AUOMEivissa Sortida nº 3 Sant Mateu - Cala Eubarca

Eivissa, 8 novembre 2017


Avui dimecres 8 de novembre, el grup de sortides de la AUOMEivissa hem fet la


                                         Sortida nº 3 per Sant Mateu i Cala Eubarca.


A uns pocs quilòmetres de Sant Mateu D'Aubarca trobam aquesta cala típica del nord de l'illa: boscos de pins i penya-segats enormes que cauen en picat al mar.

Aquest lloc declarat Àrea Natural d'Especial Interès baix el nom de Es Amunts. Es un dels llocs més aïllats d'Eivissa, sense cases ni construccions.

La ruta escollida era d'uns cinc quilòmetres i hem tardat unes tres hores a fer el camí.

Abans de contar coses, dos agraïments

- A tots els companys i companyes que vénen a fer aquestes sortides. La veritat, amb gent així és molt agradable. Puntuals, sempre contents, amb ganes de caminar, de conèixer llocs diferents, i també amb ganes de conversa i de passar-ho bé.

- I al sant dels caminants, pel bon temps que ens ha donat durant aquestes sortides. Haurem de posar-li unes espelmes.

Ens hem trobat al poble i hem anat al punt de partida: el bosquet que hi ha al final del pla de Sant Mateu. 

I vàrem començar la sortida.

 

Primera pujada, una parada per agafar aire i veure les millor vistes d'Eivissa: Cala Eubarca.

Hem quedat meravellats.

Reagrupament i comencen a fer la ruta que ens porta per la vorera del puig i sempre amb vista al mar

Vistes espectaculars i roques de formes curioses.

Algunes companyes més penyaleres i curioses, ho volien veure tot de més amunt.

Seguim fent camí.

Hem trobat una caseta de pedra que servia de refugi als hòmens que treballaven  fent carbó i en treure fusta del bosc.

Temps per fer xerrar i fer fotos.

Primera parada. Hem arribat a l'acabament del camí que va vorejant la cala. Toca fer un mos, un refrigeri i agafar forces.

Els manuals del caminador no ho diuen, però les galetes d'Inca no poden faltar mai a una caminada.

 

 Els penya-segats que es veuen, són espectaculars.

 Comencem la segona part de la sortida. Primerament hem de fer una petita pujada. 

Una parada per gaudir de les vistes, i seguim pujant.

Ja hem arribat al cim del puig. Ara comencen la baixada. Canvia un poc la natura, més seca, amb camps de cultiu i alguna casa aïllada.

Això no és el que pareix. Malpensats  i malpensades!

És una branca rompuda d'un pi.

Baixem.

Vista cap a Sant Miquel. Temps per fer una petita explicació del canvi de paisatge.

Durant la caminada ens hem trobat moltes coses curioses. Sabeu que és això verd i rodó que hi ha als pins?

En alguns pins es formen a causa de fongs paràsits els anomenats empelts de bruixa, o sigui branques que no tenen un creixement normal, sinó que les seues branquetes surten més juntes una de l'altra prenent en conjunt forma esférica, en la qual les fulles es troben molt apinyades.



També hem trobat:

Figues de pic.

Aranyes.

Parets de pedra. Quasi totes caigudes.

Garroves. Totes sense que ningú les reculli.

Pardalets gelats de fred i busca'n un poquet de sol.

Savines amb soca recta i ben esporgades.

I més, més i més coses

Acabam la sortida a l'hora de dinar. Per aclamació de tots els caminants ens quedem a dinar al restaurant que es troba al costat de l'església de Sant Mateu. I consti que això no estava previst en els plans del dia.

Fan de menú del dia una amanida i paella. Ens hi apuntem tots.

Per acabar dues coses que em va contar una companya i que em pareixen molt adequades per aquest grup de AUOMEivissa

- Salut per tots i els que ens vulguin mal que visquin molts d'anys. Així patiran més.

- Val més que ens tenguin enveja que no ens tenguin llastima.



Ha estat una sortida fantàstica. F A N T À S T I C A.