AUOMEivissa. Sortida nº 23. Santa Eulària - Es Cana (per la costa).
Eivissa, maig 2019
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 23
Dimecres 8 de maig 2019
Santa Eulària - Es Canar (per la costa)
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat.
Fer una caminada per la costa des de Santa Eulàlia fins a Es Canar i conèixer, entre d'altres llocs:
Illes de Santa Eulària.
Nom que reben genèricament l´illa Llarga i l´illa Redona, ubicades davant la costa de la vénda d´Arabí.
S'Estanyol, (Niu Blau).
Nom donat al racó costaner on desemboca el torrent de s’Argentera, també anomenat en aquest tram final del seu recorregut torrent d’Arabí, ja que és el principal eix pluvial d’aquesta vénda. Per extensió, el topònim designa també la platja propera. Com que el pintor valencià Rigobert Soler Pérez i la seua muller hi varen tenir una cabana que anomenaven el Niu Blau i l’indret va ser objecte de diverses de les seues pintures titulades amb el nom de Niu Blau, aquest nom s’ha estès fins al punt de quasi suplantar el tradicional.
Cala Pada.
Nom que rep un tram de costa nord-oriental de l’illa d’Eivissa, a la vénda d’Arabí. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, en la seua descripció d’Eivissa, diu que per aquest indret s’embarcava el mineral de les properes mines de s’Argentera. Cala Pada és un nucli turístic i residencial.
Puig de s'Església Vella.
Pujol costaner, cobert de pinar, que tanca per llevant la badia de Santa Eulària. És propietat de l’ajuntament de Santa Eulària i abans havia format part de la finca coneguda amb el nom de sa Hisenda, que pertanyia a la família Puget. Al seu peu es troben les cases conegudes com a can Jaume de sa Hisenda, al voltant del pou d’igual nom; aquestes cases i tot el bosc del pujol era tancat per un mur de pedra que l’aïllava dels camps de conreu circumdants.
El nom d’Església Vella prové de la creença que al seu cim va estar la primera església de Santa Eulària, la qual, segons una llegenda, s’esllavissà a la mar un primer diumenge de maig després que la gent hagués sortit de la missa, raó per la qual en acció de gràcies a la divinitat perquè ningú no en va prendre mal, al poble se celebra des d’aleshores amb una gran festa la diada del primer diumenge de maig. Aquest fet llegendari té sense dubte una base històrica, ja que al cim del pujol hi ha restes arqueològiques datades pels materials recuperats en superfície entre l’edat mitjana i la moderna, a més, el topònim Església Vella està documentat des de l’inici del s XV i ja era un dels llocs on la Universitat hi feia fer guaita. És temptador relacionar la llegenda —que a fi de comptes explica com la gent se salvà per poc de l’enderroc— amb aquest indret i amb les diferents notícies de la meitat del mateix s XV i que narren un fort atac turc que va estar a punt d’acabar amb la presa de l’església per part dels turcs i la captivitat de les persones que s’hi havien refugiat; però fins que no s’hi facin excavacions arqueològiques que aclareixin la cronologia i la funcionalitat de l’edifici que allà s’aixecava, no es podrà confirmar aquesta hipòtesi o refutar-la. És clar, però, que si hi havia una església, al principi del s XVI ja era considerada vella, senyal inequívoca que n’hi havia una de nova, amb seguretat situada al puig de Missa, fortament atacada el 1543 i reconstruïda uns quinze anys més tard amb la probable participació en el disseny de l’enginyer Calvi.
Es Canar.
Platja d’arena situada a la parròquia de Sant Carles de Peralta , municipi de Santa Eulària des Riu , situada entre cala Nova i ses Pedrisses , al nord, i la punta Arabí , al sud. En els anys del creixement turístic, aquesta platja i els seus voltants han estat objecte d’un intens procés d’urbanització. Davant la costa des Canar hi ha l’illa des Canar i sa Galera, un illot més petit.
S'Argamassa.
Nom amb què hom designa un tram de costa del municipi de Santa Eulària des Riu situat a ponent de la punta Arabí, ubicat entre sa Trenca i cala Martina, a llevant, i la punta Roja, a ponent. Als voltants d’aquest lloc s’hi han construït un hotel i diverses edificacions turístiques, que també n’han pres el nom. El topònim degué originar-se arran de les restes arqueològiques que encara hi ha, tot i que la tradició popular lliga l’origen del topònim a les conduccions que s’havien construït per tal de desguassar l’aigua que havia inundat les galeries de les mines de s’Argentera els darrers anys del s XIX.
Aqüeducte de S'Argamassa:
Punt de trobada.
Anirem en autobús de línea. Com ho feia la gent antigament. Sortida de Vila a les 9,15 hores, des de la parada davant els nous jutjats.
Descripció general de la ruta:
Anirem des de l'Ajuntament de Santa Eulària, al Palau de Congressos, a la Punta de s'Església Vella, a Es Farallò, a Punta des Farallò, a Niu Blau, a Punta Blanca, a Cala Pada, a s'Argamassa, a Cala Martina, al Hippy Market Punta Arabí i a la platja des Canar.
Distancia caminant
Uns 8/9 km.
Dificultat:
Fácil. Camins plans.
Durada:
Unes tres hores.
Tots, a les 10 hores, ens hem de trobar a la plaça de l'Ajuntament.
A les 10 hores, sortirem a caminar des de davant l'Ajuntament de Santa Eulària, direcció Palau de Congressos.
Pujarem fins a sa Punta de s'Església Vella.
Seguirem per la costa. Cas Capità/Es Faralló.
Punta des carregador.
Cala Pada.
Cala Martina.
Punta Arabí.
Arribada a Es Canar.
Allà lluny, s'Illot de Sa Galera.
S'Estanyol o Es Niu Blau.
Cala Pada.
Temps per fer una parada per menjar i beure un poquet. També per recordar la festa de Sant Cristòfol (el 10 de juliol). Estava relacionada antany amb l'aigua del mar i molts eivissencs s'acostaven fins a platja per a homenatjar el sant. Aquests dia, a Cala Pada, era l'únic dia de l'any que les dones de Santa Eulària es remullaven a la platja.
Avui, ja tots anam a la platja, però els al·lots petits continuen celebra'n Sant Cristòfol amb les festes de l'aigua i s'ho passen molt bé remullant a la gent gran.
Nova parada per escoltar les explicacions de n'Antònia. L'aqüeducte, les mines i els minerals.
Cala Martina.
Mercadillo hippy de Punta Arabí.
Illots d'Es Canar.
Per acabar la sortida, dinar al Rte. Royalti de Santa Eulària. Compartirem un dinar, comentarem la sortida i ens ho passarem molt bé.
Tornada amb bus fins a Vila.
Voldria deixar constància de com estan els autobusos de línia. Vells, bruts, incomodes. Sense aire condicionat (estam a l'estiu i a Eivissa), sense cortines per guardar-nos del sol. Els preus si són de primera, però els camions de primera regional. Lamentable.
Fotos dels altres companys.
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 23
Dimecres 8 de maig 2019
Santa Eulària - Es Canar (per la costa)
Primera part. Preparació de la sortida.
Objectiu de l'activitat.
Fer una caminada per la costa des de Santa Eulàlia fins a Es Canar i conèixer, entre d'altres llocs:
Illes de Santa Eulària.
Nom que reben genèricament l´illa Llarga i l´illa Redona, ubicades davant la costa de la vénda d´Arabí.
S'Estanyol, (Niu Blau).
Nom donat al racó costaner on desemboca el torrent de s’Argentera, també anomenat en aquest tram final del seu recorregut torrent d’Arabí, ja que és el principal eix pluvial d’aquesta vénda. Per extensió, el topònim designa també la platja propera. Com que el pintor valencià Rigobert Soler Pérez i la seua muller hi varen tenir una cabana que anomenaven el Niu Blau i l’indret va ser objecte de diverses de les seues pintures titulades amb el nom de Niu Blau, aquest nom s’ha estès fins al punt de quasi suplantar el tradicional.
Cala Pada.
Nom que rep un tram de costa nord-oriental de l’illa d’Eivissa, a la vénda d’Arabí. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, en la seua descripció d’Eivissa, diu que per aquest indret s’embarcava el mineral de les properes mines de s’Argentera. Cala Pada és un nucli turístic i residencial.
Puig de s'Església Vella.
Pujol costaner, cobert de pinar, que tanca per llevant la badia de Santa Eulària. És propietat de l’ajuntament de Santa Eulària i abans havia format part de la finca coneguda amb el nom de sa Hisenda, que pertanyia a la família Puget. Al seu peu es troben les cases conegudes com a can Jaume de sa Hisenda, al voltant del pou d’igual nom; aquestes cases i tot el bosc del pujol era tancat per un mur de pedra que l’aïllava dels camps de conreu circumdants.
El nom d’Església Vella prové de la creença que al seu cim va estar la primera església de Santa Eulària, la qual, segons una llegenda, s’esllavissà a la mar un primer diumenge de maig després que la gent hagués sortit de la missa, raó per la qual en acció de gràcies a la divinitat perquè ningú no en va prendre mal, al poble se celebra des d’aleshores amb una gran festa la diada del primer diumenge de maig. Aquest fet llegendari té sense dubte una base històrica, ja que al cim del pujol hi ha restes arqueològiques datades pels materials recuperats en superfície entre l’edat mitjana i la moderna, a més, el topònim Església Vella està documentat des de l’inici del s XV i ja era un dels llocs on la Universitat hi feia fer guaita. És temptador relacionar la llegenda —que a fi de comptes explica com la gent se salvà per poc de l’enderroc— amb aquest indret i amb les diferents notícies de la meitat del mateix s XV i que narren un fort atac turc que va estar a punt d’acabar amb la presa de l’església per part dels turcs i la captivitat de les persones que s’hi havien refugiat; però fins que no s’hi facin excavacions arqueològiques que aclareixin la cronologia i la funcionalitat de l’edifici que allà s’aixecava, no es podrà confirmar aquesta hipòtesi o refutar-la. És clar, però, que si hi havia una església, al principi del s XVI ja era considerada vella, senyal inequívoca que n’hi havia una de nova, amb seguretat situada al puig de Missa, fortament atacada el 1543 i reconstruïda uns quinze anys més tard amb la probable participació en el disseny de l’enginyer Calvi.
Es Canar.
Platja d’arena situada a la parròquia de Sant Carles de Peralta , municipi de Santa Eulària des Riu , situada entre cala Nova i ses Pedrisses , al nord, i la punta Arabí , al sud. En els anys del creixement turístic, aquesta platja i els seus voltants han estat objecte d’un intens procés d’urbanització. Davant la costa des Canar hi ha l’illa des Canar i sa Galera, un illot més petit.
S'Argamassa.
Nom amb què hom designa un tram de costa del municipi de Santa Eulària des Riu situat a ponent de la punta Arabí, ubicat entre sa Trenca i cala Martina, a llevant, i la punta Roja, a ponent. Als voltants d’aquest lloc s’hi han construït un hotel i diverses edificacions turístiques, que també n’han pres el nom. El topònim degué originar-se arran de les restes arqueològiques que encara hi ha, tot i que la tradició popular lliga l’origen del topònim a les conduccions que s’havien construït per tal de desguassar l’aigua que havia inundat les galeries de les mines de s’Argentera els darrers anys del s XIX.
Aqüeducte de S'Argamassa:
Jaciment arqueològic. Es tracta d’un conjunt format per una conducció d’aigua i restes d’estructures arquitectòniques corresponents a una instal·lació industrial i a un assentament marítim-rural. L’aqüeducte és una construcció longitudinal en direcció NW-SE, de devers 425 m de llarg i elevació variable. L’obra està realitzada amb pedres poc retocades, de mesures variables, i morter de calç i arena de gra gruixut, actualment molt consolidat i calcificat a causa del pas de l’aigua. A la part superior del mur es conserva, en alguns trams, la canalització per portar l’aigua, d’amplària i profunditat irregular. Té una amplada mitjana de 0’20 m i 0’30 m de profunditat.
Anirem en autobús de línea. Com ho feia la gent antigament. Sortida de Vila a les 9,15 hores, des de la parada davant els nous jutjats.
Descripció general de la ruta:
Anirem des de l'Ajuntament de Santa Eulària, al Palau de Congressos, a la Punta de s'Església Vella, a Es Farallò, a Punta des Farallò, a Niu Blau, a Punta Blanca, a Cala Pada, a s'Argamassa, a Cala Martina, al Hippy Market Punta Arabí i a la platja des Canar.
Dificultat:
Fácil. Camins plans.
Durada:
Unes tres hores.
Tots, a les 10 hores, ens hem de trobar a la plaça de l'Ajuntament.
A les 10 hores, sortirem a caminar des de davant l'Ajuntament de Santa Eulària, direcció Palau de Congressos.
Pujarem fins a sa Punta de s'Església Vella.
Es Niu Blau.
Punta Blanca.
Punta des carregador.
Cala Pada.
Així cuidam el nostre patrimoni.
Cala Martina.
Punta Arabí.
Arribada a Es Canar.
Allà lluny, s'Illot de Sa Galera.
Tenim previst dinar a un restaurant de Santa Eulària. Pendent de fer reserva.
Tornarem a les 16,40 hores a Santa Eulària en autobús de línea. A les 17,20 hores, sortida des de Santa Eulària fins a Vila.
Heu de venir!.
Segona part. Dia de la sortida.
Un dia esplèndid per anar a caminar. Sol i bon temps. Ens trobarem 24 companys/es i férem 9 quilòmetres.
Punt de sortida i foto obligada. Ajuntament de Santa Eulària des Riu.
Parada al Puig de s'Església Vella. N'Antònia ens explicà coses del lloc i de l'entorn (illots, riu, costa).
Ai pi meu ... Quants de temporals i ventades has suportat?
S'Estanyol o Es Niu Blau.
Cala Pada.
Temps per fer una parada per menjar i beure un poquet. També per recordar la festa de Sant Cristòfol (el 10 de juliol). Estava relacionada antany amb l'aigua del mar i molts eivissencs s'acostaven fins a platja per a homenatjar el sant. Aquests dia, a Cala Pada, era l'únic dia de l'any que les dones de Santa Eulària es remullaven a la platja.
Avui, ja tots anam a la platja, però els al·lots petits continuen celebra'n Sant Cristòfol amb les festes de l'aigua i s'ho passen molt bé remullant a la gent gran.
S'Argamassa.
Aqúeducte de S'Argamassa.
Nova parada per escoltar les explicacions de n'Antònia. L'aqüeducte, les mines i els minerals.
Cala Martina.
Mercadillo hippy de Punta Arabí.
Illots d'Es Canar.
I s'ha acabat la caminada.
Tornada amb bus fins a Vila.
Voldria deixar constància de com estan els autobusos de línia. Vells, bruts, incomodes. Sense aire condicionat (estam a l'estiu i a Eivissa), sense cortines per guardar-nos del sol. Els preus si són de primera, però els camions de primera regional. Lamentable.
Fotos dels altres companys.
Vull destacar la important aportació en aquest blog a la nostra companya Mª Antònia Roig. Moltes de les següents fotos són seues. M'encanta la seua sensibilitat a l'hora de fer les fotos i també la seua capacitat de captar els detalls que els altres, mentres anam caminant, passen de llarg.
Fins a la propera!
Comentarios
Publicar un comentario