AUOMEivissa. Propera sortida nº 8 Sant Josep - Ses Roques Altes.
Eivissa, 22 de febrer 2018
PROPERA SORTIDA
Nº 8. SANT JOSEP - SES ROQUES ALTES
DIMECRES 7 DE MARÇ
Canviam un poc de lloc de la sortida. Després de diverses sortides per la part nord de l'illa, tenim previst anar a Sant Josep. Més concretament a la zona de s'Atalaia.
Coneixerem millor aquesta zona, sense pujar a s'Atalaia, i arribarem fins a Ses Roques Altes (lloc a on tots recordareu va haver-hi un desgraciat accident d'un avió l'any 1972).
La caminada durarà aproximadament uns vuit quilòmetres. Quatre d'anar i quatre de tornar.
Nivell baix. Apte per tots els components de l'AUOMEivissa.
Dinar possiblement a un restaurant de la zona. Ho confirmarem.
No heu de fer cas al mapa de la ruta. Nosaltres vàrem pujar amb cotxe més amunt, per tant la distància que marca el mapa és més petita. Per falta de lloc per aparcar heure'm de deixar els cotxes més avall i caminar un poquet més. En total, uns vuit quilòmetres (anar i tornar).
Veurem coses i lloc com aquests:
A una vorera del camí de s'Atalaia deixarem els cotxes i començarem a caminar.
Primeres vistes espectaculars.
Primer veurem Porroig i més lluny Punta Jondal i es Cap d'es Falcó.
Un forn de calç. També en trobarem algun mes durant la caminada.
Restes d'un forn de calç? Pareix que si.
Una fita. Sabeu que són les fites? Sabeu perquè serveixen?
L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, diu:
Fita: Pedra o altre senyal estacat en terra per indicar els límits d’una hisenda o d’una altra propietat. Sol estar formada per tres pedres situades verticalment i en paral·lel; la d’enmig sol ser més gran i prima que les dues dels costats, que són més petites. També, de vegades, la pedra central és més petita que les laterals. Es procura buscar pedres de la millor qualitat, per exemple de pedra viva, en especial la d’enmig. Els límits d’una finca van en línia recta de fita a fita i quan es romp aquesta línia, es posa una trencafica per indicar que agafa una direcció diferent, que ve indicada per aquesta última.
Més fites.
Aquí farem una parada. Hem arribat al cim de la muntanya i les vistes canvien. Es Vedra el tenim davant, imponent com sempre.
Vistes a Cala Vedella.
Una caseta de carboner.
Vista de S´Espartar i Ses Bledes.
Seguirem fent camí. Ens desviarem un poquet per anar a veure la petita capella feta amb motiu de l'accident d'avió a 1972.
Bé, hem de seguir.
Abans he dit que durant la caminada trobaríem moltes figueres. De jóvens però també de velles, amb les branques enrevessades i fent formes molt curioses.
La caminada s'està acabant. Hem d'anar a recollir els cotxes i a dinar.
PROPERA SORTIDA
Nº 8. SANT JOSEP - SES ROQUES ALTES
DIMECRES 7 DE MARÇ
Canviam un poc de lloc de la sortida. Després de diverses sortides per la part nord de l'illa, tenim previst anar a Sant Josep. Més concretament a la zona de s'Atalaia.
Coneixerem millor aquesta zona, sense pujar a s'Atalaia, i arribarem fins a Ses Roques Altes (lloc a on tots recordareu va haver-hi un desgraciat accident d'un avió l'any 1972).
La caminada durarà aproximadament uns vuit quilòmetres. Quatre d'anar i quatre de tornar.
Nivell baix. Apte per tots els components de l'AUOMEivissa.
Dinar possiblement a un restaurant de la zona. Ho confirmarem.
No heu de fer cas al mapa de la ruta. Nosaltres vàrem pujar amb cotxe més amunt, per tant la distància que marca el mapa és més petita. Per falta de lloc per aparcar heure'm de deixar els cotxes més avall i caminar un poquet més. En total, uns vuit quilòmetres (anar i tornar).
Veurem coses i lloc com aquests:
A una vorera del camí de s'Atalaia deixarem els cotxes i començarem a caminar.
Primeres vistes espectaculars.
Primer veurem Porroig i més lluny Punta Jondal i es Cap d'es Falcó.
Figueres. En trobarem moltes.
Un forn de calç. També en trobarem algun mes durant la caminada.
Restes d'un forn de calç? Pareix que si.
Una fita. Sabeu que són les fites? Sabeu perquè serveixen?
Fita: Pedra o altre senyal estacat en terra per indicar els límits d’una hisenda o d’una altra propietat. Sol estar formada per tres pedres situades verticalment i en paral·lel; la d’enmig sol ser més gran i prima que les dues dels costats, que són més petites. També, de vegades, la pedra central és més petita que les laterals. Es procura buscar pedres de la millor qualitat, per exemple de pedra viva, en especial la d’enmig. Els límits d’una finca van en línia recta de fita a fita i quan es romp aquesta línia, es posa una trencafica per indicar que agafa una direcció diferent, que ve indicada per aquesta última.
Més fites.
Com podreu veure a les fotos, el camí és bo. Apte per tots els components de la AUOMEivissa.
Aquí farem una parada. Hem arribat al cim de la muntanya i les vistes canvien. Es Vedra el tenim davant, imponent com sempre.
Vistes a Cala Vedella.
Una caseta de carboner.
Vista de S´Espartar i Ses Bledes.
Aquesta vista, aquest lloc, és l'acabament del camí. Hem de tornar enrere.
Seguirem fent camí. Ens desviarem un poquet per anar a veure la petita capella feta amb motiu de l'accident d'avió a 1972.
Trobarem més forns de calç.
La petita capella feta per recordar el terrible accident d'avió que va tenir lloc per aquesta muntanya, Ses Roques Altes, ja fa molt d'anys.
És un lloc que esgarrifa un poquet. Recordar aquell fet, veure que encara es troben restes de l'avió, imaginar com era el lloc abans de l'accident, etc. impressiona molt.
Bé, hem de seguir.
Abans he dit que durant la caminada trobaríem moltes figueres. De jóvens però també de velles, amb les branques enrevessades i fent formes molt curioses.
La caminada s'està acabant. Hem d'anar a recollir els cotxes i a dinar.
Comentarios
Publicar un comentario