AUOMEivissa sortida nº 8 Sant Josep - Ses Roques Altes.

Eivissa, 7 de març 2018


                     SORTIDA Nº 8
                 SANT JOSEP - SES ROQUES ALTES

                      
Avui hem canviat un poc el lloc de la sortida. Després de diverses sortides per la part nord de l'illa, hem anat a Sant Josep. Més concretament a la zona de s'Atalaia.

Hem caminat per aquesta zona, sense pujar a s'Atalaia, i hem arribat fins a Ses Roques Altes (lloc a on tots recordareu va haver-hi un desgraciat accident d'un avió l'any 1972).

La caminada ha durat aproximadament uns nou quilòmetres.

Hem començat a caminar pujant el camí de S'Atalaia. El dia era fantàstic, amb sol, bona temperatura i un poquet de vent. Les espelmetes que hem posat al nostre angelet particular han fet afecte.

 

 

El "presi" posa'n pedres a les bosses de les dones. Ai ... Dolent! Dolent!

Però les ganes de fer bromes no les hem de perdre mai.

 

Primera parada per agafar forces. Una companya ha portat unes taronges xineses. Petitetes, amargues, però molt gustoses.

Restes d'un forn de calç.

En Víctor ens han donat una lliçó magistral sobre les fites.

Hem arribat a aquest mirador. Es Vedra al fons. Imponent. Una parada i moltes, moltes fotos.

 

 

Quasi mai jo surt a les fotos. Algú ha de fer-les. Aquí teniu al fotògraf en acció.

 

Hem arribat a Can Rosa des Tussal. Final del camí. Foto de rigor.

 

Hem de tornar.

Allà enmig de la muntanya hem trobat una casa espectacular. Detall de la porta d'entrada.

 

 

Començant el camí a Ses Roques Altes hem trobat aquest forn de calç.

Uns moments a la petita capella de Ses Roques Altes feta per recordar el desgraciat accident d'avió de l'any 1972.

 

Unes quantes companyes, les més valentes, s'atreviren a pujar fins als penya-segats de la muntanya per veure el lloc exacte de l'accident de l'avió.

 

 

Hem de baixar.

Figueres i més figueres amb les seves branques de formes capritxoses.

Una foto ben polida!

Dies passats va ploure. Restes de l´aigua als camins.

Una companya ens ha dit que abraçar un pi dóna una especial bona vibració i sensació de benestar. Ho hem provat.

Els ametllers han perdut les flors i ara treuen les fulles i els fruits.

Unes vistes espectaculars a Ses Bledes i S'Esperta.

Acabada la caminada hem anat a dinar a Can Pujolet, a la carretera de Cala Bassa. Un picapica, paella, postre i begudes.

Moments per fer resumen de la sortida, intercanviar fotos, compartir moments i gaudir de la companyia dels companys i companyes.

Tenc una impressió personal. Les pujades de les caminades sempre són més ràpides. Quan tornam anam més lents. Tenim més temps per compartir xerrades, per fer amics i per fer més i més AUOMEivissa. M'encanta.
I aquests dinar tots junts són una continuació. Fer amistat, gaudir dels moments i passar-ho bé.

 

No posaré comentaris. Les fotos parlen totes soles. Ho hem passat molt bé. 

 

 

 

Tenim nous amics de la AUOMEivissa. Tres bons amics. Per si algú no els coneix, us diré que són les màximes autoritats de la república independent de Jesús!

Bon profit.