AUOMEivissa. Sortida nº 5. Santa Agnès

Eivissa, 13 de decembre 2017

SORTIDA Nº 5 SANTA AGNÈS: PLA DE CORONA - S'ERA DE CAN MICOLAU - SA PENYA ESBARRADA

Punt de reunió: A les 10 h del matí, a l'aparcament de Corona, darrere el Bar La Palmera. A les 13,30 h, acabarem la caminada.

Des del pàrquing vàrem anar per la carretera que volta al Pla de Corona i ens desviarem per un camí que travessa tot el Pla. Vàrem veure parets de pedra, camins, camps i ametllers, molts d'ametllers.
Acabat de creuar el Pla, dues opcions:

1) Els caminants més actius seguirem per un camí de pedres fins a S'Era de Can Micolau. Més pedres, boscos totalment diferents dels que hem vist fins ara (més humits), cases espectaculars i arribarem a un petit puig amb una casa abandonada i una era. Allí vàrem veure l'espectacular badia de Sant Antoni. El dia era molt clar i es podien veure les costes de la península espanyola.

2) Els no tan actius, en acabar de creuar el Pla, seguiren a mà dreta fins a Les Portes del Cel (lloc, anomenat Sa Penya Esbarrada pels eivissencs, i que va passar a ser conegut com "les portes del cel", pels hippies que anaven a veure la posta de sol. Des del mirador, a més de contemplar-se la posta del sol, es gaudeix d'una vista immillorable dels illots de Ses Margalides). Allí esperaren a la resta del grup i tots junts acabarem la caminada.

L'opció primera eren uns 7/8 quilòmetres. Dificultat fàcil/moderada (per una pujada per un camí tot de pedra). La segona, eren uns 5/6 quilòmetres. Dificultat fàcil (tot el camí és pla).

I començarem a caminar. Pel camí ens trobarem:

Oliveres centenàries.

Ametllers, molts d'ametllers i desgraciadament molts amb els fruits sense recollir.

Parres també amb molt d'anys donat raïm.

Aquí ens dividirem els més i els menys actius.

La naturalesa ens regala petits detalls.

Pujant a l'era de Can Nicolau, el camí comença amb pedres

Poguérem veure que hi ha gent poc respectuosa amb l'illa. Escombraries tirades al bosc.

I arribarem a l'era de Can Micolau. Tots vàrem quedar bocabadats amb les vistes. Feia un dia molt clar i més enllà de la badia de Sant Antoni, poguérem veure les costes de la península española.

Detalls de la casa: cisterna, finestres i parets.

I aquí la tenim: l'era de Can Micolau i la badia de Portmany al fons.

A aquest petit aljub es recollia l'aigua de l'era.

Fotos i més fotos. El paisatge ho mereixia.

És hora d'anar a buscar a la resta de companys.

Baixant descobrim a la vora del camí uns pins canaris.

I un empelt de bruixa grandiós.

Com abans, el camí en regala imatges meravelloses.

Fa uns pocs dies venguérem a fer la preparació de la caminada i plovia. Mirau com agraeix el camp l'aigua que va caure.

Arribam al punt de trobada amb la resta de companys: La Penya Esbarrada (o les portes del cel). I també´, també ... oh, oh, amb les vistes.

Heu de perdonar-me si a les fotos quasi sempre us deman que no mireu a la càmera. Simplement és per preservar la intimitat de les persones que surten a les fotos. Ja sabeu que les publicam a la xarxa i tothom les pot veure.

Uns quants, els més valents, arribarem fins a la penya Esbarrada. Les vistes des de allà amunt, no tenen preu. No faig cap comentari. Solament mirau les fotos.