UOM. Sortida La Revista - Es Cavallet. Sr. Josep A. Prats.
Eivissa, 26 d'abril 2018
La classe de la UOM d'aquesta setmana l'hem fet a La Revista i a Es Cavallet. Dins del programa de la UOM avui tocava "sortida".
Com sempre el professor encarregat és en Josep A. Prats. Qui millor que ell per explicar-nos la història d'aquest lloc. He de confessar que tenc una especial admiració per aquest professor. No he conegut altre professor de la UOM que ens transmeti tan bé els seus coneixements i ens motivi tant per estimar la nostra terra i els nostres costums.
Farem un poquet d'història de les darreres sortides que hem fet amb ell.
Recordeu?
2016. Visita al Centre d'interpretació del parc natural de Ses Salines.
2017. Visita a la Torre de Sa Sal Rossa o des Carregador.
Veritat què ho passarem bé i gaudirem amb les explicacions del professor?
Doncs aquest any seguim per aquests indrets, rodejats d'estanys, de sal, de terra i de mar. Hem anat La Revista i a Es Cavallet.
He de dir que els components de l'UOM Eivissa NO SOM gent de fer les coses amb discreció. Quan feim algú, ho feim BÉ i s'ha de NOTAR.
Idò sí. Avui amb escolta de policia municipal durant tot el camí, circulant per la dreta, en fila de dos, i si feia falta parant el trafic. Ara anam!
LA REVISTA:
Quina emoció! Anam a entrar a una de les esglésies més desconegudes d'Eivissa.
L'avantsala i la cisterna de pluja.
Fantàstic! Ens ha emocionat a tots!
Un confessionari dels de tota la vida
Hem de seguir amb la sortida d'avui.
Seguim escoltats per la policia municipal i ens dirigim a
ES CAVALLET
Canals d'entrada i sortida d'aigua.
I aquí un altre moment únic! Això és la UOM!
Tots els alumnes bocabadats escoltant al professor. Al nostre voltant cents, mils d'anys d'història. La mar, la platja, les roques, la sal, la nostra història, les nostres coses. Això és el que hem de cuidar i estimar.
La classe de la UOM d'aquesta setmana l'hem fet a La Revista i a Es Cavallet. Dins del programa de la UOM avui tocava "sortida".
Com sempre el professor encarregat és en Josep A. Prats. Qui millor que ell per explicar-nos la història d'aquest lloc. He de confessar que tenc una especial admiració per aquest professor. No he conegut altre professor de la UOM que ens transmeti tan bé els seus coneixements i ens motivi tant per estimar la nostra terra i els nostres costums.
Farem un poquet d'història de les darreres sortides que hem fet amb ell.
Recordeu?
2016. Visita al Centre d'interpretació del parc natural de Ses Salines.
2017. Visita a la Torre de Sa Sal Rossa o des Carregador.
Veritat què ho passarem bé i gaudirem amb les explicacions del professor?
Doncs aquest any seguim per aquests indrets, rodejats d'estanys, de sal, de terra i de mar. Hem anat La Revista i a Es Cavallet.
He de dir que els components de l'UOM Eivissa NO SOM gent de fer les coses amb discreció. Quan feim algú, ho feim BÉ i s'ha de NOTAR.
Idò sí. Avui amb escolta de policia municipal durant tot el camí, circulant per la dreta, en fila de dos, i si feia falta parant el trafic. Ara anam!
LA REVISTA:
Sòbria, petita, blanca i discreta, amb sis bancs de fusta a l'interior, una cisterna de pluja en l'avantsala i un confessionari dels de tota la vida, l'església de la Revista es va construir per garantir que els treballadors de les salines tinguessin cobertes les seves inquietuds religioses. La sal requeria moltes hores de treball lluny de casa, en una època, el segle XVIII, en la qual ni els mitjans de transport ni les carreteres permetien situar-se en la vila en qüestió de deu minuts, així que els saliners havien d'allotjar-se prop dels estanys i per a ells es van construir tant l'església de Sant Francesc com la de La Revista.
La construcció es va finalitzar en 1784 i avui està catalogada com Bé d'Interès Cultural. Estava consagrada al culte a Sant Carlos Borromeo, un cardenal milanès tan conegut per ser el nebot del Papa Pío IV com per ser un magnífic estudiant. I potser la segona circumstància pogués guardar certa relació amb el fet que en un temps no llunyà però al segle XX, quan l'església encara estava oberta als feligresos, hi hagués àvies de Sant Jordi que pràcticament obliguessin a la família a anar caminant en peregrinació fins a ses Salines per dipositar flors en l'església, en agraïment a les bones notes dels seus néts, si havien aprovat la selectivitat o qualsevol altra prova important en les seves vides acadèmiques.
L'última missa es va celebrar fa menys d'una dècada i, encara que està desafectada com a lloc de culte, Salinera Espanyola, que la va comprar en el mateix paquet en adquirir les salines en 1871. En l'actualitat, qui presideix l'altar en una fornícula és la Verge de Fátima, que pel que sembla va rellevar a Sant Carlos després de la Guerra Civil i probablement per ser alguns dels veïns més devots de la senyora dels tres misteris que del sant italià. No obstant això, ja al segle XX i mentre l'església encara seguia oberta, habitants de Sant Jordi encara rendien culte a Sant Carlos en La Revista, encara que compartís espai amb Fátima.
L'església de La Revista, igual que la de Sant Francesc, ostenta en la seva façana un escut de la Corona de Castella i Lleó, en lloc de l'emblema de la Corona d'Aragó que pot observar-se en la majoria de les construccions públiques de l'illa. L'explicació de tal disparitat es remunta a la guerra de Secessió, després de la qual Eivissa, que es va posar de part del candidat equivocat, va veure suprimida la Universitat (el seu organisme de govern) i va perdre les salines, que van passar a ser propietat del guanyador Felipe V, molt donat a mostrar les seves armes i ressentit perquè la Corona d'Aragó no li havia donat el seu recolz en la contesa successòria. Coses de reis. I els eivissencs, fotuts!
La construcció es va finalitzar en 1784 i avui està catalogada com Bé d'Interès Cultural. Estava consagrada al culte a Sant Carlos Borromeo, un cardenal milanès tan conegut per ser el nebot del Papa Pío IV com per ser un magnífic estudiant. I potser la segona circumstància pogués guardar certa relació amb el fet que en un temps no llunyà però al segle XX, quan l'església encara estava oberta als feligresos, hi hagués àvies de Sant Jordi que pràcticament obliguessin a la família a anar caminant en peregrinació fins a ses Salines per dipositar flors en l'església, en agraïment a les bones notes dels seus néts, si havien aprovat la selectivitat o qualsevol altra prova important en les seves vides acadèmiques.
L'última missa es va celebrar fa menys d'una dècada i, encara que està desafectada com a lloc de culte, Salinera Espanyola, que la va comprar en el mateix paquet en adquirir les salines en 1871. En l'actualitat, qui presideix l'altar en una fornícula és la Verge de Fátima, que pel que sembla va rellevar a Sant Carlos després de la Guerra Civil i probablement per ser alguns dels veïns més devots de la senyora dels tres misteris que del sant italià. No obstant això, ja al segle XX i mentre l'església encara seguia oberta, habitants de Sant Jordi encara rendien culte a Sant Carlos en La Revista, encara que compartís espai amb Fátima.
L'església de La Revista, igual que la de Sant Francesc, ostenta en la seva façana un escut de la Corona de Castella i Lleó, en lloc de l'emblema de la Corona d'Aragó que pot observar-se en la majoria de les construccions públiques de l'illa. L'explicació de tal disparitat es remunta a la guerra de Secessió, després de la qual Eivissa, que es va posar de part del candidat equivocat, va veure suprimida la Universitat (el seu organisme de govern) i va perdre les salines, que van passar a ser propietat del guanyador Felipe V, molt donat a mostrar les seves armes i ressentit perquè la Corona d'Aragó no li havia donat el seu recolz en la contesa successòria. Coses de reis. I els eivissencs, fotuts!
Quina emoció! Anam a entrar a una de les esglésies més desconegudes d'Eivissa.
L'avantsala i la cisterna de pluja.
Presideix l'altar la Verge de Fátima.
El professor té una especialitat de crear moments màgics. Avui i allí dintre de l'església ens ha llegit un article del Diario de Ibiza del any 1908 que parla d'aquest lloc.
Fantàstic! Ens ha emocionat a tots!
Un confessionari dels de tota la vida
Hem de seguir amb la sortida d'avui.
Seguim escoltats per la policia municipal i ens dirigim a
ES CAVALLET
Vam fer una parada a Es Cavallet. Allí el carregador des Cavallet ha donat nom a l'extensa platja propera i a tot l'indret. Molts dels locals turistics de la zona fan referencia al nom relacionant-lo, ingenuament, amb un cavall. El cert és que aquest carregador era un moll de fusta que es muntava i desmuntava cada any. Endinsat dins la mar sobre puntals aquest moll postís era anomenat Es Cavallet.
Aquest carregador degué ser construït el segle XVII per embarcar la sal que anomenaven de la Punta, que era tota la part de Ses Salines situada dins l'angle que formen la platja des Cavallet i la de Ses Salines.
Canals d'entrada i sortida d'aigua.
Al caire del carregador, entre ell i la platja, hi ha una estructura allargada de pedra, és el Pont des Cavallet. Consisteix en un canal cobert per una volta de pedra, en el qual s'obren una sèrie de registres que permeten netetjat-lo quan és necessari.
Una comporta de fusta posada arran de mar i una altra més endins feien posible donar entrada a l'aigua de la mar o, més normalment, donar sortida a l'aigua sobrant dels estanys.
I aquí un altre moment únic! Això és la UOM!
Tots els alumnes bocabadats escoltant al professor. Al nostre voltant cents, mils d'anys d'història. La mar, la platja, les roques, la sal, la nostra història, les nostres coses. Això és el que hem de cuidar i estimar.
Hem de tornar.
La casa del Motor de Sa Revista.
Abans d'arribar a Es Cavallet trobam una gran roda que es movia a motor i servia per impulsar l'aigua. El gran volant de ferro es conserva molt malmés, ha perdut les pales de fusta que transmetien el moviment a l'aigua. Aquesta infrastructura s'anomena la casa del Motor de la Revista.
Com passa a les caminades de la AUOMEivissa, el camí de tornada és més tranquil, més lent. Temps per parlar, per fer amistat, per fer UOM.
Comentarios
Publicar un comentario