AUOMEivissa activitat cultural nº 4: Cova d'es Culleram.
Eivissa, 18 setembre 2018
Avui 18 de setembre de 2018 hem seguit fent activitats culturals de la AUOMEivissa: ens hem traslladat als anys aC.425 fins als aC.125. Hem anat a veure un dels llocs més importants de l´arqueologia pitiüsa: Sa Cova d´es Culleram.
Dades tècniques:
Es tracta d’una cova, a uns cent cinquanta metres d’alçària, que es troba a la finca de can Quintals, a pocs quilòmetres de la cala de Sant Vicent. Arqueològicament parlant, es Culleram va ser descobert l’any 1907 i aquell mateix any la Sociedad Arqueológica Ebusitana hi organitzà una gran campanya d’excavacions, que comportà la descoberta de nombrosíssimes figures de terracuita (unes 600 de completes i més d’un milenar de caps d’altres), a part d’altres materials, com un lleó d’os o d’ivori.
Un dels objectes més importants, una placa amb doble inscripció púnica, va ser trobada, però, de manera casual l’any 1917 i avui és al Museu Arqueològic Provincial d’Alacant. A la cara més antiga diu així: “Al senyor, a Resef-Melkart, aquest santuari que ha dedicat ‘s’dr, fill de Ya’as ay, fill de brgd, fill d’ Eshmunhilles”. I, a la més moderna: “Ha fet dedicat i reparat aquest mur de pedra tallada Abdeshmun, fill d’Azarbaal, el sacerdot, per a nostra senyora, per a Tanit la poderosa i per a Gad, al seu compte”.
De manera discontínua, fins a l’any 1981, aquest importantíssim jaciment va ser objecte d’intervencions arqueològiques de diversa categoria, entre les quals, malauradament, algunes de clandestines, veritables accions d’espoli. Actualment és propietat del Consell Insular d’Eivissa. Tot un sistema de blocs de pedra enderrocats de la primera sala natural, la caiguda del qual amenaçava a ensorrar definitivament el monument, va ser consolidat fa alguns anys per la institució propietària.
A part d’una etapa prehistòrica —quan la cova devia de ser habitatge d’un grup de pobladors de l’Edat del Bronze, sense continuïtat fins a l’època feniciopúnica— a partir del segle V aC, la cova esdevengué santuari. Primer, tal volta a la darreria del segle V aC, dedicat a Resef-Melqart i, després, ja en el segle III o II aC, dedicat a Tànit.
Corresponen, de fet, a l’època púnica tardana una sèrie de modificacions artificials que s’observen al monument, de les quals s’han conservat part d’una sala artificial, amb el fons tallat a la roca i, al seu costat, el fons d’una típica cisterna púnica.
El santuari s’instal·lava en una gran cavitat natural que la circulació d’aigua havia subdividit en diverses sales, especialment dues de grans, separades per una gran cortina d’estalactites. A banda d’això, encara poden contemplar-se les esmentades obres artificials a la part de l’entrada.
Si s’ha de jutjar per les dades que forneixen els primers excavadors, i que recentment han estat revisades, cal pensar que les sales profundes eren una mena de botrhos —dipòsit sagrat— on s’anaven acumulant les restes de les ofrenes sacrificials. Aquestes es manifestaven mitjançant les figures divines, que en un percentatge altíssim de casos, representen el bust de Tanit cobert amb un mantó alat, així com les restes dels moltíssims animals consumits arran del sacrifici i evidentment altres objectes. Aquestos ritus que comportaven l’ús del foc, per lògica, devien tenir lloc a la part externa o zona del vestíbul del santuari.
Contemporàniament al culte verificat al temple des Culleram, tot el canal de sa Cala estava força poblat i és evident que aquesta gent seria la més directament implicada en el seu culte. Malgrat això, al mateix temps, devia tractar-se d’un santuari internacional, ben comunicat amb el mar mitjançant el port de sa Cala. Almenys com a temple organitzat va ser gairebé abandonat avançat el segle II aC, però les raons d’això es desconeixen.
Horari:
Hem sortit de Vila amb bus a les 11 hores. Hem tornat a les 14 hores.
Preu:
Socis, 10 euros x persona.
No socis, 20 euros x persona.
El preu incloïa: bus i visita a la cova.
Assistents:
27 assistents, entre socis i simpatitzans.
Durant la visita ens ha acompanyat la professora Antònia M.Cirer.
Important:
- El camí des del bus fins a la cova és fàcil. Però l'entrada dins la cova és complicat per persones amb dificultats de moviments (l'entrada és molt estreta).
- A la cova no hi ha banys.
- Hem portat menjar de senalló. Com sempre, lleuger. Alguna cosa per menjar i beure.
Resum de la visita:
Mentre arribava el bus amb els companys, he aprofitat per fer fotos. Mireu quins regals ens dóna la naturalesa.
Una petita caminada per arribar a la cova.
Primera parada per deixar clar que hem de fer a la muntanya: NO fer munts o cercles de pedres. RES. Les pedres hem de deixar-les tal com les trobem.
I seguirem pel camí avall.
Quin mal d'ulls!
Fotos de l'exterior de la cova.
Més mal d'ulls. Ningú pot llevar tota aquesta brutícia?
Fotos de l'interior de la cova.
L'interior de la cova és desolador. Mirau com ho deixa la gent. Papers, objectes de tota mena, una vulgar figura d'una deessa, etc. Perquè no ho fan net? A un lloc com aquest, com a molt hi hauria d'haver reproduccions de les figures que originàriament s'hi trobaren i que foren espoliades.
Bé, ens han agradat molt totes les teues explicacions, però això de "posar un dragó a ca teua" no ha tingut molta acceptació. Je, je, je.
Aquest company que us escriu avui complia stxstedos anys. Gràcies pel detall que heu tingut amb mi. No ho mereix. Simplement en poder compartir aquestes sortides, aquests moments amb tots vosaltres, ja és més que suficient.
La visita s'està acabant. Hem de tornar al bus. Foto de grup per record d'una sortida molt instructiva i molt polida.
Miquel, Miquel ... Volies pujar més aviat? Valent!
Avui 18 de setembre de 2018 hem seguit fent activitats culturals de la AUOMEivissa: ens hem traslladat als anys aC.425 fins als aC.125. Hem anat a veure un dels llocs més importants de l´arqueologia pitiüsa: Sa Cova d´es Culleram.
Primer de tot donar les gràcies al nostre angelet particular pel dia tan bo que hem tingut. Fa uns dies que plou però avui el temps ens ha donat una treva i ha fet sol.
 |
Dades tècniques:
Es tracta d’una cova, a uns cent cinquanta metres d’alçària, que es troba a la finca de can Quintals, a pocs quilòmetres de la cala de Sant Vicent. Arqueològicament parlant, es Culleram va ser descobert l’any 1907 i aquell mateix any la Sociedad Arqueológica Ebusitana hi organitzà una gran campanya d’excavacions, que comportà la descoberta de nombrosíssimes figures de terracuita (unes 600 de completes i més d’un milenar de caps d’altres), a part d’altres materials, com un lleó d’os o d’ivori.
Un dels objectes més importants, una placa amb doble inscripció púnica, va ser trobada, però, de manera casual l’any 1917 i avui és al Museu Arqueològic Provincial d’Alacant. A la cara més antiga diu així: “Al senyor, a Resef-Melkart, aquest santuari que ha dedicat ‘s’dr, fill de Ya’as ay, fill de brgd, fill d’ Eshmunhilles”. I, a la més moderna: “Ha fet dedicat i reparat aquest mur de pedra tallada Abdeshmun, fill d’Azarbaal, el sacerdot, per a nostra senyora, per a Tanit la poderosa i per a Gad, al seu compte”.
De manera discontínua, fins a l’any 1981, aquest importantíssim jaciment va ser objecte d’intervencions arqueològiques de diversa categoria, entre les quals, malauradament, algunes de clandestines, veritables accions d’espoli. Actualment és propietat del Consell Insular d’Eivissa. Tot un sistema de blocs de pedra enderrocats de la primera sala natural, la caiguda del qual amenaçava a ensorrar definitivament el monument, va ser consolidat fa alguns anys per la institució propietària.
A part d’una etapa prehistòrica —quan la cova devia de ser habitatge d’un grup de pobladors de l’Edat del Bronze, sense continuïtat fins a l’època feniciopúnica— a partir del segle V aC, la cova esdevengué santuari. Primer, tal volta a la darreria del segle V aC, dedicat a Resef-Melqart i, després, ja en el segle III o II aC, dedicat a Tànit.
Corresponen, de fet, a l’època púnica tardana una sèrie de modificacions artificials que s’observen al monument, de les quals s’han conservat part d’una sala artificial, amb el fons tallat a la roca i, al seu costat, el fons d’una típica cisterna púnica.
El santuari s’instal·lava en una gran cavitat natural que la circulació d’aigua havia subdividit en diverses sales, especialment dues de grans, separades per una gran cortina d’estalactites. A banda d’això, encara poden contemplar-se les esmentades obres artificials a la part de l’entrada.
Si s’ha de jutjar per les dades que forneixen els primers excavadors, i que recentment han estat revisades, cal pensar que les sales profundes eren una mena de botrhos —dipòsit sagrat— on s’anaven acumulant les restes de les ofrenes sacrificials. Aquestes es manifestaven mitjançant les figures divines, que en un percentatge altíssim de casos, representen el bust de Tanit cobert amb un mantó alat, així com les restes dels moltíssims animals consumits arran del sacrifici i evidentment altres objectes. Aquestos ritus que comportaven l’ús del foc, per lògica, devien tenir lloc a la part externa o zona del vestíbul del santuari.
Contemporàniament al culte verificat al temple des Culleram, tot el canal de sa Cala estava força poblat i és evident que aquesta gent seria la més directament implicada en el seu culte. Malgrat això, al mateix temps, devia tractar-se d’un santuari internacional, ben comunicat amb el mar mitjançant el port de sa Cala. Almenys com a temple organitzat va ser gairebé abandonat avançat el segle II aC, però les raons d’això es desconeixen.
Horari:
Hem sortit de Vila amb bus a les 11 hores. Hem tornat a les 14 hores.
Preu:
Socis, 10 euros x persona.
No socis, 20 euros x persona.
El preu incloïa: bus i visita a la cova.
Assistents:
27 assistents, entre socis i simpatitzans.
Durant la visita ens ha acompanyat la professora Antònia M.Cirer.
Important:
- El camí des del bus fins a la cova és fàcil. Però l'entrada dins la cova és complicat per persones amb dificultats de moviments (l'entrada és molt estreta).
- A la cova no hi ha banys.
- Hem portat menjar de senalló. Com sempre, lleuger. Alguna cosa per menjar i beure.
Resum de la visita:
Mentre arribava el bus amb els companys, he aprofitat per fer fotos. Mireu quins regals ens dóna la naturalesa.
Una petita caminada per arribar a la cova.
Primera parada per deixar clar que hem de fer a la muntanya: NO fer munts o cercles de pedres. RES. Les pedres hem de deixar-les tal com les trobem.
Això no!
|
 |
Quin mal d'ulls!
Fotos de l'exterior de la cova.
Més mal d'ulls. Ningú pot llevar tota aquesta brutícia?
L'interior de la cova és desolador. Mirau com ho deixa la gent. Papers, objectes de tota mena, una vulgar figura d'una deessa, etc. Perquè no ho fan net? A un lloc com aquest, com a molt hi hauria d'haver reproduccions de les figures que originàriament s'hi trobaren i que foren espoliades.
Perquè permetem aquestes coses?
Antònia, m'ha quedat gravat allò que ens contares dels púnics i la seua forma de vida. Ens deies que no eren molt diferents de nosaltres. Que eren intel·ligents, que tenien sentiments, que tenien por, que treballaven per aconseguir el menjà i que fins i tot es posaven les banyes entre ells.
Vaja, que han passat més de dos mil anys i seguim més o menys igual. Evolucionem molt, molt lentament.
I ara fotos dels millors moments de la visita. Tots junt agafa'n forces i fent un traguet d'aigua, però escolta'n amb molta atenció a la nostra professora na Maria Antònia.
Aquests moments no tenen preu. Una vegada més, moltes gràcies Maria Antònia. És un gust escoltar als que en saben.Bé, ens han agradat molt totes les teues explicacions, però això de "posar un dragó a ca teua" no ha tingut molta acceptació. Je, je, je.
Aquest company que us escriu avui complia stxstedos anys. Gràcies pel detall que heu tingut amb mi. No ho mereix. Simplement en poder compartir aquestes sortides, aquests moments amb tots vosaltres, ja és més que suficient.
La visita s'està acabant. Hem de tornar al bus. Foto de grup per record d'una sortida molt instructiva i molt polida.
Fins a la propera !
Comentarios
Publicar un comentario