AUOMEivissa. Sortida nº 18: Cala Salada -Ses Fontanelles - Cap Nonó.
Eivissa, 31 de gener 2019
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 18
Cala Salada - Ses Fontanelles - Sa Cova des Vi
Dimecres 30 de gener 2019
Objectiu de l'activitat:
Conèixer millor la part de la costa que va des de Cala Salada fins al Cap Nonó.
Recordàreu que l'any passat anàrem a Santa Agnès i pujàrem fins a una era. Allí vàrem veure tota la badia de Sant Antoni, els Illots de Ponents i el Cap Nonó.
Idò amb aquesta sortida, veurem d'aprop totes aquelles vistes.
Tenim previst que també vengui a la caminada la nostra companya n'Antònia Cirer. Com sempre ens explicarà coses molt interessants.
Punt de trobada:
A les 11 hores del matí ens trobarem tots al pàrquing de Cala Salada (baixant a la cala, a l'esquerra).
Com sempre, els que no tenim vehicle per pujar, quedarem a les 10,30 hores, al parc de la Pau per agrupar-mos.
Descripció general de la ruta:
Deixarem els cotxes al pàrquing de Cala Salada. Baixarem a la platja. Veurem una platja diferent de l'estiu. Tota plena de pedres i sense arena.
No anirem a Cala Saladeta. Pensem que el camí és perillós per tots naltros.
Seguirem caminant fins a Ses Fontenelles i baixarem a Sa Cova des Vi.
Després de menjar i beure, possiblement anirem a fer un passeig per la costa per veure el Cap Gros i la Illeta de Cala Salada.
Distancia caminant:
Uns 6/7 quilòmetres.
Si ens fa un bon dia, podrem allargar la caminada uns dos quilòmetres més. Ho decidirem allí mateix.
Dificultat:
Mitjana. La part més complicada de la sortida és la baixada a Sa Cova des Vi. El camí és tot de pedres. Hi ha perill de relliscades.
Les persones amb dificultats de moviments, NO HAURIEN de baixar a la cova.
La resta de la caminada és per camins sense cap dificultat.
Durada:
Unes tres o quatre hores.
Recordau de portar dinar de senalló i bones sabates per caminar. Ahh .. i el més important: Moltes ganes de pasar-ho bé.
Un poquet d'història. Diu l'EEIF:
Cala Salada:
Entrant de la costa de ponent de l´illa d´Eivissa, situat entre les véndes de ses Rotes i de Cas Ramons, pertanyents, respectivament, als pobles de Santa Agnès de Corona i de Sant Antoni de Portmany, en el municipi del mateix nom. El torrent de cala Salada, que desemboca a la platja, és la fita entre les dues parròquies. Aquest entrant també és conegut com el port de Cala Salada i està limitat per la punta de sa Pedrera i la penya Vermella. Cala Salada és a l´inici de la comarca física des Amunts. Es tracta d´un entrant amb una boca relativament tancada i que deixa, al seu fons, dues platges. Precisament, el fet que cala Salada tengui bon recer podria ser la base de l´origen del topònim. Tot apunta que aquest nom provendria del llatí CELATUS, -A, - UM (o CELATA), és a dir, ‘ocult´, ‘amagat´, i que hauria anat derivant fins al posterior “salada”. La més septentrional de les dues platges, la més arrecerada, té uns 50 m, és d´arena, i és coneguda amb diversos noms: sa platja de s´Arena, sa platja Petita de Cala Salada, sa platja de Dins, es portitxol de Cala Salada o sa platja de Santa Agnès, entre altres. L´altra, la que es troba al fons oriental del racó, és la platja de Cala Salada. Ha estat objecte de deposició de bancs d´arena d´origen terrestre i submarí per modificar els sediments existents de sempre, consistents en terra i còdols. És una de les platges més concorreguda del municipi de Sant Antoni; compta amb serveis de restauració i de lloguer d´embarcacions. En aquest entorn hi ha altres elements destacables: coves, alguna casa pagesa, un pou, la plaça des Ball (on es feia ball pagès per sant Cristòfol), un sitger, el torrent Sord, la zona de la penya Roja i un conjunt de varadors.
Cova des Vi:
Cova situada al vessant S del puig Nunó, entre sa Foradada i el cap Nunó, a uns 35 m s.n.m., a Sant Antoni de Portmany Moltes de vegades a aquesta balma se li ha donat el nom de cova de ses Fontanelles, que és una cova més gran situada més a prop de la mar; aquest nom també fa referència a un llarg tram de la costa vesina. Aquest abric, més que cova, té pintures rupestres que es dataren de l’edat del bronze, però investigacions posteriors mostren la manca d’arguments sòlids per situar-les a la prehistòria, encara que tampoc no hi ha dades concloents que permetin datar-les amb seguretat en una altra època concreta; sembla molt possible que siguin púniques. Aquestes pintures rupestres foren descobertes i estudiades pel prehistoriador francès Henri Breuil
en un viatge que realitzà a Eivissa la primavera de 1917. En els primers estudis de les pintures rupestres (1920), hi figuren els dos noms (cova de ses Fontanelles i cova des Vi); un estudi d’Antonio Beltrán, Jordi H. Fernández i Benjamí Costa (1987) ha desfet l’errada de l’origen.
Deixarem Cala Salada i agafarem aquest camí.
Allà lluny, Es Cap Nonó.
S'Illeta de Cala Salada.
Es Cap Gros.
Cala Saladeta, al fons.
El Cap Gros des d'un altre lloc.
Allà lluny, els Illots de Ponent.
Haurem d'anar alerta durant la baixada a Sa Cova des Vi. El camí té moltes pedres.
Això que veis no són les pintures tan famoses de la cova. Algun espavilat, aprofitant la calç de la pedra, va fer aquests dibuixos.
Les famoses pintures de la cova són aquestes. Són un poc difícils de veure.
Els més valents podran baixar fins a baix de tot. Està ple de coves. El lloc era un dels preferits pels contrabandistes.
Tenim previst parar i menjar i beura un poquet. Aquí hem trobat un bon lloc.
Vàrem fer uns nou quilòmetres i tardarem unes quatre hores (inclòs el temps de parada per recuperar forces).
Primer de tot: uns bons estiraments abans de començar a caminar.
Platja de Cala Salada. N'Antònia ens va explicar coses molt interessants sobre l'arena que la mar s'emporta cada hivern i que quan arriba l'estiu la tornen de reposar. D'on treuen l'arena? És bo? Està malament? Ens ho va aclarir.
La primera part de la caminada va ser la més forta. Muntanya amunt, bufandes i jaquetes, fora!
N'Antònia ens donà una explicació sobre l'argila. Com no record exactament totes les coses que ens va dir, deix el que diu l'EEIF.
Argila.
1. ARQUIT Substància mineral terrosa, combinació de sílice i alumini, barrejada amb altres terres que li donen un color roig, gris clar o groc. Embeguda d’aigua, es torna plàstica i s’utilitza per a la fabricació de teules, maons, etc. A Eivissa s’utilitza com a element d’impermeabilització dels ter-rats de les cases a l’arquitectura rural tradicional.
2. GEOL Cor-rentment hom sol designar amb aquest nom tota mescla possible de sílice, alúmina i aigua amb qualsevol altra substància (arena margosa, arena calcària, òxid de ferro, etc.), sempre que formi una massa plàstica d’elements finíssims, últim residu de la desintegració pels agents atmosfèrics. Des del punt de vista químico-mineralògic, les argiles són silicats hidratats d’alumini, amorfs o en làmines micàcies microscòpiques. Es classifiquen en cinc grups: hal·loysita (H4Al2Si2O9+Aq); al·lòfona (Al2Si O5nH2O); caolí (H4Al2Si2O9); pirofi-lita (H2Al2Si4O12); esteargil·lita (H2Al2Si4O12+Aq). Tots aquests grups són acompanyats d’impureses que modifiquen el seu aspecte i són causa que les varietats resultants prenguin noms diferents. L’argila és un element molt abundant a l’escorça terrestre. Químicament, es caracteritza per tenir tres parts principals: caolí (= silicat d’alumini), pur, hidratat i cristal·litzat; montmorillonita (de composició molt pareguda al caolí), que conté terres alcalines; i silicats argilosos i coloïdals, amorfs (mesclats amb quantitats variables d’hidròxids d’alumini i gels silicatats amb restes d’altres minerals. L’argila té la propietat d’absorbir l’aigua i altres substàncies (olis, greixos, etc.), i quan ja no n’admet més quantitat es fa impermeable i summament relliscosa. Una altra propietat important és la d’absorbir i retenir els metalls de les sals que la travessen. La substància més enèrgicament absorbida és la potassa, després la calç i a continuació la sossa, i, finalment, la magnèsia; també són absorbits alguns àcids, principalment el sulfúric i el fosfòric. L’ús de fertilitzants artificials es basa en aquestes propietats. L’argila, a més d’absorbir els metalls importants, afavoreix l’intercanvi d’uns amb els altres. Aquesta propietat permet descalcificar una argila afegint-li grans quantitats de potassa. Les argiles s’utilitzen, a més de per a molts altres usos, en la depuració de les aigües, pel fet que absorbeixen les bactèries i els metalls pesants (Pb, Cu, etc.) que poden contenir. El seu pes és de 1.200 a 1.600 kg per m3, i solen resistir una càrrega d’1 a 2 kg/cm2. A Eivissa, les argiles són abundants a nivells del Keuper entre les margues, i molt abundants a nivells margosos del Cretaci inferior i mitjà. Entre les turbidites del Burdigalià són molt abundants i en els llims quaternaris. Cal fer constar que les argiles d’Eivissa, generalment, disposen de poc sílice i el material més abundant sol ser calcari.
Vàrem trobat uns treballadors sembrant a la vora del camí plantes autòctones d'Eivissa (mates, ullastres, etc.). Curiós.
Vàrem veure molts de líquens.
Ens equivocarem de camí. Anàvem xerran xerran i no verem la desviació. I mirau que estava ben senyalada.
Camí de baixada a Sa Cova d'es Vi. Moltes pedres però una vegetació exuberant.
N'Antònia ens diu que aquesta planta, la "ginesta" o "llentiera borda" (en castellà "genista"), és endèmica del lloc. N'està tot ple.
Coves i llocs per amagar el contraban.
Uns companys, els més temeraris i valents, van baixar fins a nivell de la mar per veure les coves més grosses.
Els penya-segats són espectaculars.
Les fotos no han quedat molt clares, però des d'aquesta "finestra al món" es podien veure les costes de Dénia, d'Espanya.
Temps per descansar, menjar i beure una mica.
N'Antònia ens va explicar coses dels primers habitants de l'illa i també curiositats d'aquesta "llentiera borda".
Caminem, fem nous amistats, aprenem, ens ho passam bé. Què més volem?
Hem de tornar. Com sempre, lentament, tranquil·lament, gaudint dels amics, dels paisatges i de la conversa.
Per la cara que fan les companyes, està clar que ho van passar molt bé. Tots ho vàrem passar molt bé.
Altres fotos dels companys.
Tenim una nova "caminadora" al grup, na Feli. Benvinguda.
El fotògraf, com sempre, buscant la millor foto.
Aprofitarem la parada per comentar les pròximes sortides.
Fins a una altra!
AUOMEivissa
Sortida senderisme nº 18
Cala Salada - Ses Fontanelles - Sa Cova des Vi
Dimecres 30 de gener 2019
Objectiu de l'activitat:
Conèixer millor la part de la costa que va des de Cala Salada fins al Cap Nonó.
Recordàreu que l'any passat anàrem a Santa Agnès i pujàrem fins a una era. Allí vàrem veure tota la badia de Sant Antoni, els Illots de Ponents i el Cap Nonó.
Idò amb aquesta sortida, veurem d'aprop totes aquelles vistes.
Tenim previst que també vengui a la caminada la nostra companya n'Antònia Cirer. Com sempre ens explicarà coses molt interessants.
Punt de trobada:
A les 11 hores del matí ens trobarem tots al pàrquing de Cala Salada (baixant a la cala, a l'esquerra).
Com sempre, els que no tenim vehicle per pujar, quedarem a les 10,30 hores, al parc de la Pau per agrupar-mos.
Descripció general de la ruta:
Deixarem els cotxes al pàrquing de Cala Salada. Baixarem a la platja. Veurem una platja diferent de l'estiu. Tota plena de pedres i sense arena.
No anirem a Cala Saladeta. Pensem que el camí és perillós per tots naltros.
Seguirem caminant fins a Ses Fontenelles i baixarem a Sa Cova des Vi.
Després de menjar i beure, possiblement anirem a fer un passeig per la costa per veure el Cap Gros i la Illeta de Cala Salada.
Distancia caminant:
Uns 6/7 quilòmetres.
Si ens fa un bon dia, podrem allargar la caminada uns dos quilòmetres més. Ho decidirem allí mateix.
Dificultat:
Mitjana. La part més complicada de la sortida és la baixada a Sa Cova des Vi. El camí és tot de pedres. Hi ha perill de relliscades.
Les persones amb dificultats de moviments, NO HAURIEN de baixar a la cova.
La resta de la caminada és per camins sense cap dificultat.
Durada:
Unes tres o quatre hores.
Recordau de portar dinar de senalló i bones sabates per caminar. Ahh .. i el més important: Moltes ganes de pasar-ho bé.
Un poquet d'història. Diu l'EEIF:
Cala Salada:
Entrant de la costa de ponent de l´illa d´Eivissa, situat entre les véndes de ses Rotes i de Cas Ramons, pertanyents, respectivament, als pobles de Santa Agnès de Corona i de Sant Antoni de Portmany, en el municipi del mateix nom. El torrent de cala Salada, que desemboca a la platja, és la fita entre les dues parròquies. Aquest entrant també és conegut com el port de Cala Salada i està limitat per la punta de sa Pedrera i la penya Vermella. Cala Salada és a l´inici de la comarca física des Amunts. Es tracta d´un entrant amb una boca relativament tancada i que deixa, al seu fons, dues platges. Precisament, el fet que cala Salada tengui bon recer podria ser la base de l´origen del topònim. Tot apunta que aquest nom provendria del llatí CELATUS, -A, - UM (o CELATA), és a dir, ‘ocult´, ‘amagat´, i que hauria anat derivant fins al posterior “salada”. La més septentrional de les dues platges, la més arrecerada, té uns 50 m, és d´arena, i és coneguda amb diversos noms: sa platja de s´Arena, sa platja Petita de Cala Salada, sa platja de Dins, es portitxol de Cala Salada o sa platja de Santa Agnès, entre altres. L´altra, la que es troba al fons oriental del racó, és la platja de Cala Salada. Ha estat objecte de deposició de bancs d´arena d´origen terrestre i submarí per modificar els sediments existents de sempre, consistents en terra i còdols. És una de les platges més concorreguda del municipi de Sant Antoni; compta amb serveis de restauració i de lloguer d´embarcacions. En aquest entorn hi ha altres elements destacables: coves, alguna casa pagesa, un pou, la plaça des Ball (on es feia ball pagès per sant Cristòfol), un sitger, el torrent Sord, la zona de la penya Roja i un conjunt de varadors.
Cova des Vi:
Cova situada al vessant S del puig Nunó, entre sa Foradada i el cap Nunó, a uns 35 m s.n.m., a Sant Antoni de Portmany Moltes de vegades a aquesta balma se li ha donat el nom de cova de ses Fontanelles, que és una cova més gran situada més a prop de la mar; aquest nom també fa referència a un llarg tram de la costa vesina. Aquest abric, més que cova, té pintures rupestres que es dataren de l’edat del bronze, però investigacions posteriors mostren la manca d’arguments sòlids per situar-les a la prehistòria, encara que tampoc no hi ha dades concloents que permetin datar-les amb seguretat en una altra època concreta; sembla molt possible que siguin púniques. Aquestes pintures rupestres foren descobertes i estudiades pel prehistoriador francès Henri Breuil
en un viatge que realitzà a Eivissa la primavera de 1917. En els primers estudis de les pintures rupestres (1920), hi figuren els dos noms (cova de ses Fontanelles i cova des Vi); un estudi d’Antonio Beltrán, Jordi H. Fernández i Benjamí Costa (1987) ha desfet l’errada de l’origen.
FOTOS DE LA PREPARACIÓ DE LA SORTIDA
El dia que vàrem anar a preparar la ruta feia molt de vent i malt temps. Un bon temporal!
Cala Salada.
El dia que vàrem anar a preparar la ruta feia molt de vent i malt temps. Un bon temporal!
Cala Salada.
Deixarem Cala Salada i agafarem aquest camí.
Allà lluny, Es Cap Nonó.
S'Illeta de Cala Salada.
Es Cap Gros.
Cala Saladeta, al fons.
El Cap Gros des d'un altre lloc.
Allà lluny, els Illots de Ponent.
Camí de baixada a Sa Cova des Vi.
Haurem d'anar alerta durant la baixada a Sa Cova des Vi. El camí té moltes pedres.
Hem arribat a Sa Cova des Vi.
Això que veis no són les pintures tan famoses de la cova. Algun espavilat, aprofitant la calç de la pedra, va fer aquests dibuixos.
Les famoses pintures de la cova són aquestes. Són un poc difícils de veure.
Els més valents podran baixar fins a baix de tot. Està ple de coves. El lloc era un dels preferits pels contrabandistes.
Tenim previst parar i menjar i beura un poquet. Aquí hem trobat un bon lloc.
Segona part. Dia de la sortida.
Vàrem tenir un dia ideal per caminar. A primera hora cel cobert de núvols i més tard un dia de sol radiant.
Érem 26 companys/es a caminar.Vàrem fer uns nou quilòmetres i tardarem unes quatre hores (inclòs el temps de parada per recuperar forces).
Primer de tot: uns bons estiraments abans de començar a caminar.
Platja de Cala Salada. N'Antònia ens va explicar coses molt interessants sobre l'arena que la mar s'emporta cada hivern i que quan arriba l'estiu la tornen de reposar. D'on treuen l'arena? És bo? Està malament? Ens ho va aclarir.
 |
La primera part de la caminada va ser la més forta. Muntanya amunt, bufandes i jaquetes, fora!
N'Antònia ens donà una explicació sobre l'argila. Com no record exactament totes les coses que ens va dir, deix el que diu l'EEIF.
Argila.
1. ARQUIT Substància mineral terrosa, combinació de sílice i alumini, barrejada amb altres terres que li donen un color roig, gris clar o groc. Embeguda d’aigua, es torna plàstica i s’utilitza per a la fabricació de teules, maons, etc. A Eivissa s’utilitza com a element d’impermeabilització dels ter-rats de les cases a l’arquitectura rural tradicional.
2. GEOL Cor-rentment hom sol designar amb aquest nom tota mescla possible de sílice, alúmina i aigua amb qualsevol altra substància (arena margosa, arena calcària, òxid de ferro, etc.), sempre que formi una massa plàstica d’elements finíssims, últim residu de la desintegració pels agents atmosfèrics. Des del punt de vista químico-mineralògic, les argiles són silicats hidratats d’alumini, amorfs o en làmines micàcies microscòpiques. Es classifiquen en cinc grups: hal·loysita (H4Al2Si2O9+Aq); al·lòfona (Al2Si O5nH2O); caolí (H4Al2Si2O9); pirofi-lita (H2Al2Si4O12); esteargil·lita (H2Al2Si4O12+Aq). Tots aquests grups són acompanyats d’impureses que modifiquen el seu aspecte i són causa que les varietats resultants prenguin noms diferents. L’argila és un element molt abundant a l’escorça terrestre. Químicament, es caracteritza per tenir tres parts principals: caolí (= silicat d’alumini), pur, hidratat i cristal·litzat; montmorillonita (de composició molt pareguda al caolí), que conté terres alcalines; i silicats argilosos i coloïdals, amorfs (mesclats amb quantitats variables d’hidròxids d’alumini i gels silicatats amb restes d’altres minerals. L’argila té la propietat d’absorbir l’aigua i altres substàncies (olis, greixos, etc.), i quan ja no n’admet més quantitat es fa impermeable i summament relliscosa. Una altra propietat important és la d’absorbir i retenir els metalls de les sals que la travessen. La substància més enèrgicament absorbida és la potassa, després la calç i a continuació la sossa, i, finalment, la magnèsia; també són absorbits alguns àcids, principalment el sulfúric i el fosfòric. L’ús de fertilitzants artificials es basa en aquestes propietats. L’argila, a més d’absorbir els metalls importants, afavoreix l’intercanvi d’uns amb els altres. Aquesta propietat permet descalcificar una argila afegint-li grans quantitats de potassa. Les argiles s’utilitzen, a més de per a molts altres usos, en la depuració de les aigües, pel fet que absorbeixen les bactèries i els metalls pesants (Pb, Cu, etc.) que poden contenir. El seu pes és de 1.200 a 1.600 kg per m3, i solen resistir una càrrega d’1 a 2 kg/cm2. A Eivissa, les argiles són abundants a nivells del Keuper entre les margues, i molt abundants a nivells margosos del Cretaci inferior i mitjà. Entre les turbidites del Burdigalià són molt abundants i en els llims quaternaris. Cal fer constar que les argiles d’Eivissa, generalment, disposen de poc sílice i el material més abundant sol ser calcari.
Vàrem trobat uns treballadors sembrant a la vora del camí plantes autòctones d'Eivissa (mates, ullastres, etc.). Curiós.
Vàrem veure molts de líquens.
Ens equivocarem de camí. Anàvem xerran xerran i no verem la desviació. I mirau que estava ben senyalada.
Camí de baixada a Sa Cova d'es Vi. Moltes pedres però una vegetació exuberant.
N'Antònia ens diu que aquesta planta, la "ginesta" o "llentiera borda" (en castellà "genista"), és endèmica del lloc. N'està tot ple.
Coves i llocs per amagar el contraban.
Uns companys, els més temeraris i valents, van baixar fins a nivell de la mar per veure les coves més grosses.
Els penya-segats són espectaculars.
Els més valents! Bé, els valents eren sis. A la foto falta en Paco (el fotògraf) i n'Antònia.
 |
Les fotos no han quedat molt clares, però des d'aquesta "finestra al món" es podien veure les costes de Dénia, d'Espanya.
Temps per descansar, menjar i beure una mica.
N'Antònia ens va explicar coses dels primers habitants de l'illa i també curiositats d'aquesta "llentiera borda".
Caminem, fem nous amistats, aprenem, ens ho passam bé. Què més volem?
Hem de tornar. Com sempre, lentament, tranquil·lament, gaudint dels amics, dels paisatges i de la conversa.
Altres fotos dels companys.
El fotògraf, com sempre, buscant la millor foto.
Aprofitarem la parada per comentar les pròximes sortides.
Fins a una altra!
Comentarios
Publicar un comentario