AUOMEivissa. Sortida nº 17. Hiper Centro - Es Fornàs

Eivissa,

                     AUOMEivissa
                          Sortida senderisme nº 17

           Hiper Centro - Vénda des Fornàs - Bombers

                     Dimecres 16 de gener de 2019

Primera part. Preparació de la sortida.

Objectiu de l'activitat:

- Caminar. Fer baixar els torrons i la salsa.

i també,
- Conèixer els valors naturals de l'entorn de la Vénda des Fornàs.

Punt de trobada:

Com sempre, a les 9,30 hores ens trobarem al Parc de la Pau per recollir als que no tenen mitjà de transport.

Tots ens juntarem a les 10 h. del matí al carrer dels bombers (pujant, al final del camí). Deixarem tots els cotxes possibles i amb uns quants anirem fins al punt de sortida de la caminada: l'aparcament del camí davant del Hiper Centro. Carretera de Vila a Sant Antoni.

Descripció general de la ruta:

Partirem des de l'aparcament davant de l'Híper. Farem una caminada per uns dels molts camins que podem trobar a la vénda.
Si bé el torrent des Fornàs és molt llarg (arriba quasi fins a Sant Josep), caminarem per la part dreta i en moment donat, el creuarem i tornarem per la part esquerra fins als bombers. Hem adaptat la ruta a les nostres característiques de grup.

Distancia caminant:

Uns 7 km.

Dificultat:

Molt fácil. Camins plans.

Durada:
Unes tres hores.

També, com de costum, hem de portar beure i menjar suau. Durant la caminada, farem una parada per descansar i agafar noves forces.
Dinar: tothom a ca seua.

Un poquet d'història de la Vénda des Fornàs. Diu l'EEIF:

Vénda des Fornàs.

És una de les quatre grans véndes del poble de Sant Rafel de sa Creu o de Forca, del terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Ocupa el sector més meridional de la parròquia, limitant al nord-oest amb la vénda de sa Creu, al nord-est i est amb la de Forca, al sud-est amb el poble del Puig d’en Valls, al sud amb el municipi d’Eivissa i el poble de Sant Jordi de ses Salines i al sud-oest amb el poble de Sant Josep de sa Talaia. Tradicionalment ha estat conformada per dues rodalies que, a vegades, apareixen documentalment com a véndes independents, que són es Fornàs pròpiament dit i el Puig des Planells. La primera és una gran vall allargada d’oest a est, cap on s’obre, situada a l’extrem oriental de l’àrea muntanyenca més important de l’illa d’Eivissa, la que s’inicia a les costes sud-occidentals (es Vedrà, cap Llentrisca) i passant per sa Talaia de Sant Josep o el puig Gros, arriba fins a aquesta zona central. Per tramuntana delimita la vall des Fornàs el conjunt format pel puig des Savinar (297 m d’altitud), la serra d’en Gaspar de sa Barda (314 m al Cap de sa Serra), i el puig de na Parentona (268 m). Al sud d’aquest últim, la serreta d’en Palau (203 m) gairebé tanca la sortida de la vall. Per migjorn les elevacions encara són més importants: d’oest a est, són el puig de sa Pega o des Merlet (403 m), la serra de sa Murta (devers 320 m), la serra d’en Font (341 m), la serra de sa Vinya Llarga (302 m) i, continuant cap al sud i sud-est d’aquesta darrera, el puig des Collet (261 m), la Granada (uns 310 m), la serra de Can Jaume (277 m) i la serra de Can Simon Gall (173 m). Totes dues alineacions muntanyenques conformen uns massissos tan compactes que l’únic pas cap al nord (situat entre sa serra d’en Gaspar de sa Barda i el puig de na Parentona) es troba a 232 m d’altitud, mentre que cap al sud el camí cap a la vall del Rafal Trobat ha d’enfilar-se fins a dalt la serra, a més de 300 m sobre el nivell de la mar. Al punt més interior de la vénda, les dues línies d’elevacions s’uneixen a través del puig des Fornàs, de 270 m d’altitud. Entre el puig des Fornàs i el puig des Savinar, el coll Blanc és el pas tradicional cap a l’àrea des Fumeral, i entre el puig des Fornàs i el puig de sa Pega, el coll des Rossellons comunica amb Benimussa i és el camí tradicional cap a Sant Josep i cap a Sant Antoni. La rodalia del Puig des Planells comprèn el pujol d’aquest nom (139 m), situat just davant la sortida de la vall des Fornàs, i el sector del pla de Vila que correspon a aquesta vénda, a ponent de l’antic camí de Vila a Sant Antoni de Portmany. El torrent des Fornàs és el gran eix hidràulic de la vénda, recull les aigües de tota la vall i penetra després en el pla de Vila en direcció al Puig d’en Valls, on rebrà el nom de torrent de ses Dones, abans de vessar a la Sèquia Llevanera. En cas de pluges importants arriba a portar una bona quantitat d’aigua, encara que habitualment la seua llera es trobi ben eixuta. Diverses canalades hi van a morir, tant des dels puigs de tramuntana (canal des Fornàs, canal de Can Tieta, canal de sa Trona, etc) com des dels puigs de migjorn (canal de ses Oliveres, canal des Garrovers, canal de sa Coma, etc.). Les úniques àrees que no vessen cap al torrent des Fornàs són als extrems nord i sud de la vénda. Al nord, els vessants aboquen cap al pla de Vila, on fa d’eix el torrent de s’Hort d’en Lluc. Al sud, el torrent de la Granada vessa cap al torrent d’en Capità, ja fora dels límits des Fornàs, que també va cap al pla de Vila però desemboca, en aquest cas, al sector del Prat de Vila i el port. Bona part de l’aigua de pluja s’infiltra i va a parar a la circulació subterrània, alimentant sobretot l’aqüífer del pla de Vila. Després s’extreu amb pous, alguns dels quals són de gran antiguitat, com el pou de na Maciana (al límit amb es Fornàs), però molts d’ells construïts a la segona meitat del segle XX, la qual cosa ha provocat una greu sobreexplotació d’aquest recurs. La vegetació natural s’estenia tradicionalment per les àrees més elevades de la vénda, però en començar el segle XXI comença a estendre’s també cap a zones que abans eren de cultiu, que s’han anat abandonant d’ençà del canvi de model econòmic amb l’arribada del turisme. Es tracta del tipus de vegetació habitual a Eivissa: pins blancs amb un dens sotabosc d’arbustos com les mates, les savines, els ginebres, el coscoll, etc. A més, a la zona del puig de sa Pega s’hi troben algunes espècies de distribució més aviat reduïda, com la ginesta d’Eivissa, l’espinalera o la farònia. L’àrea més meridional, cap als voltants de la Granada, on la vegetació era especialment densa, es recupera lentament d’un important incendi que hi tengué lloc l’any 1994 i que, probablement, suposarà la pèrdua de biodiversitat d’aquesta àrea, en la qual augmentarà el predomini de la pinassa enfront d’altres espècies de creixement més lent. Els sòls, predominantment calcaris, són més profunds i fèrtils cap a la zona central de la vall i cap al pla de Vila, on es troben dipòsits al·luvials. El poblament augmentà considerablement des de l’inici del segle XIX, de quan es tenen les primeres dades, en què tenia 28 cases, fins a 1962, que ja n’hi havia 77. Des d’aleshores aquest augment encara ha estat més gran, tot i que no es disposa de dades concretes; se centra sobretot a la part baixa de la vénda. Tradicionalment era dispers, amb cada casa situada a les terres de cada família. L’única agrupació es donava al puig des Planells, on es trobaven (encara el 2002) cinc cases juntes. La densificació de final del segle XX ha afectat especialment les àrees més planes, ben comunicades per la presència de la carretera de Vila a Sant Antoni. En alguns punts, com als estreps més orientals del puig de na Parentona, anomenats puig d’en Mosson, s’ha arribat a formar una trama gairebé urbana (Can Mosson). Les activitats econòmiques s’han multiplicat en aquest territori, i augmenten encara de manera important al començament del segle XXI. L’agricultura, que segueix ocupant bona part del territori, està en franca recessió, amb cada vegada més terres que es van abandonant, primer parcialment (es deixa de cultivar, però es cullen els fruits dels arbres) i després totalment, deixant emboscar les terres. Es troben encara, però, diverses finques on se sembren cereals combinats amb arbres, especialment garrovers, però també oliveres, figueres i ametllers. Alguns ramats, no gaire grans, d’ovelles i cabres, fan de complement a aquestes explotacions. A banda i banda de la carretera es localitzen molt diverses activitats d’emmagatzematge i comerç, potenciades a més per la construcció d’un gran polígon industrial a cavall d’aquesta vénda i la de Forca. Prop del quilòmetre quatre d’aquesta via, entre ella i el barri de Cas Corb (que ja pertany al Puig d’en Valls) hi ha un dels centres comercials més grans de l’illa. Entre els negocis destacats es troben una gran discoteca i diversos restaurants. Cal tenir en compte que una part del nucli urbà de Sant Rafel correspon a la vénda des Fornàs. Vora la carretera es troben també equipaments com el Parc Insular de Bombers i Can Pep Xico, una casa reconvertida en alberg de la xarxa pública de les illes Balears. El quarter militar de sa Coma també és, en part, a terres des Fornàs; i no gaire lluny d’ell hi ha diverses instal·lacions municipals de l’Ajuntament d’Eivissa, entre les quals es troba l’antiga canera, reconvertida ara en Centre Insular de Protecció Animal. L’església catòlica també disposa d’un edifici, no gaire lluny del parc de bombers, que fou un convent de carmelites descalces i ara està destinat a finalitats diverses. La carretera d’Eivissa a Sant Antoni és l’eix bàsic de comunicacions; a l’alçada del quilòmetre 5,5 en surt el camí des Fornàs, a principi del segle XXI asfaltat, que fa d’eix de tota la zona interior de la vénda i, a través del coll des Rossellons, porta cap a Benimussa. La resta de camins són de terra, i alguns, com el camí del puig des Planells o el camí del coll Blanc, amb diversos trams en molt mal estat. El nucli de Sant Rafel és l’únic sòl classificat com a urbà. Hi havia tres àrees més (Can Parent, a la dreta de la carretera abans del poble; Can Mosson, i vora Can Pep Xico) que quedaren desclassificades per mor de les Directrius d’Ordenació Territorial aprovades pel Govern de les Illes Balears l’any 1999, i per tant han passat a ser sòl rústic. El polígon industrial s’aixeca sobre una àrea amb aquesta qualificació i el quarter de sa Coma queda fora d’ordenació com a zona militar. La resta del territori és sòl rústic, del qual tota la part interior (aproximadament per damunt dels 100 m d’altitud) és protegit per la Llei d’espais naturals de l’any 1991, amb la classificació d’Àrea Natural d’Especial Interès, ja que s’inclou dins l’àrea anomenada Serra de ses Fontanelles-Serra Grossa. Les véndes no tenen, en començar el segle XXI, cap consideració oficial al municipi de Sant Antoni de Portmany.

FOTOS DE LA PREPARACIÓ DE LA SORTIDA.

En aquest temps, els camps estan esplèndids.

Fins i tot, surten flors d'entre les pedres.

Trobarem velles oliveres.

I també trobarem cases i fumerals. Els blancs i els blaus d'Eivissa.

Espàrrecs? Ara? Els canvis climàtics estan fent de les seues.

Trobarem diverses finques on se sembren cereals combinats amb arbres, especialment garrovers, però també oliveres, figueres i ametllers

Algunes plantes busquen llocs molt especials per viure.

I entre tants de camps, trobam cisternes.

Alguns ramats, no gaire grans, d’ovelles i cabres, fan de complement a les explotacions agrícoles.

L’església catòlica també disposa d’un edifici, no gaire lluny del parc de bombers, que fou un convent de carmelites descalces i ara està destinat a finalitats diverses.

Les actuals ocupants deuen haver escrit al Pare Noel. Mirau-lo pujant pel balcó.Gent de poca fe.

Cases velles abandonades.

I cases velles reformades, com noves. I també velles oliveres juntament amb jóvens. És com tot, si no cuidam els camps, les cases, les parets, ... Tot mor, tot cau.

Segona part. Dia de la sortida.

Hem tingut un dia ideal per caminar. Cel cobert de núvols i un poc de fred. Rapidament hem entrat en calor.

Hem sortit a caminar 23 companys/es.
Hem fet uns vuit quilòmetres i hem tardat unes tres hores.

El camp està desbordant. Els colors espectaculars. I els ametllers ja proven de treure les primeres flors.

Durant tota la caminada hem trobat infinitat de detalls que ens recorden que estam fent camí per uns llocs amb molta d'aigua (bé, quan plou).

I hem començat a caminar.

Hem fet una aturada especial al camí. El nostre president volia explicar-nos els darrers esdeveniments, aclarir coses i comentar alguns dels propers canvis que farem a l'associació pel que fa a les xerrades, comunicació, etc.