AUOMEivissa activitat cultural nº 5: El Poblat de Balàfia.
Eivissa, 7 de novembre 2018
AUOMEivissa
ACTIVITAT CULTURAL Nº 5
CENTRE D'INTERPRETACIÓ ES AMUNTS D'EIVISSA
EL POBLAT DE BALÀFIA, VALORS NATURALS, CULTURALS I PATRIMONIALS
DIMECRES, 7 DE NOVEMBRE
Aquesta activitat per les proximitats del poblat de Balàfia ha permès als companys/es identificar les característiques més destacables de l'arquitectura rural tradicional, la disponibilitat dels recursos naturals i la capacitat d'autoabastiment dels eivissencs.
L'itinerari durant el recorregut ha ajudat als companys/es a conèixer bona part de la naturalesa, de la historia i de la cultura d'Eivissa.
No es té coneixement de l'origen històric de l'agrupació de Balàfia, però no es descarta que pugui situar-se en el período islàmic o fins i tot en un moment anterior. La informació escrita de què es disposa sobre el conjunt data del segle XV. Balàfia és una paraula àrab que significa "fonts de salut" i tradicionalment ha estat una comarca rica i ben poblada a la qual acostumaven a arribar els pirates que desembarcaven a les costes d'Eivissa (s.XVI).
El poblar de Balàfi, on encara es pot respirar l'essència de l'Eivissa àrab, és una alquería: no és ni poble ni casament. És un territori on poden haver-hi més d'una zona de residencia i més d'un espai de conreu, zones de pastura, caça i recol·lecció; adaptat perfectament a la topografía del terreny. És l'única mostra existent a l'illa d'Eivissa d'agrupació d'un nombre tan important d'habitatges.
El conjunt, de gran valor arquitectònic, tant per l'interès de cadascun dels habitatges que el conformen com per la forma tan peculiar d'agrupar-se està constitüit per 5 cases (can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet i can Bellmunt) i 2 torres de refugi les quals permetien acollir ràpidament als habitants en cas d'atac dels pirates (can Pere de na Bet i can Fornàs). Cadascun dels habitatges manté els elements singulars de les construccions rurals aïllades: corrals, forns i eres pròpies.
Objectiu de l'activitat:
- Conèixer els valors naturals, culturals i patrimonials de l'entorn de Balàfia.
- Identificar elements per interpretar el paisatge i les seus relacions.
- Promoure una actitud de respecte vers els alements naturals, culturals i patrimonials.
Església de Sant Llorenç.
Sant Llorenç és un petit poble amb molta historia, envoltat de camp i banyat per una meravellosa llum. Com en tots els pobles, tot gira entorn a l'església la qual és la principal de les escasses construccions que conformen el nucli parroquial de Sant Llorenç.
Lésglésia va ser construïda entre 1785 i 1797 i encara que s'han efectuat modificacions a la porxada frontal i sobretot a la casa parroquial, al costat sud del temple, la seua estructura respon a la de les construccions religioses del momento, amb volta de canó, cor i prebisteri pla per donar cabuda a un retaule.
Lésglésia consta d'una sola nau, disposa de set caselles laterals i es caracteritza per tenir un sol arc a l'entrada. El campanar, situat avui al centre de la façana, estaba col·locat en un dels extrems.
Font d'en Pere Musson.
La seua aigua s'ha emprat tradicionalment tant per el consum humà com per l'abeurada del bestiar o per el reg. Cobreix la captació una construcción de maçoneria amb la façana plana, referida i emblanquinada, inserida al mur de contenció d'una feixa tancada amb una porta.
Aquesta construcción deixa lloc a una petita plaça. A un costat hi ha una gran pica de pedra viva per abeurar el bestiar que, en aquest cas, és en realitat un dels components d'un molí d'època antiga reutilitzat. A l'altre costat del camí, darrera d'una paret moderna, es trova el safareig regulador de la font que té un aprofitament agrícola i d'evacuació en cas d'excés de cabal.
Poblat de Balàfia.
Font de Balàfia.
La Font de Balàfia era utilitzada per consum humà, abeurar bestiar (amb la pica de pedra viva situada al costat de la font) i aprofitament agrícola: just davant es troba un safareig regulador de la font que permetia la irrigació dels horts situats a nivel inferior.
La captació es troba davall d'una paret de pedra seca i està coberta amb una estructura de maçoneria amb forma de capella que cobreix una galería esglaonada amb paviment de lloses de pedra que permet l'accés a l'aigua del fons. L'interior de la font està pintat d'almàmguena: mezcla natural d'alúmina i terra amb òxid vermell de ferro, atilitzada per impermeabilitzar cisternes, aljubs i safareigs.
I la sortida s'ha acabat. Fins a l'altra.
AUOMEivissa
ACTIVITAT CULTURAL Nº 5
CENTRE D'INTERPRETACIÓ ES AMUNTS D'EIVISSA
EL POBLAT DE BALÀFIA, VALORS NATURALS, CULTURALS I PATRIMONIALS
DIMECRES, 7 DE NOVEMBRE
Aquesta activitat per les proximitats del poblat de Balàfia ha permès als companys/es identificar les característiques més destacables de l'arquitectura rural tradicional, la disponibilitat dels recursos naturals i la capacitat d'autoabastiment dels eivissencs.
L'itinerari durant el recorregut ha ajudat als companys/es a conèixer bona part de la naturalesa, de la historia i de la cultura d'Eivissa.
No es té coneixement de l'origen històric de l'agrupació de Balàfia, però no es descarta que pugui situar-se en el período islàmic o fins i tot en un moment anterior. La informació escrita de què es disposa sobre el conjunt data del segle XV. Balàfia és una paraula àrab que significa "fonts de salut" i tradicionalment ha estat una comarca rica i ben poblada a la qual acostumaven a arribar els pirates que desembarcaven a les costes d'Eivissa (s.XVI).
El poblar de Balàfi, on encara es pot respirar l'essència de l'Eivissa àrab, és una alquería: no és ni poble ni casament. És un territori on poden haver-hi més d'una zona de residencia i més d'un espai de conreu, zones de pastura, caça i recol·lecció; adaptat perfectament a la topografía del terreny. És l'única mostra existent a l'illa d'Eivissa d'agrupació d'un nombre tan important d'habitatges.
El conjunt, de gran valor arquitectònic, tant per l'interès de cadascun dels habitatges que el conformen com per la forma tan peculiar d'agrupar-se està constitüit per 5 cases (can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet i can Bellmunt) i 2 torres de refugi les quals permetien acollir ràpidament als habitants en cas d'atac dels pirates (can Pere de na Bet i can Fornàs). Cadascun dels habitatges manté els elements singulars de les construccions rurals aïllades: corrals, forns i eres pròpies.
Objectiu de l'activitat:
- Conèixer els valors naturals, culturals i patrimonials de l'entorn de Balàfia.
- Identificar elements per interpretar el paisatge i les seus relacions.
- Promoure una actitud de respecte vers els alements naturals, culturals i patrimonials.
Punt de trobada: A les 10 h. del matí.
Centre d'Interpretació es Amunts d'Eivissa.
Sant Llorenç.
Descripció general de la ruta:
Hem sortit del Centre d'Interpretació es Amunts dirección al poble de Sant Llorenç. Hem vist l'església de Sant LLorenç, la Torre de Can Pere Musson, sa Font d'en Pere Musson, un forn de calç, una panorámica del paisatge agrícola, sa Font de Balàfia i finalment, el Poblat de Balàfia.
Durant tota la sortida en ha acompanyat l'educador ambiental Jordi Serapio.
Distancia caminant: uns 3 km.
Dificultat: Molt fácil.
Durada:
Unes tres hores.
Durant la caminada, hem fet una parada per menjar i beure una mica.
Capacitat:
Érem un grup de 32 companys/es.
Fotos de la sortida:
Centre d'Interpretació Es Amunts d'Eivissa.
Església de Sant Llorenç.
Sant Llorenç és un petit poble amb molta historia, envoltat de camp i banyat per una meravellosa llum. Com en tots els pobles, tot gira entorn a l'església la qual és la principal de les escasses construccions que conformen el nucli parroquial de Sant Llorenç.
Lésglésia va ser construïda entre 1785 i 1797 i encara que s'han efectuat modificacions a la porxada frontal i sobretot a la casa parroquial, al costat sud del temple, la seua estructura respon a la de les construccions religioses del momento, amb volta de canó, cor i prebisteri pla per donar cabuda a un retaule.
Lésglésia consta d'una sola nau, disposa de set caselles laterals i es caracteritza per tenir un sol arc a l'entrada. El campanar, situat avui al centre de la façana, estaba col·locat en un dels extrems.
 |
Torre de Can Pere Musson.
Hi han referències de l´existència de torres a Balàfia des de l´any 1538 (S XVI), però no es fa menció directa a aquesta torre fins del 1764.
Des de fa uns anys aquesta torre està tota desfeta. Les fortes pluges la vàrem tombar. Bé, la va tombar la pluja i la desídia dels responsables de la seua conservació. No vull fer més comentaris perquè em fa mal el cor en veure com es deixa caure el nostre patrimoni.
La torre era pràcticament cilíndrica, amb el sòcol atalussat i els paraments de pedra aparellats en espiga. Disposava de tres plantes, la primera i la darrera amb coberta plana de fusta i la del mig amb cúpula peraltada. Al primer pis s`hi trabava la que sembla ser l'antiga porta d'accés, transformada en una finestra balconera. Desprès s'accedia a la torre per una porta a la planta baixa, que es comunicava amb el primer pis per una escala d'obra. Des d'aquesta estança s'accedia al pis superior per una trapa que travessa la cúpula.
Abans i ara. Sense comentaris.
Més fotos.
Font d'en Pere Musson.
La seua aigua s'ha emprat tradicionalment tant per el consum humà com per l'abeurada del bestiar o per el reg. Cobreix la captació una construcción de maçoneria amb la façana plana, referida i emblanquinada, inserida al mur de contenció d'una feixa tancada amb una porta.
Aquesta construcción deixa lloc a una petita plaça. A un costat hi ha una gran pica de pedra viva per abeurar el bestiar que, en aquest cas, és en realitat un dels components d'un molí d'època antiga reutilitzat. A l'altre costat del camí, darrera d'una paret moderna, es trova el safareig regulador de la font que té un aprofitament agrícola i d'evacuació en cas d'excés de cabal.
Poblat de Balàfia.
Font de Balàfia.
La Font de Balàfia era utilitzada per consum humà, abeurar bestiar (amb la pica de pedra viva situada al costat de la font) i aprofitament agrícola: just davant es troba un safareig regulador de la font que permetia la irrigació dels horts situats a nivel inferior.
La captació es troba davall d'una paret de pedra seca i està coberta amb una estructura de maçoneria amb forma de capella que cobreix una galería esglaonada amb paviment de lloses de pedra que permet l'accés a l'aigua del fons. L'interior de la font està pintat d'almàmguena: mezcla natural d'alúmina i terra amb òxid vermell de ferro, atilitzada per impermeabilitzar cisternes, aljubs i safareigs.
Forn de calç.
Els forns de calç són cavitats de secció circular, normalment obertes al sòl del bosc, on s'obtenia calç a partir de roca calcària (pedra viva) que és el material geoloògic predominant en aquesta zona.
La calç viva és blanca i càustica (capaç de cremar la materia orgánica). Si es posa en contacte amb aigua s'hidrata i desprèn calor, donant lloc a la calç morta o amarada.
La calç viva s'ha emprat tradicionalment en la construcción per fer forta la unió de les pedres (mescla de calç i arena, anomenada morter) i també com a desinfectant de les aigües de les cisternes.
La calç morta s'utilitza per a emblanquinar els murs de diferents elements constructius.
I la sortida s'ha acabat. Fins a l'altra.
Comentarios
Publicar un comentario