cendres.

A aquella cova, encara que molts no sàpiguen per què, se la coneix, encara avui, com sa cova de sa mà peluda.







 


Dinar a Rte. Can Rafalet, Es Caló.




Maribel, quin ensurt ens vares donar.





Port d'Es Caló.










Sa Sequi (La Savina).






Llegenda de s'Estany Pudent.

Diu la llegenda que en el mirall de les aigües, els dies en què la superfície es torna plata i el sol observa en ella la seva pròpia esplendor, encara pot veure's en el fons de s'Estany les ruïnes d'aquella casa encantada que les ones van escombrar per una maledicció fraterna.

Hi avia una vegada una rica hereva vídua i una finca esplèndida solcada de torrents i d'aigües cristal·lines. Estava, és clar, on avui es troba el batejat com a 'Estany Pudent'.

La vídua, una dona treballadora i orgullosa de la seua hisenda, tenia, no obstant això, dues filles una mica vagues a les quals poc preocupava l'esdevenir de les collites i l'estat del bestiar. Malgrat tal desídia, la mare va cometre l'error –un d'aquests errors sense els quals difícilment existirien les llegendes– de deixar una herència compartida, la qual cosa en la pràctica es va traduir en dues hereves que competien en ruindad i egoisme, perquè, a pesar que cadascuna d'elles volia la finca en exclusiva, cap li feia molt de cas. Fins a tal punt va arribar l'odi que es professaven les dues germanes, mentre la hisenda perdia lluentor, que un bon dia els insults van acabar en malediccions. I ja se sap que cal tenir molta de cura amb les malediccions, perquè poden complir-se.

La una li va dir a l'altra una expressió tan de la terra com "Mala fi puguis tu fer i s'hisenda també" (almenys amb aquestes paraules ho recorda Joan Castelló en el seu llibre 'Rondaies'), i l'altra li va respondre: "Lo que desitges tenguis!" I, per descomptat, es va complir. Conten que es va escoltar el rugit del mar i una gran ona es va aixecar sobre la terra i va copejar la hisenda, arrasant pastures, cultius i construccions. Les dues hereves i la seva fabulosa casa van desaparèixer i les aigües estancades que van quedar de la gran ona es van convertir en s'Estany Pudent.



Museu Etnològic de Formentera.






Molins de Sa Miranda.
 
Me'n cago en Sevilla puta
quin món més desgraciat
mos han fotut tot el blat
i ara Alemània ho disfruta.



Camí de la Torre de la Gavina.





Torre de la Gavina.







Sa Pedrera.










Can Marroig.






Sa Cova Foradada.



Far de Cap de Barbaria.



 


Per acabar, una poesía de la nostra companya na Neus Planells Molina.

ESTADA A FORMENTERA.

Volíem anar a Formentera
i en Pep en marxa es posà,
així pel maig hi anàrem
amb un vaixell cap allà.

D'aquesta colla tan bona
que de l'AUOM ha sorgit,
som tots molt ben avenguts
i fent camí ens divertim.

Arribarem a l'hotel
fórem molt ben acollits,
ens aixecarem de matí
vàrem anar fins a la Mola.

Tots vàrem al·lucinar
d'entre blaus i grocs emergí,
no hi ha cosa més polida
en veure el sol a sortir.

Més tard una paradeta
per contemplar la natura
i des del Mirador,
omplir els ulls de bellesa.

Pel camí de sa Pujada
fins arribar a Es Caló,
vàrem fer una caminada
gaudint d'un dinar molt bo.

Hem fet ucs i molta gresca
tots estem més contents,
compartim camins i fotos
i a més a més aprenem.

Mon anam ben satisfets
de compartir aquest dies,
hem caminat total s'illa
que deim que repetirem.



Més fotos dels companys.











 
 



























































 















































Comentarios

Entradas populares de este blog

AUOMEivissa. Dinar de Nadal 2025.

AUOMEivissa. Senderisme nº 109. Sant Mateu - Torres d'en Lluc - Sant Mateu.

AUOMEivissa. Senderisme nº 108. Sant Joan de Labritja - Punt geodèsic (circular).